Close

30AD, la sèrie

Documentals Al llarg de 13 capítols veurem els reptes que s’han hagut d’assolir per reduir els desequilibris i enfortir la cohesió social del país a través de les institucions més properes al ciutadà: els ajuntaments.

País: España
Idioma: Catalán / Valenciano
Contenido: Reportajes
Tema: Sociedad
URL: http://www.xiptv.cat/30ad-la-serie

Episodios disponibles para ver online

I demà, què? Els reptes del futur
Els ciutadans expressen les seves inquietuds i desitjos sobre la Catalunya del futur, però a la vegada veiem propostes i solucions, així com iniciatives municipals que s’avancen en el temps.
Medi ambient: el pitjor de tots els canvis
Davant d’un problema d’abast global, els ajuntaments, des de la seva perspectiva local han liderat la sensibilització social i també la capacitat de reacció davant els nous reptes. Les Agendes 21 marquen mesures concretes d’un full de ruta global que no s’activa fins als anys 90. És el moment de la recollida selectiva d’escombraries, de la recuperació dels rius, dels parcs d’energies renovables, de reduir el transport privat....
Cultura: de la resistència a la normalitat
Els objectius de les primeres regidories de Cultura passaven per la recuperació de la cultura i la tradició popular catalanes. Va ser el moment de tornar a les festes majors en tot el seu esplendor, a les rues de Carnaval i l’enterrament de la sardina, els correfocs, a les ballades de sardanes... Amb els anys, els ajuntaments s’han convertit en potents catalitzadors de l’activitat cultural de pobles i ciutats, convertint-se en l’instrument dinamitzador de les entitats i col.lectius culturals. Actualment, la majoria de municipis importants disposen de tots els serveis de qualitat: teatres, biblioteques, auditoris, museus, escoles de Belles Arts, conservatoris de Música...
Catalunya serà .cat o no serà
La incorporació del català a la vida quotidiana no ha estat tasca fàcil. Els ajuntaments democràtics hi van jugar un paper molt important contribuint a la visualització de l’ús de la llengua en tant que administració més propera al ciutadà. Per afavorir el canvi d’hàbits al carrer, els ajuntaments, a l’igual que altres administracions, van liderar aquesta altra “transició cultural”. Va ser el moment en què molts consistoris van començar a incorporar mitjans de comunicació locals que majoritàriament eren i són en català. Però el repte identitari del futur passa per aconseguir que els catalans d’origen estranger s’apropiïn de la cultura catalana la facin seva i per tant la defensin.
Nous veïns
Quan els ajuntaments encara no havien pogut resoldre tots els problemes derivats de la immigració massiva als anys 60, han hagut d’assumir una nova onada migratòria amb una problemàtica semblant però que ha incorporat altres dificultats com ara la llengua, la cultura o la religió. Per això han hagut d’aplicar polítiques transversals per tal d’aconseguir solucions per tots els nous reptes que aquesta situació ha comportat.
La reforma de la reforma de la reforma
A finals dels 60, els mestres catalans van recuperar les tradicions pedagògiques republicanes. Va ser l’inici de la renovació escolar, basada en la formació dels mestres, en l’ensenyament integral i en la vocació pública. El català va tornar a les escoles. Després, els diferents governs van sotmetre l’enseyament a successives reformes generant interminables polèmiques sobre la seva idoneïtat. Per la seva banda, els ajuntaments, tot i que no tenen competències, han de donar solucions urgents als problemes més imminents: la manca d’escola bressols i de sòl per construir nous equipaments, els espais familiars o les aules d’acollida.
La dona es fa visible
La lluita per la igualtat de gènere té una curta història que arrenca amb la transició política espanyola. La dona ha passat de ser mestressa de casa a jornada completa a fer l’anomenada “doble jornada”. I aquesta incorporació massiva de la dona al món laboral ha suposat una revolució econòmica, social i cultural del país. Aquest canvi d’status de la dona ha implicat la reorganització dels horaris comercials, la política de construcció d’escoles bressol, els centres de planificació familiar, els serveis per lluitar contra la violència de gènere, centres de formació complementària per potenciar la seva competitivitat... Tota la una sèrie de serveis en els quals els ajuntaments hi han jugat un paper clau. Aquest capítol parla també de la del model de família, que en els darrers 30 anys s’ha reinventat com a conseqüència de la normalització de la llibertat individual de les persones, crescuda amb la democràcia. Els catalans hem passat del model de família tradicional, patriarcal, amb un
La Catalunya ciutat
Barcelona i els municipis del seu entorn tenen problemàtiques i necessitats semblants que els ajuntaments decideixen afrontar de manera conjunta i amb visió global del territori. De la mateixa manera, a moltes comarques catalanes, els petits municipis han d’unir esforços per tal de garantir el servei escolar, el de la salut pública o per fer front a polítiques mediambientals. La manca de densitat obliga a la unió per optimitzar els costos d’aquests serveis. En tots dos casos, la clau per trobar solucions comunes passa per mirar el territori amb una visió supramunicipal, tot fent una planificació comuna dels serveis bàsics i urbanístics.
Economia quotidiana
El tret més significatiu de l’economia catalana en aquests darrers 30 anys és que s’ha terciaritzat. Això vol dir que s’ha abandonat la indústria com a motor econòmic, que havia estat fonamental per entendre l’evolució del país des del segle XIX, i s’ha optat pels serveis com a eix de futur. Però les crisis són transversals i cap sector no escapa dels seus tentacles. En aquest capítol observem la crisi actual però amb perspectiva històrica, tot veient com han afectat les altres crisis al país i quines solucions s’hi van donar.
Faci d'alcalde
Els ajuntaments han assumit competències no contemplades simplement perquè havien de donar solució a problemes o noves necessitats que d’una altra manera haguessin quedat descoberts. La proximitat al ciutadà els ha obligat a ser els primers a reaccionar. I com a institucions, han liderat per tant les grans transformacions socials. Són la primera línia de foc. Això vol dir que el pressupost municipal és insuficient per afrontar tots els reptes que la societat els demana. Per això han de tenir capacitat de gestió, de generar recursos i de sumar esforços amb altres institucions com ara les diputacions, que són entitats que treballen amb ells i per amb ells.
Noves banderes
Les mobilitzacions socials han estat el motor de canvi de les diferents transformacions que ha tingut Catalunya. L’arribada de la democràcia va permetre a la gent del carrer manifestar-se i exigir els seus drets. Aquest capítol repassa les manifestacions emblemàtiques, les diferents lluites veïnals i exemples d’organització de la societat civil que ens han permès conquerir diferents objectius. Recuperem les manis de l’Estatut, de l’Orgull Gai, de la Dona Treballadora (1992), de l’Otan (1986), de la Guerra del Golf (1990), del Cinema Princesa (1996), de la Guerra d’Iraq (2003).
La planificació de les ciutats
El repte dels ajuntaments democràtics sempre ha passat per trobar un model urbanístic de cohesió social i reduir els desequilibris territorials. El franquisme va deixar les arques municipals buides i els nous alcaldes van haver de trobar solucions imaginatives per afrontar els nous reptes. L’eliminació dels guettos, la rehabilitació de barris sencers afectats per greus patologies estructurals, la dotació de serveis bàsics o la incorporació d’equipaments (llars d’avis, biblioteques, centres de salut, escoles...) han estat el cavall de batalla de bona part dels consistoris catalans en els darrers 30 anys.
Després de la lluita
L’any 1979 suposa un punt i a part per a les ciutats i municipis catalans. L’arribada de la democràcia municipal implica el triomf i l’esperança: el triomf de l’important moviment antifranquista de base urbana (on havien confluït partits, sindicats, associacions veïnals, periodistes compromesos, col·legis professionals) i l’esperança de que a partir de llavors, les coses començarien a canviar. Caldria, però, molta paciència… Aquest capítol mostra la gènesi de la reconstrucció democràtica d’aquest país. D’una banda, l’enorme il.lusió i d’altra banda, la gran inexperiència en la gestió política.

Otros programas de reportajes >


Otros programas de xip/tv (Cataluña) >