A finals dels 60, els mestres catalans van recuperar les tradicions pedagògiques republicanes. Va ser l’inici de la renovació escolar, basada en la formació dels mestres, en l’ensenyament integral i en la vocació pública. El català va tornar a les escoles. Després, els diferents governs van sotmetre l’enseyament a successives reformes generant interminables polèmiques sobre la seva idoneïtat. Per la seva banda, els ajuntaments, tot i que no tenen competències, han de donar solucions urgents als problemes més imminents: la manca d’escola bressols i de sòl per construir nous equipaments, els espais familiars o les aules d’acollida.
