Close

Imprescindibles - ¡Brava Victoria!

Canal: RTVE
Programa: Òpera oberta
Título: Imprescindibles - ¡Brava Victoria!
Descripcion:   El documental nos muestra un recorrido por la vida de Victoria de los Angeles, sus aspiraciones, sus éxitos y su peculiar forma de ver la interpretación musical.
Fecha publicación: 09-01-2015

URL:
http://www.rtve.es/alacarta/videos/imprescindibles/imprescindible-bravavictoria/2949238/

Otros vídeos de Òpera oberta en RTVE

"Tannhäuser i el torneig dels cantaires al Wartburg"
"Tannhäuser i el torneig dels cantaires al Wartburg" es va estrenar al teatre reial de la cort de Dresden el 19 d'octubre de 1845. El compositor Richard Wagner va redactar el text i va compondre la música. Wagner es va inspirar en la figura del minnesänger Heinrich von Ofterdingen, en especial en un torneig de cantaires que va tenir lloc l'any 1207 en el qual hauria participat von Ofterdingen. A més, també va consultar diverses fonts i llegendes medievals de procedències diferents. Una d'aquestes fonts evoca la llegenda pagana de la deessa Venus. L'essència de la trama de Tannhäuser és la lluita entre l'amor carnal i l'espiritual, entre el món de l'instint i el de l'esperit, un conflicte que turmenta el personatge principal, una visió dualista i maniquea de l'amor masculí en què, al capdavall, la moral cristiana acaba per imposar-se.
"Il Trovatore" de Verdi
"Il Trovatore", juntament amb "Rigoletto" i "La Traviata", integra la coneguda trilogia popular de Giuseppe Verdi, que fou la consagració definitiva de l'autor. Estrenada al Teatro Apollo de Roma l'any 1853 amb gran èxit, l'òpera inclou alguns dels temes predilectes de Verdi: les relacions entre pares i fills, la venjança i una successió apassionada de recerques, de jocs d'identitats, de vincles ocults i de passions molt intenses.L'eix central de l'obra és l'enfrontament entre Manrico, el trobador, i el comte de Luna, per l'amor d'una dama de la cort, Leonora. Un drama en quatre actes ambientat a Saragossa i a Castelló al començament del segle XV.L'òpera es basa en l'obra teatral "El trovador", escrita l'any 1836 pel gadità Antonio García Gutiérrez. El 1851 Verdi encarrega al seu col¿laborador habitual, Salvatore Cammarano, la redacció del llibret sobre aquest drama espanyol. Cammarano treballa en l'adaptació, però mor poc abans d'enllestir-la, i és Emanuelle Bardare qui l'acaba.En aqu
"Les noces de Fígaro" de Mozart
El compositor vienès va voler convertir l'obra teatral de Pierre Augustin Caron de Beaumarchais "La folle journeé ou Le mariage de Figaro", escrita entre 1770 i 1780, en una òpera. "Les noces de Fígaro" constitueix una de les expressions més genuïnes i exactes de la dimensió artística i musical de les òperes de Mozart.Mozart va encarregar la redacció del llibret al venecià Lorenzo Da Ponte, que suposà la primera col·laboració entre els dos. El llibret incorpora al·lusions de tipus social i polític, però el gran tema segueix sent la diversitat humana, les complexes relacions entre servents i senyors, els equívocs, les identitats i els jocs, els amors i els desamors.Els dos protagonistes de l'òpera són Fígaro i Susanna, ajudants de cambra del comte i de la comtessa d'Almaviva. El dos joves contrauran matrimoni i sol·liciten al comte que renunciï al privilegi feudal de passar la nit de noces amb la núvia. Però el comte enamorat de Susanna, intenta seduir-la. A partir d'aquí es desencade
"Fidelio" de Beethoven
"Fidelio" va tenir diverses versions fins arribar a la definitiva. La primera, amb el títol "Fidelio, oder Die eheliche Liebe" de tres actes, es va estrenar al Theater an der Wien de Viena al 1805 amb poc èxit. Aleshores Beethoven va reduir l'obra a dos actes i la va reestrenar amb més èxit sota el títol "Leonore oder Der Triumph der ehelichen Liebe" al 1806. Al 1814 Beethoven va fer la revisió definitiva de l'òpera i la va estrenar amb el nom de "Fidelio" a la seu de l'Òpera de la Cort Imperial i Reial.L'única aportació de Ludwig van Beethoven al gènere operístic, "Fidelio" combina dos temes de profunda inspiració romàntica: d'una banda, la lloança a l'indestructible amor conjugal; de l'altra, la lluita contra el poder tirànic i el cant a la llibertat. L'òpera transcorre en una presó de Sevilla on Leonore, disfressada d'home, es fa passar per Fidelio, pretendent de la filla del guardià Rocco, per tal d'alliberar el seu marit Florestan que està empresonat i el volen executar.
"El rapte en el serrall" de Mozart
"Òpera oberta" presenta "El rapte en el serrall" una òpera en tres actes de Wolfgang Amadeus Mozart amb llibret de Gottlieb Stephanie. Es va estrenar al Burgtheater de Viena el 16 de juliol de 1782, quan Mozart tenia 26 anys.Aquesta òpera es basa en una història frívola, emmarcada en un ambient turc, una crítica a la pròpia societat. L'obra fou un èxit i donà a Mozart una gran fama a Viena, perquè representava la realització d'un desig llargament expressat per l'emperador: una òpera genuïnament alemanya."El rapte del serrall" està protagonitzada per Konstanze, una noble espanyola promesa amb Belmonte, la seva serventa anglesa Blonde i el criat de Belmonte, Pedrillo. Konstanze, Blonde i Pedrillo són raptats per pirates moriscos i lliurats al paixà Selim, que tanca a les dues noies al seu harem i aviat s'enamora de Konstanze. Osmin, el guardià groller i cruel, vol fer seva Blonde però Belmonte ve a alliberar-los i aconsegueix introduir-se al Palau. Quan les dues parelles són a punt de fu
"Mort a Venècia" de Benjamin Britten
"Òpera Oberta" presenta l'òpera "Mort a Venècia" composta pel compositor anglès Benjamin Britten. El llibret escrit per Myfanwy Piper és una adaptació de la novel·la homònima del dramaturg i novel·lista Thomas Mann. L'estrena va tenir lloc a Snape Maltings el 16 de juny de 1973, durant el Festival d'Aldeburgh."Mort a Venècia" és l'última òpera de Benjamin Britten, la va escriure pocs anys abans de morir d'una cardiopatia, és una de les seves composicions més madures i interessants.La trama de l'ópera es desenvolupa al començament del segle XX a la ciutat dels canals. Descriu el viatge d'un escriptor madur, Gustav von Aschenbach, que intenta recuperar la inspiració a Venècia, on s'enamora d'un jove polonès. Malgrat l'amenaça d'una epidèmia de còlera, opta per no abandonar la ciutat italiana, la qual cosa el condueix a una lenta autodestrucció que posa fi a la seva vida. L'òpera explica la lluita interna de l'escriptor entre la bellesa i la passió.
"Simon Boccanegra"
 "Òpera oberta" presenta l'òpera "Simon Boccanegra" de Giuseppe Verdi, amb llibret de Francesco Maria Piave i Giuseppe Montanelli, sobre el drama homònim de l'escriptor romàntic espanyol Antonio García Gutiérrez. "Simon Boccanegra" és una de les obres més incompreses del compositor. Es va estrenar al Teatre de La Fenice de Venècia el 12 de març de 1857 i va resultar un fracàs absolut. Però el 1880 Verdi va revisar la partitura amb la col¿laboració d'Arrigo Boito, i la nova versió es va estrenar el 24 de març de 1881 a l'Scala de Milà amb gran èxit.L'òpera recorre un drama històric amb el personatge de Simon Boccanegra, un corsari genovès que aconsegueix una elevada posició. Boccanegra, primer dux de Gènova, va mantenir el poder de Gènova al litoral però no va aconseguir pacificar la ciutat perquè mai va ser acceptat pels patricis genovesos, que el van enviar a l'exili. Dotze anys més tard Boccanegra aconsegueix tornar a ser dux fi
"La fille du régiment"
"Opera oberta" presenta "La fille du régiment" , òpera-comica en dos actes de Gaetano Donizetti sobre un text de Saint Georges i Bayard. Un espectacle sentimental, proper al vodevil, que barreja els diàlegs parlats amb números musicals tancats. Es va estrenar el febrer de 1840 al Teatre de l'Opéra-comique de París. Explica la història de Marie, una noia òrfena que interpreta la soprano italiana Patrizia Ciofi, a qui recull un regiment de les tropes napoleòniques. Els soldats adopten la noia com a filla i cantinera.
Aída, de Giusseppe Verdi
Aida va ser un encàrrec del govern egipci a Verdi per ser estrenada (1871) a l'Òpera del Caire, inaugurada de poc. Per això, a Aida hi ha també una voluntat, molt pròpia del segle XIX, de fer d'aquesta òpera un gran espectacle que rememorés la glòria i l'esplendor de l'antic Egipte: la marxa triomfal respon a aquest designi. Però Aida és, molt més encara, una òpera intimista dedicada a expressar sentiments d'amor, de gelosia, de nostàlgia o d'humiliació que els personatges viuen en intrigues d'alcova, emparades per la nit o ofegades entre les pedres de la seva propia tomba.Són molts els impediments -enemistats entre famílies, conflictes de conviccions o d'interessos, odi entre pobles- que, en el drama romàntic italià, es poden interposar entre dos enamorats, però habitualment el seu sentit sempre és el mateix: mostrar la força d'un amor que no pot ser vençut per res ni per ningú. Aquest és el cas dels protagonistes d'aquesta òpera: Aida, la princesa etíop convertida pels egipcis en un
"Carmen"
"Òpera oberta" presenta l'òpera "Carmen" composta per Georges Bizet amb llibret d'Henry Meilhac i Ludovic Halévy, inspirada en la novel·la de Prosper Mérimée. Es va estrenar per primera vegada a l'Opéra-Comique de París, el 3 de març de 1875."Carmen" és una de les òperes més conegudes i populars. Té una partitura de gran capacitat emocional, de línies melòdiques penetrants, força dramàtica i sensual, concisa i original. Un dels temes més coneguts de l'òpera és l'havanera. La música original la va canviar després Bizet inspirat per l'havanera del basc Sebastian de Yradier, "El arreglito".L'acció té lloc a Sevilla l'any 1820. El jove soldat Don José és seduït per una tabaquera, la gitana Carmen. Don José segueix Carmen a una vida fora de la llei però la lascívia i la independència d'ella l'engeloseix. Georges Bizet va obtenir el seu primer èxit el 1862 amb "Les pêcherus de perles", altres composicions seves van ser "La joie fille de Perth", "Djamileh"