L’any 1979 suposa un punt i a part per a les ciutats i municipis catalans. L’arribada de la democràcia municipal implica el triomf i l’esperança: el triomf de l’important moviment antifranquista de base urbana (on havien confluït partits, sindicats, associacions veïnals, periodistes compromesos, col·legis professionals) i l’esperança de que a partir de llavors, les coses començarien a canviar. Caldria, però, molta paciència… Aquest capítol mostra la gènesi de la reconstrucció democràtica d’aquest país. D’una banda, l’enorme il.lusió i d’altra banda, la gran inexperiència en la gestió política.