Close

Tu i jo i tots els animals del bosc

Nous formats Tu i jo i tots els animals del bosc és una cicatriu, són els dies que una noia amb un lleuger trastorn de la personalitat passa en un càmping del Pirineu acompanyada d'un amic seu. Són dies estranys, de tedi, de buidor, de mal de cap. Són dies interiors. Són el temps que s'esmuny. Sense artificis i a partir d'un seguit de vinyetes que bé podrien...

País: España
Idioma: Catalán / Valenciano
Contenido: Series
URL: http://www.xiptv.cat/tu-i-jo-i-tots-els-animals-del-bosc

Episodios disponibles para ver online

Acabament
Un impuls, el darrer impuls, a mig començar i a mig acabar. És el final. Una vegada més, la noia experimenta el mal. Però aquesta vegada la tempesta és forta. Els seus moviments, la seva mirada, són el traç d'un dolor insalvable, sempre latent. La noia està perduda. Ni tan sols el silenci o la quietud, després de l'oreig, després del desgavell, poden tancar la ferida. No hi ha res a fer.
A poc a poc
La imatge de la noia, la seva ombra, sobre l'exterior blanc de la caravana, el seu refugi. La imatge que es desperta, com el dia que comença. Una certa agilitat de moviments, d'idees, d'optimisme. El començament. La veu callada, atrapada a les branques d'un arbre, mentre el vent la mou i els rajos del sol la travessen. I la llum intensa, com punxes que sobrepassen la imatge cap a enfora. I la noia, que també està enfora, enfora però endins. Una presència de sons... Fins que es fa cos i es fa imatge, imatge del tot. I observa i sospita i corre i s'amaga. El noi estrany és un misteri, és una por. I el tedi, sempre el tedi. Els temps morts. La noia s'enfada i llença el telèfon, una veu que no l'escolta, que només parla, que no li fa bé. El noi espera, aguanta, comprèn, fuma. El noi és pacient, tranquil. I el dia passa i les coses passen, com el rastre de la noia, que és un senyal, un significat, una explosió silenciosa de malestar contingut. "Puta". L
Com un monstre
De bon matí el vent, el vent imparable, com una veu llarga i fina que xiula i que vol entrar a la caseta. I la noia contenta, emocionada, amb la panxa grossa, una alegria de panxa. I fregar-se la panxa, tranquila, taral·lejar una cançó, asseguda al llit al costat del noi, encara adormit i sota l'escalfor del sol que entra per la finestra. Una petita il·lusió de calma i de pau. La noia surt de la caseta, surt a trobar-se amb el vent, a sentir-lo, confiada i abrigada amb una manta, abraçada potser a si mateixa. El vent remou l'ambient i omple l'espai de sons, de vida, d'una remor constant. Davant de la caravana del noi estrany, sota un raig de sol, amb una certa decisió. La noia truca a la porta. Mentrestant, el vent insisteix, despreocupat, i agita les branques dels arbres i en mou i en fa volar les fulles. I els llavis vermells, abans que res. I com un dimoni, com un monstre, el vent que juga a emportar-s'ho tot, gairebé també la llum. El noi i la noia se n
Tot està bé
Deixar-se caure amb el cos cansat i desganat, i el cap ple d'idees gelades, encara adormides. El cos a terra, dues vegades. I fer-ho com un joc, íntim, com un caprici de desmai en començar el dia. La noia observa els moviments del noi estrany, un soroll arreu. I se n'allunya, se n'amaga. El seu mal és ara una taca de sang que li puja d'entre les cames. Un mal vermell a la punta dels dits, un senyal, el rastre d'una ferida oberta. Una pila de fulles seques al costat del carretó, una sospita. I una petita foguera que encara crema, ja a les últimes. I el fum, els fums. El noi que fuma reposadament al marge de tot, al sol, al marge dels moviments de la noia, lluny d'ella. I pentinar-se, o només tocar-se els cabells, i reconèixer-se encara sota la veu i la cançó, sota la música de la gravadora, en un interludi, una fuga, amb una mirada que se'n va, que se n'ha anat. I la cinta de casset desfeta sobre el gel de la piscina, muda. Una alegria de movi
És tot pla
Despertar les ombres de bon matí, figures planes, moure-les i observar-les sobre la caravana. Els gestos d'un cert tedi, d'una certa diversió dins l'avorriment. La noia sota un gran arbre, abocada a contemplar-lo. I una idea, una molt bona idea: enfilar-s'hi i tocar-li les branques. La noia s'hi enfila i mou les branques, com si volgués despertar-lo, potser animar-lo. Un salt, el crit d'una branca i a terra. I la gravadora que canta per sobre del soroll, per sobre del dolor, en un esforç immens per sobrepassar-lo. Però no hi ha res a fer. El soroll estrany, el noi, la serra, tots contra la vida dels arbres. Després del mal, el silenci; després del soroll, una il·lusió de quietud. La noia es fa la cua a la porta de la caseta, rere les cortines, i taral·leja i canta i respira i reposa. I des de dins de la caseta observa el noi, una sospita, un fil desfet de grinyols inconstants. I les hores planes en l'espai, imparables. I el dia que es mou i la tar
Els llavis vermells
Negra nit. Una foguera crema al costat de la caseta. El foc espetega i el fum s'estén pel càmping, com el rastre d'una estranya presència. La noia es fa la valenta, hi ha alguna cosa fora que l'atrapa. És el soroll, és el moviment. Totes les formigues dibuixades, sense por. Són veuetes sobre paper. Ja omplen la pàgina sencera. I entre el tedi i les formigues, un fil musical, la gravadora que canta. I amb un impuls reposat, també uns fils de sal·liva i un cercle d'energia. La noia es mira al mirall o el mirall la mira a ella. Fa els ulls grans, la mirada grossa. Potser es pinta els llavis... "I quan algú es pinta els llavis, se li veuen vermells. I de vegades pot fer coses". La noia es pinta els llavis, ha d'estar guapa. La nit l'espera fora. La noia surt del càmping i camina per la carretera, de dins cap a enfora. El pas prudent, constant. I una cançó a mig taral·lejar. El camí s'acaba ben aviat, una mica abans de la foscor. Alguna cosa no funciona
Al bosc
El dia que comença i el bosc que entra a l'habitació, per la finestra. La noia va a trobar-lo, a perdre-s'hi, a deixar-se atrapar per la força de la natura, pel cant dels ocells i per les ombres més o menys recollides de les branques dels arbres. La noia escolta les veus, les duu sempre a sobre. Primer són agradables i les escolta entretinguda. Però el mal no tarda en arribar. Potser és només un instant, o potser dura molt més. En qualsevol cas, les veus són una mossegada. Córrer, córrer per fugir de sí mateixa. Córrer sense moure's de lloc, córrer per escampar els sorolls, les llums i les punxes. I parlar, omplir-se de valor contra el temor, paraules sobre paraules. I confiar en una altra música, fer-la sonar dins el bosc. La noia contempla la immensitat del bosc i desperta les veus adormides d'alguns ocells. Se sent a gust, somriu. És una il·lusió de benestar, una petita treva en forma de trànsit gairebé espiritual. És això i poc més. Perquè el bosc és la vida p
Em parla
Les sortides en cotxe perquè sí, que no porten enlloc, que són només una il·lusió de començament, de continuació. Entrar dins un forat, a la negra nit, per seguir-la explorant. La situació, l'espai, els voltants del càmping i d'aquesta història, o d'aquests trossos d'història. I també els marges, com les coordenades que ens hi porten des de dalt de les muntanyes. La noia li explica al noi que sovint sent una veu molt especial, la seva veu de quan era petita. És una veu dolça, amable i gentil, però una veu secreta i molt íntma. Només ella la pot sentir. A la gravadora també s'hi poden sentir moltes coses, tot un món. La noia juga a desxifrar-lo, a deixar-se seduir, amb més o menys sospites, per tots i cada un dels sons que omplen aquest lloc. I novament, la noia remena l'aigua de la piscina, la fosca i profunda taca negra que reflecteix els seus moviments, com un mirall que li retorna cada gest, cada mirada, cada impuls. I el noi estrany que fa voltes
Ple de teranyines
Les cortines de la porta de la caseta, com una gran teranyina. Tocar-les, escoltar-les, enredar-les, embolicar-s'hi en una combinació de moviments sostinguts. I anar-se despertant. La noia es tanca a la caravana petita, al marge de tot. Una cantarella per ofegar els mals de cap, per apagar les veus que molesten, com un impuls estèril per desfer-se d'un dolor que la travessa. La noia fuma una cigarreta i mira a càmera, a la porta de la caseta, ja a fora i rere les cortines. Una certa seguretat en aquest gest. I inventar-se un combat d'esgrima amb el noi, davant de la piscina, per a la piscina. Prendre's la pastilla. I entretenir-se amb una lona que cobreix una caravana; descobrir-hi un món. I arrossegar la cinta de casset per terra mig desfeta. La noia escolta i crida l'aigua des d'un pont. I mira el riu passar, el veu marxar. El noi i la noia al cotxe, de sobte, com un crit, just després d'una crisi. I els vidres entelats, un ofec. I ja a la caset
Més vaques
Desaparèixer una estona, esfumar-se. I no pensar-s'ho gaire. Seguir el cant d'un ocell o el moviment d'una branca, seguir l'impuls de la muntanya, una immensa atracció. I el riu i les veus que porta, una preciosa remor, constant com el curs insalvable del temps. I mentrestant tota la resta, la vida, tot allò que passa poc abans que l'aigua s'ho empassi riu avall. El noi busca la noia, l'espera i la crida. Ni rastre d'ella, només el bosc i la muntanya. I després la noia torna, amb una branca a les mans, un tros d'arbre o el bosc sencer; i una alegria que es fa malestar. Encendre un misto a les fosques i observar la flama com crema, com creix, com es mou, poderosa i misteriosa. I el mal de dins que ja surt. La noia renya al noi, li parla malament, l'insulta. Ell l'escolta en silenci. I la tensió per terra, desfeta, perquè unes veuetes no paren, les veuetes de sempre, com la remor del riu, que ara dóna voltes sobre sí mateix. I fi
Punxes molt llargues
El fred als peus, de bon matí. I un mitjó que ha desaparegut. I el cafè calent, el fum del cafè calent. Un dia més al càmping. La noia sent un soroll estrany i el busca fora. El noi no sent res. El gel de la piscina, trencar-lo a cops i fer-lo miques. I remoure l'aigua, alliberar-la. El Totó escolta. La noia li parla d'algunes coses que ha descobert, de sensacions, li parla endins i des de dins, sobre els arbres i les seves energies. I el noi estrany que fa coses estranyes, que es mou estrany, que també trenca el gel, que prepara el carretó i que després fa resonar la serra mecànica. I el dia avança, es fa de nit i la noia es prèn les pastilles. Abans d'anar a dormir examina els baixos de la caseta amb el llum de gas, per si les mosques.
Una mosca
Despertar-se al càmping el primer dia, sense presses i sense angoixes, mentre un fil de veu enregistrada omple la caseta d'una estranya presència, entre agradable i fantasmagòrica. El dia espera a fora, fred però lluminós. I una petita caravana crida l'atenció de la noia, que s'hi deixa portar. La trucada de rigor i una misteriosa aparició: un noi estrany que camina estrany. La carretera, el riu, el curs del temps. I el vent que bufa i xiula com una veu interior. I després el mal de cap, el mal endins, el mal humor. I una mosca que surt de no se sap on.
Començament
Només el començament, que no és poc. L'inici del viatge, la pressió, el mareig, les distàncies i tota la resta. El noi i la noia enfilen muntanyes, les travessen, de camí a la calma. Una breu fugida que els porta no se sap on. De moment són uns dies en un càmping, al costat d'una carretera, al peu d'una muntanya que gairebé se'ls empassa.

Otras series >


Otros programas de xip/tv (Cataluña) >