La incorporació del català a la vida quotidiana no ha estat tasca fàcil. Els ajuntaments democràtics hi van jugar un paper molt important contribuint a la visualització de l’ús de la llengua en tant que administració més propera al ciutadà. Per afavorir el canvi d’hàbits al carrer, els ajuntaments, a l’igual que altres administracions, van liderar aquesta altra “transició cultural”. Va ser el moment en què molts consistoris van començar a incorporar mitjans de comunicació locals que majoritàriament eren i són en català. Però el repte identitari del futur passa per aconseguir que els catalans d’origen estranger s’apropiïn de la cultura catalana la facin seva i per tant la defensin.
