Close

IRENE I MARÍA

Nous formats La Irene i la María són dues amigues de la infància que es retroben al cap d’uns anys i decideixen anar juntes de vacances. Marxen a una illa a passar uns dies, acompanyades d’una videocàmera i amb la intenció de recuperar el temps perdut. Són uns dies de diversió i de descoberta, plens d’experiències, en què es proposen gravar-ho tot. Fins i to...

País: España
Idioma: Catalán / Valenciano
Contenido: Series
URL: http://www.xiptv.cat/irene-i-maria

Episodios disponibles para ver online

7.MORT
Avui és el final, és la mort. El noi mira la última cinta de les noies, el darrer fragment. Tot s'acaba, només per poder tornar a començar. El noi encén la videocàmera i grava; davant seu, un mar per descobrir...
6.AIGUA
L’aigua embolica les noies, les mou i les porta fins al noi, com dues sirenes dins una peixera, com dues figures atrapades dins un televisor. El noi no deixa d’observar-les, les pensa i juga a imaginar-se que neda amb elles, que és al mar de la memòria, que les mira, que les pot tocar. Somnia que travessa els límits de la pantalla i els límits del temps, somnia que la il·lusió s’ha fet realitat. Però també dubta i toca de peus a terra. I pensa que a l’aigua només hi ha records, temps congelat, com el rastre d’aquelles històries entre sirenes i pescadors.
5.PARAULES
No només hi ha imatges, les imatges de les cintes o de les fotos, el rastre de les noies també es compon de paraules, escrites i dites. És per això que el noi les escolta i les llegeix. Són paraules que diuen molt. Hi ha el diari, les anotacions del viatge, que el noi s'entreté en llegir silenciosament. També hi ha dues cartes, de fa temps, de les noies petites, que igualment llegeix amb l'afany de trobar-hi alguna cosa. I hi ha un poema... Però també hi ha silenci, l'absència de paraules, gairebé l'absència de les noies, el seu son etern. El noi tem aquest silenci i l'omple amb imatges, endavant i enrere, amb pensaments i amb un temps que passa sense repòs, dilatat, cada dia més mort.
4.IRENE
El noi pensa la Irene, la imagina. Intenta esbrinar qui és aquesta noia, com se sent, què fa. Observa que és més discreta que la María, més tímida, que passa gairebé de puntetes, que sovint és ella qui grava amb la videocàmera i per això no la veu. És la noia que mira, la noia que escolta, la noia que pensa. És la noia que congela el temps. És la noia que, en bona part, ha portat fins al noi tota aquesta memòria íntima i personal. És la Irene, l’altra noia, aquella que quan es comença a recordar desapareix i ja no hi és.
3.MARÍA
El noi pensa la María, la mira i la reconstrueix. El seu viatge, la seva immersió al món de les dues noies passa avui per fixar-se concretament en la María. Com sempre, a través de les imatges de les cintes, a través d'un rastre imprevist, el noi s'acosta a la figura de la María amb l'esperança de sentir-la a prop, amb la intenció de reflexionar sobre ella i entendre-la, des de dins però també des de fora. Avui, una vegada més, les absències són presències.
2.FANTASMES
El noi comença la seva immersió personal. Descobreix el tresor, que no és una altra cosa que memòria, la memòria de dues noies que estan de vacances; un tresor íntim en forma de cintes de vídeo, de pàgines escrites d’un diari conjunt, de fotografies, de cartes... Tot un món, un món que el noi es disposa a observar, mentre les dues noies, imatges dins la imatge, dins un temps congelat, se li apareixen com dos fantasmes a l’espera d’una nova vida.
1.MEMÒRIA
Una gran ciutat i un noi solitari. És de nit i tot es fon. Els fanals dels carrers s’encenen i el noi passeja a la recerca d'imatges i sons. Busca a les escombraries i arreu; necessita trobar imatges i sons. Necessita trobar memòria... I sempre en troba. S’alimenta de cintes de vídeo. I una nit, al costat d’un contenidor, troba una caixa. És un tresor, immens.

Otras series >


Otros programas de xip/tv (Cataluña) >