Un impuls, el darrer impuls, a mig començar i a mig acabar. És el final. Una vegada més, la noia experimenta el mal. Però aquesta vegada la tempesta és forta. Els seus moviments, la seva mirada, són el traç d'un dolor insalvable, sempre latent. La noia està perduda. Ni tan sols el silenci o la quietud, després de l'oreig, després del desgavell, poden tancar la ferida. No hi ha res a fer.