Les sortides en cotxe perquè sí, que no porten enlloc, que són només una il·lusió de començament, de continuació. Entrar dins un forat, a la negra nit, per seguir-la explorant.
La situació, l'espai, els voltants del càmping i d'aquesta història, o d'aquests trossos d'història. I també els marges, com les coordenades que ens hi porten des de dalt de les muntanyes.
La noia li explica al noi que sovint sent una veu molt especial, la seva veu de quan era petita. És una veu dolça, amable i gentil, però una veu secreta i molt íntma. Només ella la pot sentir.
A la gravadora també s'hi poden sentir moltes coses, tot un món. La noia juga a desxifrar-lo, a deixar-se seduir, amb més o menys sospites, per tots i cada un dels sons que omplen aquest lloc.
I novament, la noia remena l'aigua de la piscina, la fosca i profunda taca negra que reflecteix els seus moviments, com un mirall que li retorna cada gest, cada mirada, cada impuls.
I el noi estrany que fa voltes
