El repte dels ajuntaments democràtics sempre ha passat per trobar un model urbanístic de cohesió social i reduir els desequilibris territorials. El franquisme va deixar les arques municipals buides i els nous alcaldes van haver de trobar solucions imaginatives per afrontar els nous reptes. L’eliminació dels guettos, la rehabilitació de barris sencers afectats per greus patologies estructurals, la dotació de serveis bàsics o la incorporació d’equipaments (llars d’avis, biblioteques, centres de salut, escoles...) han estat el cavall de batalla de bona part dels consistoris catalans en els darrers 30 anys.
