Close

La Barca de l'Andreu

Amb un país amb prop de 600 quilòmetres de costa mediterrània, naveguem per cercar els relats de vida de productors, intermediaris i consumidors units a un producte del mar. El cargol punxenc de Vilanova i la Geltrú, el llagostí de Sant Carles de la Ràpita, la gamba de Palamós o també la pesca en aigües continentals a Lleida seran el motiu per conèixer el sector pesquer a casa nostra

País: España
Idioma: Catalán / Valenciano
Contenido: Reportajes
Tema: Pesca, Cocina
URL: http://www.xiptv.cat/la-barca-de-landreu

Episodios disponibles para ver online

La pesca des dels despatxos
Vist des de lluny, el mar és un desconegut que desperta admiració i temor. Inspira als més grans poetes i deixa volar la imaginació dels humans més terrenals. Alguns viuen de la mar des de la llunyania; altres, marquen les regles del joc. Avui, embarcarem a persones que treballen per a la pesca des d’un despatx i les farem navegar per les entranyes de la pesca catalana. Planificar estratègies, actuacions, tutelar, impulsar regulacions, aprovar plans...de tot plegat se n’encarrega la Direcció General de Pesca de Catalunya des d’una illa de ciment i asfalt, i ella embarranquem per parlar amb el Sergi Tudela, director general de pesca. Anem al moll de Tarragona, per què ara volem treure del seu despatx a l’encarregat de la comptabilitat de molts pescadors d’aquest port, en Joan Lluís Moll.
La dona al món de la pesca
El mar o la mar: el risc i l’atracció repartida entre dos gèneres: el masculí i el femení. Tots dos imprescindibles, tots dos complementaris. Abans el mar era dels homes i la terra de les dones, una frontera infranquejable que ha marcat el devenir  d’homes i dones de sal. Avui, la nostra barca navega cercant dones de mar, aquelles que no senten el cant de les sirenes...   Tradicionalment, en les societats pescadores, els homes tenien el paper central a la mar i les dones dominaven la vida a la terra. Aquests àmbits d’actuació marcaven el caràcter de les seva gent, però també determinava la repartició de tasques.   L'antropòleg Eliseu Carbonell ens desgrana el paper de les dones en el seu darrer treball:  'Les dones i el mar'. A la portada, una foto prou significativa d’un caràcter femení forjat a través de les feines de la mar que calia fer a terra i, tot,  combinat amb l’ineludible rol de mares.  A partir de la dècada dels 60, la industrialització arriba al món de la pe
Noves tecnologies
En aquest nou capítol de 'La Barca de l'Andreu' anem a conèixer la història i el futur dels fars catalans, també anirem al Meteocat per saber com es preveu l’estat de la mar; i, finalment, anem a una empresa de Tarragona pionera en el subministrament de noves tecnologies a les embarcacions (són els primers en vendre una sonda furuno a Espanya) on podrem comprobar com ha arribat a canviar la pesca en el moment que s'hi ha introduit la tecnologia. A la secció musical el grup de 'Carlos Ventura, els Patoies i la Nena de les Boies' ens cantaran la cançó 'De la Punta de la Banya'. I a la secció de les biòlogues marines de 'Plàncton', ens explicaran els avenços tecnològics més punters aplicats al món marí.
Oficis que es perden
Anem a Cambrils i Palamós a conèixer alguns oficis relacionats amb la mar que estan a punt de desaparèixer i que ja han desaparegut: empresa de xarxes, mestre d’aixa, remendadores, vela llatina, subhasta cantada...Ho farem gràcies a les explicacions de Raül Mata, del Museu de la Pesca de Palamós, i a través de testimonis vius d'oficis perduts. A la secció musical en Josep Bordes de Pepet i Marieta ens canta 'Lo tio Vicent' una cançó on recorda el treball del seu tio arreglant les xarxes amb cànem, un material que prové del cannàbis. I a la secció de les biòlogues marines de 'Plàncton' l'Aurora Requena ens exposa la problemàtica que hi ha en la disminució, en els últims anys, de la quantitat de peix al mar.
Vells pescadors
Moltes poblacions costaneres catalanes van ser fundades per pescadors valencians atrets per les bones captures...buscarem aquest origen. Per a fer-ho ens remuntarem fins a la prehistòria, amb els primers assentaments neolítics de Barcelona fins a l'origen andalús de molts pescadors de la barceloneta actual; A l'Ametlla de Mar coneixerem la immigració valenciana i l'emigració cap a la Costa Brava; i, finalment, també anirem a Palamós amb els caleros que s’hi van establir. A la secció musical en Josep Bordes ens canta la cançó 'Pescador de coplas' d'Antonio Molina, i les biòlogues marines de Pàncton ens parlen d'algunes arts de pesca que s'utilitzaven antigament i que danyaven molt el fons marí.
Rincón de Diego
A pocs metres de la mar de Cambrils, hi trobem un altre restaurant reconegut per la seva forma de cuinar el peix. També compta amb una estrella Michelin, una estrella que reconeix el talent a la cuina, però també la qualitat dels productes. Anem al 'Rincón de Diego' a conèixer d’aprop com es cuinen els tresors de Cambrils amb el xef Diego Campos
De la mar a la taula
Coneixem a cuiners amb estrella Michelin que elaboraran un plat... des de la tria i compra fins al resultat final. Anem a Vil·la Retiro (Xerta) i acompanyem al seu xef a la llotja a comprar el peix que després cuinarà. També visitem el restaurant El Rincón de Diego (a Cambrils) i acompanyem el xef a la seva peixateria habitual a buscar un dels seus mariscs preferits: l’escamarlà de Cambrils. A la secció músical en Josep Bordes, cantant de Pepet i Marieta, ens canta una cançó del paler que dóna menjar-se el peix d'alta cuina, i a la secció de les biòlogues marines de Plàncton, coneixarem la importància de cuidar la mar per evitar la seva contaminació perquè aquesta, al final, no arribi a la nostra taula.
La Verge del Carme
Coneixem l’origen de la devoció a la Verge del Carme i aprofitem per parlar de la barreja de devocions i supersticions. Vivim la festa del Carme a l’Ampolla i Palamós. També el cantant Josep Bordas ens canta la seva versió d''Estrella de los mares' on parla d'una superstició molt especial, i les biòlogues marines de l'empresa 'Plàncton', ens expliquen més supersticions de la mar. Finalment, anem a conèixer els encarregats de la seguretat a la mar: Guàrdia Civil i Salvament Marítim (al moll de Barcelona).  
Peix nostre i d’arreu. Ciutat Mercabarna
A Catalunya només es pesca un 20% del total de peix que es consumeix, la resta s’ha d’importar. És per això que cada matinada caixes i caixes entren i surten del mercat del peix de Mercabarna. Arriba i marxa peix i marisc autòcton així com procedent de diferents mars del món per estar a punt cada dia als plats de casa nostra. En aquest capítol també assistim a la reivindicació del peix i els mariners del port de Barcelona. Coneixem les regles del joc de la pesca al Mediterrani amb Àngela Seira, directora general de Pesca i Afers Marítims. I com a colofó, amarrem la barca amb la música dels Quicos.
La pesca a les llacunes del Delta de l'Ebre
La pesca a les llacunes del Delta de l’Ebre ve d’antic. Una tradició molt arrelada que encara perdura amb una ordre reial del segle XII que fa que la Confraria de Sant Pere de la Ràpita pugui pescar a zones com l’Encanyissada, la Tancada, el Canal Vell, la Goleta i la Bassa de les Olles. Es comença a l’octubre i tanquen la temporada durant el mes de febrer.
El calamar d'Arenys de Mar
La millor època per pescar calamar és entre els mesos d’octubre i desembre. Desembarquem a Arenys de Mar per comprovar com van les captures enguany i per a degustar aquest apreciat producte del mar a les XX jornades gastronòmiques del Calamarenys.
Marisqueig al Delta de l'Ebre
Sota la sorra surten canyuts, tellerines, escopinyes, cloïsses i ortigues de mar. Productes que es marisquen al matí, i hores després els podem tenir al plat. No seria possible sense els mariscadors de La Ràpita amb qui passem hores sota l’aigua. Del procés de depuració del marisc s’encarreguen empreses com ‘Explotacions marines Fangar’ per després passar a les cuines amb les millors receptes ebrenques. En aquest capítol, a més, visitem el Museu del Mar de l’Ebre per trobar-nos amb José Elias, història viva d’un paisatge singular.
La truita de riu a Tavascan
Des de temps immemorials, la truita de riu ha estat present en la l’alimentació de la població dels Pirineus a través dels abundants torrents d’aigua del Segre o als rius de la Noguera. Actualment la major part de la truita que consumim prové de piscifactories. En aquest capítol coneixem com la família propietària de l’empresa Piscifactoria Tavascan ha fet de la criança de la truita una forma de viure. També ens apropem fins a la zona d’Alfarràs (Segrià) per veure com la truita de riu no es limita a la pesca esportiva. Joves cuiners com Ivan Pascual, xef del restaurant Cal Gumer, reivindiquen la truita com a aliment de proximitat. I seguim baixant fins al Pantà de Riba-roja per assistir a la pesca esportiva del silur, un altre peix d’aigua dolça molt apreciat.
La tonyina roja de l'Ametlla de Mar
La tonyina vermella del Mediterrani s’ha convertit en un dels productes més apreciats i demandats a nivell internacional. Coneixem la criança que es fa des de l’Ametlla de Mar amb el Grup Balfegó, una empresa formada per dos cosins germans estretament units al municipi. Degustem la tonyina a les Jornades Gastronòmiques de l’Ametlla de Mar i assistim a l’art de l’especejament de la tonyina.
L'escamarlà a Roses
L'escamarlà és un producte molt apreciat a Catalunya des de mitjans del segle passat. Una de les confraries dedicades a la seva pesca és la de Roses, una confraria que han sabut adaptar-se als nous temps amb diferents iniciatives. El president de la Confraria de Pescadors de Roses, Antoni Abad, fa de Ciceró per mostrar els racons del port pesquer del municipi. Un d’ells, la planta d’embasament de peix que la pròpia confraria ha ideat. A més, visitem una barca-museu plena d’aventures de la mà del seu antic propietari, Antoni Falcó. Entrem a la cuina del restaurant Santa Llúcia per degustar escamarlans amb el xef Guillem Casamitjana. Tot sense oblidar l’humor mariner dels Quicos.  
Peix Blau de Tarragona
Sardina, seitó, verat, sorell, bis i boga són les espècies reconegudes com a Marca Q de qualitat Peix Blau de Tarragona. El primer peix de tot el Mediterrani amb aquesta distinció que permet diferenciar el producte al mercat. Ens apropa a la iniciativa el president de l’Agrupació de Peix Blau de Tarragona, Agustí Rillo. De la venta de peix blau ens parla Carles Vidal,  comercialitzador històric de la Confraria de Pescadors de Tarragona. Sortim de pesca amb Miquel Brull, patró de la barca ‘Hermanos Brull’. Degustem la millor sardina amb Josep Tules ‘Pitu mosquits’ pescador jubilat i tota una personalitat al barri del Serrallo de Tarragona. I recordem el passat romà mariner des del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona.
Musclo i ostra del Delta de l'Ebre
Al Delta de l’Ebre, la mescla d'aigües dolces i salades són ideals per al cultiu dels protagonistes del capítol: el musclo i l’ostra. Coneixem l’aqüicultura a la badia dels Alfacs amb Gerardo Bonet, gerent de la Federació de promotors de mol·luscos del Delta de l’Ebre (FEPROMODEL); i Miguel Carles, president de FEPROMODEL. L’avi Agustí, estimat productor de la zona, reivindica la qualitat de l’ostra autòctona. Joan Alcalà, d’explotacions marines El Fangar, explica com obrir correctament una ostra. Veiem com les visites i les degustacions de musclo i ostra ja són el principal reclam turístic de Sant Carles de la Ràpita a la ruta de les muscleres amb Albert Grasa, promotor de Musclarium; i Jordi López, gerent de l’Estació Nàutica La Ràpita. Tot amanit amb l’humor de ‘El Quico el Célio, el noi i el mut de Ferreries’.
La gamba de Palamós
La gamba vermella constitueix a Palamós el principal recurs dels pescadors. Preocupats per la seva desaparició, van demanar l’ajuda dels científics que es va materialitzar en l’elaboració d’un pla de gestió. El cap de la investigació i científic del CSIC, Joan B. Company, explica com ciència i pesca s’han unit per un bé comú. A més, la gamba de Palamós disposa d’una marca de garantia que assegura la qualitat del producte. Ha estat impulsada per Cristina Mañas, gerent de la Confraria de Pescadors de Palamós. Una altra dona que s'ocupa de garantir el valor de la gamba és la tècnica de qualitat Míriam Pascual. També coneixem la història de vida del pescador Xavi Miró; i sabrem cap a on va la preservació de la gamba amb Francesc Benaiges, patró major de la Confraria de Pescadors de Palamós. Un municipi que fa moltes generacions que viu de cara al mar. Una història que ens mostra Miquel Martí, director del Museu de la Pesca.  
El caragol punxenc de Vilanova i la Geltrú
Naveguem fins a la costa del Garraf per a saber com és el cargol punxenc de Vilanova i la Geltrú. Pugem a la barca de Miquell Illa, patró de la Confraria de Vilanova i la Geltrú, un dels pocs pescadors que encara s’hi dediquen a la pesca d’aquest producte del mar juntament amb el pescador Joan Gámez. Ens trobem amb Josep Vilardell i la Míriam Amat, dos comercialitzadors de peix amb uns curiosos orígens. A més, el cargol punxenc és un animal que té molta història; l’explica visualment el pintor vilanoví Lluís Amarè.  També comprovem com els restauradors del municipi, com el restaurant l’Ànima, aposten per la seva cuina. L’Eli Bonfill, oceanògrafa de ‘Plàncton, divulgació i serveis marins’, ens apropa a les característiques d’espècie del cargol punxenc.
El llagostí de Sant Carles de la Ràpita
Iniciem la sèrie al Delta de l’Ebre per conèixer com és el llagostí de Sant Carles de la Ràpita. Pugem a la barca en una jornada de pesca amb Eusebio Rosales, patró major de la Confraria Verge del Carme.  Des de l’Escola d’Aqüicultura IES Alfacs La Ràpita ens apropen a  la biologia del llagostí. Entrem a llotja per entendre un, a priori, complicat funcionament. I serem els convidats a un casament on aquest producte del mar és un dels plats principals ja que no s’entén una celebració d’aquest tipus sense safates i safates plenes de llagostins. Sabrem també, a partir d’una enquesta popular, si és millor el llagostí de la Ràpita o el de Vinaròs.

Otros programas de reportajes >


Otros programas de xip/tv (Cataluña) >