No només hi ha imatges, les imatges de les cintes o de les fotos, el rastre de les noies també es compon de paraules, escrites i dites. És per això que el noi les escolta i les llegeix. Són paraules que diuen molt. Hi ha el diari, les anotacions del viatge, que el noi s'entreté en llegir silenciosament. També hi ha dues cartes, de fa temps, de les noies petites, que igualment llegeix amb l'afany de trobar-hi alguna cosa. I hi ha un poema... Però també hi ha silenci, l'absència de paraules, gairebé l'absència de les noies, el seu son etern. El noi tem aquest silenci i l'omple amb imatges, endavant i enrere, amb pensaments i amb un temps que passa sense repòs, dilatat, cada dia més mort.
