Close

Karakia

"Karakia" és un programa divulgatiu que utilitza la gastronomia per aproximar-se a la cultura dels immigrants de Catalunya.

País: España
Idioma: Catalán / Valenciano
Contenido: Reportajes
Tema: Cocina, Sociedad
URL: http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/karakia/ultims-programes/

Episodios disponibles para ver online

19/12/2016 - "Johnny (Chanchamayo)"
En Johnny és un enamorat de la gastronomia peruana i en especial de la cuina de la seva regió selvàtica, Chanchamayo. De fet, somia obrir un restaurant a Barcelona seguint la tradició hostalera familiar. Els seus avis tenien una posada on feien menjar amb productes amazònics i la seva mare havia fet de cuinera per a grans col·lectivitats. La passió d'en Johnny per recórrer món l'ha portat, de moment, fins a Calella, on treballa en un establiment de cuina ràpida. I és curiós aprendre amb ell com aquests costums, més aviat urbans, també han influït en la cuina selvàtica. Ara, pràcticament és impossible trobar-hi, als restaurants de Chanchamayo, plats com l'"inchicapi", una sopa contundent a base de gallina, iuca i una salsa de cacauets i "ají" groc. Aquest és el començament d'un àpat que recorre la gastronomia de la selva, amb plats com els "tacachos", unes boles de plàtan i cansalada, o els "juanes", uns "tamales" farcits d'arròs i pollastre, condimentat amb "palillo", la cúrcuma que
12/12/2016 - "Lali (Córdoba, Argentina)"
La Lali és originària de Córdoba. Allà sentia limitats els seus somnis i se'n va voler anar a Itàlia, a la Toscana, d'on és originària la família del pare. Però en un viatge per Europa va decidir que Catalunya era un bon lloc per començar una nova vida. Ara fa uns anys que viu a Martorell i comprovem que els seus referents gastronòmics continuen sent, encara, els de la seva infantesa: les "empanadas" i el "locro". Amb algunes variacions, aquestes dues icones de la cuina argentina li permeten reviure molts records de l'altre cantó de l'oceà. Aquest va ser també el menú principal de l'àpat que va fer a casa per celebrar la visita dels seus pares, la Carmen i en Jorge. El seu pare no només va ser l'encarregat de fer la massa per a les "empanadas", farcides de patata i panses, a l'estil de Córdoba; també la d'uns "pastelitos" de codonyat. Molt a dir sobre el "locro", una escudella de blat de moro blanc i peus de porc que esdevé protagonista indiscutible en totes les commemoracions de la Re
05/12/2016 - "Diana (Bogotà)"
A la Diana, que és enginyera agrònoma, la preocupava la conservació de la fruita al seu país. Va deixar el seu Bogotà natal i va venir a investigar-ho a Catalunya. Semblava que havia de ser un trasllat temporal, però al final ha acabat vivint aquí, fent arrels també en la pagesia local. S'ha casat amb en Xavier, que és fill de pagesos i treballa com a assessora a la cooperativa d'Artesa de Lleida. Amant dels costums colombians, els barreja sempre que pot amb les tradicions gastronòmiques. Són moments ideals per estar en família i poder fer tastar al marit i als amics els plats que van marcar la seva infància. Els dies de Nadal, fets a mida de les grans ocasions, comencen allà amb la "Noche de las velitas", amb els milers d'espelmes que omplen les finestres i els carrers de Bogotà. Continuen amb els berenars de la "Novena de Aguinaldos", amb la preparació de plats com la "natilla" -a base de llet amb canyella, clau d'espècia i coco-, o els "buñuelos" de iuca i formatge "costeño". Durant
28/11/2016 - "Shaïma (Tànger)"
La Shaïma té 17 anys i viu a Barcelona, a Torre Baró. Està fent el Batxillerat i vol ser periodista. Pertany a una generació marroquina nascuda a Catalunya que valora molt els esforços que han fet els pares. Amb una educació i uns recursos millors que els que ells van tenir, les seves expectatives de futur semblen ara diferents. Amb les seves amigues, la Belén i la Kaoutar, la Shaïma prepara un dinar per celebrar el final de curs. El menú serà un homenatge a Tànger, la ciutat del pare, una de les zones amb més varietat gastronòmica del Marroc marcada especialment per la quantitat de peix que s'hi consumeix. Ho certifica la "bastela" que preparen, una mena de gran empanada farcida de sèpia, peix blanc, llagostins i hortalisses. També el "tajine" de dorades, adobades amb una "charmila" (salsa) de julivert, orenga i pebre vermell. Les postres igualment són típiques de Tànger: "Halwa d'Tmar", uns pastissets farcits de pasta de dàtil aromatitzada amb aigua de tarongina. La "wilaya" o proví
21/11/2016 - "Lala (Abseron, Azerbaidjan)"
Quan la Lala va deixar Abşeron per fer un màster en Ciències Polítiques a la Gran Bretanya, no s'imaginava que acabaria vivint a Tarragona, que li recorda la ciutat on ella va néixer, Sumqayit, a la vora del mar Caspi. Com a la capital del Tarragonès, allà també hi ha un important complex petroquímic, sector en el qual hi havien treballat els avis. Ara, totalment integrada a la vida i a les tradicions del seu nou entorn, ha canviat molts dels seus costums. Quan té gana, per exemple, ho té molt clar: pensa en un bon pa amb tomàquet i un raig d'oli de Siurana. Sovint, però, els records de la seva terra i especialment de Bakú, on va viure més anys, acaben omplint la cuina de casa d'aromes caucàsiques. Aromes com les de les herbes que es posen al "dovĝa", la sopa de iogurt que va aprendre de l'àvia; el "ləvəngi", un llobarro farcit de ceba, nous i prunes seques, o el suggerent "mürəbbə", un dolç de maduixa que acompanya el te negre. La península d'Abşeron
14/11/2016 - "Sandri (Friül, Itàlia)"
En Sandri viu a Castellar del Vallès on disfruta ara d'un permís de paternitat per estar-se amb la Júnia, la seva filla. Ell i la Teresa es van conèixer a Udin, la capital del Friül, i allà els va unir la passió mútua per la filologia. Qui sap si també algun dels plats que prepara en Sandri hi va tenir alguna cosa a veure. Representen una cuina consolidada ja en el Renaixement i amb influències de la veïna Eslovènia, Alemanya o Itàlia. Amb ell aprendrem receptes com la dels "cjarsons", una pasta farcida de patata, bleda i mató; la "salviade", fulles de sàlvia arrebossades; la "gubane", unes postres farcides de fruita seca; o el "frico", una mena de truita sense ou a base de formatge i patata, el seu plat nacional. El territori històric del Friül s'estén al nord-est d'Itàlia i agafa tota o part de les actuals províncies d'Udine, Gorizia, Pordenone, Belluno i Venezia. Antic ducat llombard a l'edat mitjana, el Friül va estar dominat des de llavors pel món germànic, la República Veneciana
07/11/2016 - "Audrey (illa de la Reunió, França)"
L'Audrey va sortir de l'illa de la Reunió per conèixer altres realitats i cultures i assolir nous reptes professionals. Li agrada molt viatjar i en un d'aquests viatges, a l'Argentina, va conèixer l'Esteve, una català amb qui ara viu a cavall entre Girona i Barcelona. Va néixer a Saint Denis, capital de l'illa i autèntic aiguabarreig de cultures. Malgaixos (de Madagascar), àrabs, indis, xinesos, europeus... hi conviuen amb bona harmonia. La cuina no és aliena a aquesta barreja que l'Audrey també ha heretat. Es tracta d'una cuina molt aromàtica, gràcies a les espècies asiàtiques, sobretot, però també a cultius locals com la vainilla, el "combavas" (un cítric originari de l'Índia) o el gingebre-mango. Amb aquest i d'altres ingredients, l'Audrey va preparar un sopar pels amics a base de diferents "rougails" (un tipus de guisat); "samoussas", similars a les empanades índies del mateix nom i "bouchons", uns farcellets de pasta amb porro i botifarra. A l'illa també és costum macerar el rom q
31/10/2016 - "Michelle i Kiki (Middlesex i Surrey)"
Tot i que han viscut a diverses parts del món, la Michelle i la Kiki tenen molt clar d'on són. Les seves arrels culturals s'enfonsen a l'Àfrica, però la seva manera de ser i de veure les coses té molts referents britànics. Ara viuen a Barcelona i ja parlen d'una nova identitat, la "catamaicana".
24/10/2016 - "Luis Felipe i Malinalli (Michoacán)"
En Luis Felipe i la Malinalli són de Michoacán, un estat de Mèxic situat a l'oest del país, en plena costa del Pacífic. Aquests dos periodistes, que havien coincidit a la universitat de Morelia, capital de la regió, van arribar a Barcelona per ampliar els seus estudis. Al cap de poc, tots dos formaven part de la colla castellera de la ciutat, un món, el dels castells, que atreu molta gent d'altres cultures. Als castellers de Barcelona, per exemple, més del 20% del seus membres són d'origen estranger. Curiós va ser el sopar que la Mali i en Luis Felipe van fer a casa, on la major part dels convidats eren mexicans i castellers! Tot el menú va voler ser un cant a Michoacán: "sopa tarasca" de fesols, "corundas" embolcallades en fulla de plàtan i "capirotada", unes postres de pa amb fruita seca i formatge fresc. El capítol és també una oportunitat per descobrir un dels jardins de Barcelona amb més cactus i plantes crasses d'Europa i, a més, l'ús culinari que es fa a Mèxic de moltes d'aquest
17/10/2016 - "Chisato (Hida)"
La Chisato va arribar a Barcelona l'any dels Jocs Olímpics. A aquesta artista originària del centre del Japó, de Hida, li va agradar tant l'ambient de la ciutat, la llibertat que s'hi respirava, que va decidir quedar-s'hi i perfeccionar aquí els coneixements sobre ceràmica que havia après al seu país. Sempre que pot torna a Hida i a Takayama, la seva ciutat, però sap que, de moment, no canviaria per res ni el clima ni la brisa del Maresme on viu, als afores de Cabrils. En l'antiga masia del segle XVIII que comparteix amb altres amics i artistes organitza, de tant en tant, cursos de "raku", un tipus de ceràmica japonesa que fa servir tècniques especials de cocció. Però el gruix de la seva activitat i la major part dels tallers els fa a Barcelona, a l'estudi-galeria que acaba d'obrir al barri de la Ribera. Assistirem a la inauguració i a la preparació dels seus "makizushi", però també a la comprensió utilitària de la ceràmica més enllà del seu valor decoratiu. Un dels plats més tradicion
10/10/2016 - "Lafken (Araucania, Xile)"
Més enllà del que digui al seu passaport, la Lafken es considera maputxe i prou. Pertany a un poble que no ha renunciat a la seva identitat, ni tan sols en els moments més durs de la seva colonització, fa quatre segles. La Lafken exerceix d'ambaixadora de la seva gent allà on va i ara, des de Girona, continua preservant i donant a conèixer el llegat del seu poble. A poc a poc, molts xilens que viuen en aquelles terres han passat de la indiferència total al respecte cap a la cultura maputxe, fascinats per la seva connexió amb la natura. Els maputxes no contemplen l'home en una posició de domini sobre la resta, sinó com un element més que ha de conviure en harmonia amb animals, arbres, pedres, rius..., i aquest és un respecte que fan extensiu als aliments, ja sigui el blat que van heretar dels espanyols i amb el qual fan el pa ("katutos", "mültrun"...) o bé els "kollof" que recullen a les platges del Pacífic. Amb aquestes algues tan nutritives preparen una versió del "charquicán", guisat
03/10/2016 - "Mikhaela (Sofia)"
Procedent de Sofia, la Mikhaela va arribar a Catalunya com a fotògrafa de moda, fotografia artística i d'interiors. Aquí va començar a dedicar-se també a la imatge alimentària i va ser aquest contacte constant amb plats i cuiners que la va portar a obrir una pastisseria búlgara a l'Eixample de Barcelona. Un dels productes més apreciats al seu país, la "bànitsa" -una pasta de full en espiral farcida de dolç o salat-, li ha servit aquí per donar a conèixer la seva cultura. La temporada marca els plats de la rica cuina de Sofia, on es concentren els gustos d'aquest país al bell mig dels Balcans. Així, el "guiuvetx" és un plat especialment ric i acolorit a l'estiu, quan es disposa de més varietat d'hortalisses. També és propi de l'època el "patladjan s orekhi", un pastís d'albergínia que amaga entre capes una barreja de nous, all i julivert. A l'àpat que la Mikhaela prepara pels seus amics no hi pot faltar la "popska iakhnia", el clàssic estofat de vedella acompanyat de cebetes i prunes s
27/09/2016 - "Osvaldo (Sao Tomé)"
Més enllà del seu passat colonial i les grans plantacions de cacau que encara s'hi conserven, l'illa de Sao Tomé atresora una cultura rica, vitalista i una cuina condimentada que l'Osvaldo ha aconseguit reproduir a casa seva, a Barcelona.
17/09/2016 - "Guacira, la memòria de les olors"
La Guacira és de São Paulo i el seu respecte per les altres cultures és tan gran que les integra ràpidament en el seu dia a dia i en el de la seva família, que, a més de la catalana, també suma la part italiana del marit. Això no treu que s'enyori permanentment d'aquells records que té gravats més intensament a la memòria, els de la seva infància al Brasil: els sorolls de cocció a les olles, la pluja caient sobre les teules, l'olor d'un pastís acabat de fer.
11/10/2015 - "Avui, mrouzia"
La "mrouzia" és un plat important en la cuina marroquina. És un plat festiu que es prepara amb xai, ja sigui durant l'Eid al-Adha, la festa musulmana del Sacrifici, o bé quan s'ofereix un xai pel naixement d'un fill.
28/09/2015 - "Jing Jing (Pequín)"
La Jing Jing i l'Ambròs es van conèixer a l'aeroport de Xangai. Ell viatjava sovint a la Xina per a la seva empresa i ella estava a punt de començar un postgrau a Europa. Entre les moltes coses en comú que junts van descobrir, n'hi havia una que va marcar la seva vida professional: la passió pel te.
01/09/2015 - "Cultures croata i belga"
Dues històries: "Els llenguatges universals", una història croata al Maresme, i cervesa artesana, "el nou culte a Ceres". Entre les matèries que tenen categoria d'universals, la història de la Kaja i en Carles ens parla de tres que són ben importants per a ells: la música, la gastronomia i els idiomes. La Kaja es va formar a Zagreb com a músic percussionista i ara, a Mataró, la ciutat on viu, toca a l'Agrupació Musical del Maresme, a l'orquestra on en Carles hi toca el trombó. La gastronomia és el punt d'enllaç entre Croàcia i Catalunya i les aromes dels 'noklice' o dels 'pala-inke' es barregen sovint, a la cuina, amb les dels plats locals. I per últim, a les llengües que parlen tots dos -entre les quals hi ha el català i el croat-, s'hi ha d'afegir el de l'idioma que els va unir i el més universalista de tots: l'esperanto. Ens quedem a Mataró per conèixer l'Sven, flamenc d'origen i tot un referent de la cervesa artesana al nostre país. Al seu bar, classificat entre els millors del mó
12/08/2015 - "L'herència britànica i la cuina 'taronja'"
Dues històries: L'herència britànica d'en Liam i en David i la taronja carbassa. En Liam va néixer a Eivissa. Eren els últims anys del paradís hippy i els pares van tornar amb ell a Anglaterra. Després d'estar-s'hi un temps, en Liam va retornar a Eivissa i va acabar fent cap a Catalunya. Abans d'instal·lar-se a Barcelona ha viscut a la Vall d'Aran, a la Selva i al Baix Llobregat. És una persona inquieta, que ha sabut adaptar-se a moltes situacions laborals, i ara, en època de crisi, prepara el salt a un altre continent. També és pràctic a la cuina. Ens ho demostra amb plats fàcils de fer i amb una bona part dels ingredients procedents del supermercat britànic on treballa. L'"apple crumble" amb "custard" n'és un bon exemple. El plat principal és ben casolà: uns "sticky ribs" amb salsa agredolça, recepta de la mare. Fa vint anys que en David va ser "abduït" pel color taronja. Amb aquesta declaració tan insòlita us convidem a veure una de les històries més diferents que hem gravat i potse
04/08/2015 - "Karin (Steiermark)"
Quan la Karin va decidir viure a Catalunya amb en Jordi, era conscient que no tan sols canviava de latitud. El record de les valls i muntanyes d'Estíria (Steiermark) s'omplien ara del caràcter mariner de Vilanova i la Geltrú, de la cultura i els productes que anava descobrint. Anys després, més d'un plat austríac desprèn ja aromes mediterrànies. D'altres, especialment postres, segueixen els receptaris més genuïns de la seva terra, com les galetes de mantega (Butterkekse), els bunyols de carnaval (Faschingskrapfen) o el pastís de pipes de carbassa recobert de xocolata (Erzherzog Johann Torte). La carbassa és un dels productes més estimats a Estíria. Se'n fan molts plats i amb les llavors, un oli fort i aromàtic.
03/08/2015 - "Iwona, cartografia emocional + Te, mansaf i Ruta de la Seda"
Dues històries: "Iwona, cartografia emocional" i "Nàdia, fent ruta" Per saber com d'important és el sentiment patriòtic per a un polonès cal conèixer la història d'Europa de finals del segle XVIII, moment en què els tres grans imperis, l'alemany, l'austríac i el rus, van engolir literalment tot Polònia. No sabem si el record d'aquest passatge tan cruent per als polonesos va fer decidir la Iwona a estudiar geografia i a conèixer bé el territori; el cas és que des d'aleshores, a més de la feina de cartògrafa, recorda sempre que pot els paisatges viscuts al país: els de la infància a Varsòvia i els de la cultura materna, lligada a la regió de Podlasie. Sovint, els mapes que construeix agafen forma de plat: de 'zrazy zawijane' (rotllets de carn), de 'salatka jarzynowa' (una varietat d'ensaladilla) o de 'szarlotka' (pastís de poma). El 'mansaf' de Jordània és un plat que s'origina en les tradicions pageses i beduïnes del Pròxim Orient, però és a partir de la creació de l'estat jordà, a meit
27/07/2015 - "Sara (Yaoundé)"
Encara que la Sara va néixer a la capital del Camerun, a Yaoundé, ens va voler explicar que la gent allà no pertany al lloc on neix, sinó a la cultura dels seus avantpassats. La Sara és molt tradicionalista i una gran defensora dels costums del seu poble, el bamiléké. Lluny ara de la seva terra, viu a Ripollet entre la cultura catalana i el respecte al llegat dels pares, que intenta no oblidar.
27/07/2015 - "Carolina i Josep, de Montevideo (Uruguai)"
La Carolina i en Josep s'han integrat tant a Catalunya que, més enllà de tornar a Montevideo, voldrien exportar-hi algunes tradicions catalanes. Ja en tenen una en ment, el Ball de Diables, en què participen des que es van instal·lar a Caldes de Montbui. Els botiguers d'aquesta població del Vallès, on hi ha molts veïns d'origen uruguaià, han sabut incorporar els productes d'aquell país de l'Amèrica del Sud.
21/07/2015 - "Jaume Toubab + Els nous ingredients"
Dues històries: en Jaume i la cultura senegalesa, i "Ingredients", un passeig per la nova ruta de les espècies.
14/07/2015 - "Lisa (Alaska) + irlandesos catalans"
Dues històries: la Lisa i el poble tlingit, d'Alaska, i la passió dels catalans per Irlanda i la seva cultura. La Lisa va créixer a Alaska, a l'illa de Chichagof, on prop d'un terç de la població pertany al poble 'tlingit', una cultura que, tot i la colonització de russos i americans, va aconseguir mantenir els seus costums i la seva llengua. El pastís que prepara, un 'blueberry pie', podria simbolitzar un punt d'unió. La farina i la mantega dels europeus i els nabius dels boscos septentrionals. Hi ha molts catalans que se senten atrets per la cultura irlandesa i els d'aquest capítol en són dos exemples apassionats. L'Orlando ha aconseguit que el seu pub de Cerdanyola no es diferenciï dels pubs rurals d'Irlanda: la decoració, la música, les begudes... l'ambient en general o, com en diuen en gaèlic, del "bon rotllo", el 'craic'. Els Irish Corner i els Claddagh Ring Dancers són un grup de músics i de ballarins, respectivament, que actuen sovint al local. Els grups es van crear aquí, espe
08/07/2015 - "Petons des de Maracaibo, Gleysi"
La Gleysi és d'origen veneçolà, de Maracaibo. A la zona del llac, s'hi produeix la major part del petroli del seu país, un dels més importants del món en aquest sector. Però, a Maracaibo, els maracuchos atresoren moltes altres riqueses culturals i gastronòmiques que, avui, intentarem descobrir.

Otros programas de reportajes >


Otros programas de TV3 (Cataluña) >