Close

Missa Conventual del Monestir de Montserrat

Cultura Cada diumenge, des de la teva televisió local, segueix la Missa Conventual des de l'Abadia de Montserrat.

País: España
Idioma: Catalán / Valenciano
Contenido: Especiales
Tema: Religión
URL: http://www.xiptv.cat/missa-conventual-del-monestir-de-montserrat

Episodios disponibles para ver online

Missa de Montserrat, 27 de maig
Missa de Montserrat corresponent a la Solemnitat de La Santíssima Trinitat (cicle B), en la qual participa la comunitat benedictina de Montserrat, l’Escolania i els pelegrins del Santuari. Cap cristià no està dispensat de donar raó de l’esperança que hi ha en ell o que hauria de tenir. Els nostres horitzons cristians sobre l’home i el món no s’acaben en allò que veiem i palpem. Estan oberts a l’esdevenidor, no s’aturen en el nostre món per més formós que sigui, ni esperen un més enllà que sigui la pura sublimació d’allò que desitgem i no obtenim en la vida present. El més enllà en què creiem és Déu, però no un Déu qualsevol, ni el déu dels filòsofs i dels savis al qual es pot arribar per una necessitat lògica d’explicar l’home i el món. El Déu en el qual creiem, l’únic en qui podem creure és el Pare de nostre Senyor Jesucrist. És la fe la que dona al viure cristià allò que té de més essencial i propi, ja que la caritat amb què hem de posar en obra la nostra fe només pot p
Missa de Montserrat, 20 de maig
Missa de Montserrat de la Solemnitat del Diumenge de la Pentecosta (cicle B), en la qual participa la comunitat benedictina de Montserrat, l’Escolania i els pelegrins del Santuari.L’especificitat cristiana és palpable gràcies al do de l’Esperit rebut. I és clar que aquesta compartició, que no sols tenim cadascú amb Déu, sinó els uns amb els altres, no estableix divisió entre fe i caritat, teoria i pràctica, perquè Déu és amor. Si ens estimem, Déu està en nosaltres. La presència de l’Esperit en l’ànima del creient és fruit, és conseqüència de l’amor fratern. L’Esperit manté unides totes les coses, retorna la humanitat a la unitat de fe enmig de la diversitat de dons. I ens fa penetrar en la unitat del Pare i del Fill que Jesucrist mateix ha demanat per nosaltres abans de lliurar-se a la mort. Una unitat que també hem de cercar, si som conscients que l’Esperit està en nosaltres. És bo i agradable viure units els germans, però encara ho és més quan viuen cercant la unitat, que és la maner
Missa de Montserrat, 13 de maig
Missa conventual des de l'Abadia de Montserrat.
Missa de Montserrat, 06 de maig
Missa de Montserrat del Diumenge VI de Pasqua (cicle B), en la qual hi participa la comunitat benedictina de Montserrat, l’Escolania i els pelegrins del Santuari. El manament de l’amor no pot tenir altre fonament que el fet que Déu és amor. No es tracta de complir el manament elemental de no odiar els enemics. Ni tan sols de l’imperatiu d’estimar els altres com a si mateix. Es tracta de la revelació que Jesús ha fet a través del seu capteniment. S’ha donat del tot, ha estimat fins a l’extrem. Per això pot posar com a punt de referència de la caritat fraterna el seu propi exemple. Tractant-se d’una realitat tan fonamental –per les conseqüències que té per a la vida cristiana-, manament i exemple del Crist donen pas a la revelació de la continuïtat entre l’amor que el Fill rep del pare i el que transmeten amb la mateixa intensitat quan envien l’Esperit. Abans que Jesús fos glorificat, l’Esperit no va ser tramès encara als deixebles. Però, d’ençà que, per l’exaltació de la creu, la genero
Missa Solemnitat Mare de Déu de Montserrat
Natura, sentit de país, pietat popular, vida monàstica s’agermanen en una lloança única al Creador sostinguda per la mirada serena de Maria que ofereix el seu Fill a tots els qui venen a venerar-la. Els anys i la fe d’un poble han creat el santuari de la Patrona dels catalans. A Montserrat tothom s’hi troba a casa. Però també, seguint el ritme de la vida social i de l’evolució de l’Església, Montserrat va prenent cada moment de la història el rostre que li assegura la missió de ser un fogar d’oració i de fe cristiana. Per això, com tot santuari, Montserrat ha de parlar a l’esperit i al cor dels homes. Aquests han de poder-hi trobar el sentit de la pròpia vida, el gust mateix per la vida a partir de l’experiència de la presència i de l’amor de Déu. Això serà possible si el Montserrat de tots és acollidor de la varietat de persones que hi acuden, procedents de llocs i de situacions humanes ben diverses. I és que la realitat dels santuaris –de Montserrat, en el nostre cas- ha obtingut act
Missa de Montserrat, 29 d'abril
Missa de Montserrat del Diumenge V de Pasqua (cicle B), en la qual participa la comunitat benedictina de Montserrat, l’Escolania i els pelegrins del Santuari. La relació del creient amb Jesucrist no és la referència de simpatia que qualsevol pot sentir envers un determinat personatge, històric o fictici; menys encara, l’adhesió a una ideologia, per atractiva que sigui. La diferència entre un cas i l’altre és la conseqüència més patent de la resurrecció del Crist. Si el Crist no hagués ressuscitat, seria vana la nostra fe. Aquesta és la paraula: fe. De fe, només en podem tenir amb un ésser que visqui. Continuant l’afirmació de sant Pau, si el Crist no hagués ressuscitat, encara estaríem en els nostres pecats. Aquesta és l’altra conseqüència del misteri pasqual: Jesús no sols viu –cosa que ens permet una relació de persona a persona-, sinó que ha mort per reconciliar-nos amb Déu –i això ens obre un camí de llibertat. La relació del creient amb Jesús és d’una intimitat tal que, com més se
Missa de Montserrat, 22 d'abril
Missa de Montserrat corresponent al Diumenge IV de Pasqua (cicle B), en la qual participa la comunitat benedictina de Montserrat, l’Escolania i els pelegrins del Santuari. El bon Pastor: és un títol que li escau, a Jesús. La pedagogia de l’Església li dona importància: el diumenge del bon Pastor fa de pont entre tres diumenges pasquals centrats en la resurrecció i tres adreçats cap a l’exaltació de Jesús en la seva ascensió. I no sols la pedagogia litúrgica; la paraula 'pastoral' ha esdevingut indiscutible al moment de justificar qualsevol activitat o estratègia dins de l’Església. En fi, els mateixos dirigents de les comunitats cristianes prefereixen el títol de pastor als que poden indicar ancianitat, sacralitat, govern, poder. La paràbola del bon Pastor no és, doncs, únicament una definició del misteri pasqual i la descripció del nostre retorn cap a Déu. De retop, és també una invitació a superar l’individualisme per obtenir el desplegament de la pròpia individualitat. El
Missa de Montserrat, 15 d'abril
Missa conventual des de l'Abadia de Montserrat.
Missa de Montserrat, 8 d'abril
  Missa de Montserrat corresponent al Diumenge II de Pasqua (cicle B), en la qual participa la comunitat benedictina de Montserrat, l’Escolania i els pelegrins del Santuari. La manifestació de Jesús als deixebles el jorn de la resurrecció i el diumenge següent mostra l’estima que d’ençà de l’època apostòlica l’Església ha tingut envers el dia del Senyor. La celebració del misteri pasqual hi troba el seu lloc adient, perquè és en l’eucaristia que Jesucrist fa present la seva mort i la seva resurrecció. Aquesta vivència només és possible en la fe, entesa com una adhesió personal al Crist ressuscitat, alimentada per una opció cada vegada més conscient i més lliure envers el Senyor i el seu missatge. Però la fe només pot ser viscuda en Església. El dubte de Tomàs s’esvaeix quan el Senyor es fa present enmig dels seus i els conforta i els dona la pau, l’Esperit, el perdó. Aquests “seus” formen comunitat, no gaire anònima. Cada apòstol aleshores conservava la pròpia personalitat, i avui c
Missa de Montserrat, 1 d'abril
Missa de Montserrat corresponent al Diumenge de Pasqua, en la qual hi participa la comunitat benedictina de Montserrat, l’Escolania i els pelegrins del Santuari. Jo sóc la resurrecció, perquè els favors del Senyor mai no s’esgoten. El meu primer bon dia va ser: He ressuscitat, i encara sóc amb vós. Realment és admirable la saviesa del Pare. No m’ha deixat de la mà! Us invito a alçar el cap. Cal cercar les coses de dalt. El qui és de la terra, de la terra parla. No pot entendre la resurrecció. Aleshores, potser sí que mengem i beguem, que demà morirem. Però no és aquest el cas. Els qui heu ressuscitat amb mi sou una pasta nova. Heu de viure amb sinceritat i veritat. Tota la meva vida va estar amarada de sinceritat. I, quant a la veritat, jo n’havia vingut a donar testimoniatge. Per això ara visc amb el Pare. I us envio l’Esperit, que alena damunt els ossos secs perquè recobrin la vida. Penseu que vaig venir perquè tingueu vida, i la tingueu abundosament. Doncs, aquesta vid
Missa de Divendres Sant: celebració de la Passió del Senyor
Retransmissió en directe de la Celebració de la Passió del Senyor de Divendres Sant des de la Basílica de Santa Maria de Montserrat, en la qual hi participa la comunitat benedictina de Montserrat, l’Escolania i els pelegrins del Santuari.Sóc el camí que porta al Pare. Ningú no hi arriba si no és a través meu. He anat fent a poc a poc la descoberta de l’accés al Pare. Ell és sempre en mi i amb mi. Però jo no he jugat a fer l’home. Sinó que sóc un de vosaltres. Les oliveres de Guet-Semaní i el cel enfosquit del Gólgota –com abans el sol de Natzaret- han anat configurant la meva carn. Plantat a la creu, totes les ventades em colpeixen la galta. I el meu cos es va desfent... Sento una lluita dintre meu. Déu meu, Déu meu, per què m’heu abandonat. Però també: A les vostres mans encomano el meu alè. Al final de l'ofici, l'Escolania cantarà la seqüència "Stabat Mater" de Palestrina. Lectura primera: Is 52,13-53,12; Lectura segona: He 4,14-16;5,7-9; Evangeli: Jn 18,1-19,42.
Missa de Montserrat, 25 de març
Missa de Montserrat corresponent al Diumenge de Rams i de Passió (cicle B), en la qual participa la comunitat benedictina de Montserrat, l’Escolania i els pelegrins del Santuari. La Quaresma, que començava amb la contemplació de Jesús posat a prova al desert, arriba avui a la prova culminant: la passió. L’entrada, triomfal i senzilla alhora, a Jerusalem és una aclamació al Messies, que ve en nom del Senyor. Morint, Jesús demostrarà fins a quin punt és el Messies esperat i com la manera massa humana d’entendre el Messies divergeix del pla de Déu. El Diumenge de Rams, amb tots els elements de victòria i d’anorreament que la catequesi de la litúrgia ens proposa, ens fa endinsar en aquesta visió del Fill de Déu fet obedient al Pare i solidari de tothom. Abans de la missa, el P. Abat Josep M. Soler beneirà els rams a les places de Santa Maria i, a continuació s’entrarà a la basílica en processó solemne. D’aquesta manera, es fa memòria de l’entrada de Jesús a Jerusalem. Lectura primera: Is 5
Missa de Montserrat, 11 de març
11 de març de 2018 Missa de Montserrat corresponent al Diumenge IV de Quaresma (cicle B), en la qual participa la comunitat benedictina de Montserrat, l'Escolania i els pelegrins del Santuari. La Quaresma és tanmateix un toc de diana. Quan arriba el diumenge 'Laetare' ressalta més l’albada rosada a l’horitzó que no pas els ulls lleganyosos que la contemplen. “Si entre vosaltres hi ha algú del poble de Déu, que pugi al temple” (lectura primera), i la ruta vers la Pasqua ja no resulta tan costeruda. En el camí de la creu, ja no és possible de fer abstracció de la glòria de la resurrecció que la seguirà. L’eucaristia dominical és sempre una Pasqua. “El secret d’aquesta santa eufòria rau en el do de Déu, no ve de nosaltres. És la riquesa d’amor d’ell que ens ha estimat tant. No sols s’ha compadit de nosaltres, sinó que “ens ha entronitzat en les regions celesti
Missa de Montserrat, diumenge 4 de març
Missa de Montserrat corresponent al Diumenge III de Quaresma (cicle B), en la qual participa la comunitat benedictina de Montserrat, l’Escolania i els pelegrins del Santuari. Quan Pere va declarar que Jesús tenia paraules de vida eterna constatava el gir copernicà produït al llindar del Nou Testament. Enfront dels signes prodigiosos que els de la llei de Moisès volien i en oposició amb la racionalitat pagana, el misteri de la creu capgirava els esquemes de la humanitat. La irrupció de Déu en la història va abatre els murs d’un temple que empresonava la presència de la divinitat i va assenyalar que tota construcció aixecada harmoniosament no podia tenir altre fonament que el cos del Ressuscitat. A empentes i rodolons, cada home fa l’aprenentatge d’aquesta escala de valors. Jesús, que coneix l’interior de cadascú, és l’únic que sap fins a quin punt la fe és desperta de debò o bé es veu entelada encara per una petició de signes prodigiosos. La llei de Moisès, el decàleg, condueix cap al C
Missa de Montserrat, 25 de febrer
Missa de Montserrat corresponent al Diumenge II de Quaresma (cicle B), en la qual participa la comunitat benedictina de Montserrat, l’Escolania i els pelegrins del Santuari. En la llunyania del temps, molt abans que Déu revelés el seu propi Fill i ens invités a escoltar-lo, el Senyor ja havia parlat a un home capaç de captar la seva veu: Abraham, el nostre pare en la fe. La seva disponibilitat va ser tan agradable a Déu que encara la prenem com a punt de referència quan demanem al Pare que accepti allò millor que li podem presentar: el cos i la sang del Crist que Déu ens retorna perquè ens donin vida per sempre. I és que la figura d’Abraham ens revela una experiència grandiosa sobre quina cosa és la fe. Precisament per aquesta fe, Abraham és capaç de no plànyer el seu propi fill i per això el pot recuperar. Nosaltres podem identificar-nos amb Abraham en el sentit que hem d’estar convençuts que reconèixer Déu com a Déu vol dir obeir-lo sense regateigs, fins i tot quan sembl
Missa de Montserrat, 18 de febrer
Missa conventual des de l'Abadia de Montserrat.
Missa de Montserrat, 11 de febrer
Missa conventual des de l'Abadia de Montserrat.
Missa de Montserrat, 4 de febrer
  Missa de Montserrat corresponent al Diumenge V durant l’any (cicle B), en la qual participa la comunitat benedictina de Montserrat i els pelegrins del Santuari. L’Església sempre cavalca entre dues realitats: l’obertura missionera, que és conseqüència de la seva vocació universal, i la senzillesa dels seus fruits palpables. Anys enrere es parlava molt si el cristianisme havia de ser de massa o de selecció. Diguem que convé que sigui simplement de qualitat, i la resta ens serà donada d’escreix. No en el sentit que hagi d’excloure certes categories de persones, sinó d’acord amb els principis segons el qual cada cristià ha d’assimilar en què consisteix l’eficàcia salvadora de la creu de nostre Senyor. I això no es fa en un dia, sinó al llarg de la vida, amb la mort inclosa. L’única garantia que tenim és el misteri de mort i de resurrecció que hem après de Jesucrist. Que en sigui sempre amarada la nostra acció i la nostra pregària silenciosa, la nostra lluita contra el mal i l’anunci
Missa de Montserrat, 28 de gener
Missa de Montserrat corresponent al Diumenge IV durant l’any (cicle B), en la qual participa la comunitat benedictina de Montserrat, l’Escolania i els pelegrins del Santuari. Tota novetat sempre és sorprenent. Pot ser copsada de dues maneres: com una agradable imprevisió o com un destorb al propi estancament. En ella mateixa, la novetat no és bona ni dolenta, ni tampoc hauria de ser motiu de preocupació. Les coses cal apreciar-les pel seu valor intrínsec, independentment de si són noves o velles. I també la difusió de l’Evangeli. Bona Nova com és, d’ell mateix reclama un discerniment per part del qui ha d’acollir-lo. Per més fulminants que a voltes puguin ser les intervencions divines, mai ningú no es converteix si té el cor i la ment ensopits. Precisament aquesta mena d’ensopiment va impedir als oients de Jesús de relacionar-lo amb “el profeta com ell” que Moisès havia anunciat a l’antigor. Si alguna novetat tenia Jesús era la de no acontentar-se amb repetir, com feien els mestres de
Missa de Montserrat, 21 de gener
Missa de Montserrat corresponent al Diumenge III durant l’any (cicle B) en la qual participa la comunitat benedictina de Montserrat, l’Escolania i els pelegrins del Santuari. El cristià estima el temps com estima la terra damunt la qual té els peus posats, perquè sap que són les coordenades de la salvació. No, per a ell el temps no és un camí sense sortida. És una ruta que cal emprendre comunicant la Bona Notícia que farà trobar llum als qui viuen a la fosca, i vida als qui s’arrosseguen per l’ombra de la mort. En el temps transcorre la resposta que donem a la crida de Jesús. No ens hi hem d’enganyar: ell ens atrau amb l’esquer alliberador de la Bona Nova de Déu, però alhora ens invita a convertir-nos i, doncs, a creure que aquest missatge que ens dona joia és alliberador de debò. La promptitud dels apòstols també ha de ser un encoratjament. No pas perquè siguem deixebles fets ja des del primer moment. Més aviat ens estimula a viure d’acord amb la voluntat de Déu. Participant de l’euca
Missa de Montserrat, 14 de gener
Missa Conventual de l'Abadia de Montserrat.
Festa del Baptisme del Senyor, 7 de gener
Missa de Montserrat corresponent a la Festa del Baptisme del Senyor (cicle B), en la qual hi participa la comunitat benedictina de Montserrat i els pelegrins del Santuari.La gran preocupació que inquietava els cristians antics sempre que reflexionaven sobre el baptisme de Jesús era la de saber per què l’innocent, el sant, s’acostava a rebre un baptisme de conversió. A nosaltres, en canvi, del baptisme de Jesús allò que potser més ens inquieta és saber què va passar realment, perquè endevinem que els grans textos que ens descriuen teofanies en la persona del Crist –el baptisme, la transfiguració- porten una petja teològica massa elaborada, expressen més la doctrina d’una comunitat que no pas el desenllaç d’uns esdeveniments..El baptisme ens fa fills de Déu; ho hem après de petits. Però de grans mai no ens haurem de cansar d’aprendre què vol dir això per a nosaltres, ni d’escoltar la veu del Pare o el testimoniatge del Baptista que ens presenta Jesús com a Fill de Déu. Perquè, per més qu
Missa de Montserrat, 31 de desembre
Missa Conventual de l'Abadia de Montserrat.
Missa de Montserrat, 24 de desembre
Missa de Montserrat corresponent al Diumenge IV d’Advent (cicle B), del 24 de desembre de 2017, en la qual participa la comunitat benedictina de Montserrat, l’Escolania i els pelegrins del Santuari. El bé no fa soroll. Déu, l’únic bo, tampoc. L’encarnació de Jesús troba un cor disposat a acollir aquells que els segles esperaven. En el seu gran respecte a la llibertat humana, també en aquest moment el Senyor vol una paraula de consentiment abans de revelar l’etapa més decisiva “del pla amagat en el silenci dels segles, però que ara ha sortit a la llum per la decisió del Déu etern”. La humanitat anhela quelcom, sense saber ben bé què. Maria participa d’aquest anhel, però l’esperança introntollable que té li’n fa endevinar els contorns.Lectura primera: 2 S 7,1-5. 8b-11. 16Lectura segona: Rm 16,25-27Evangeli: Lc 1,26-38
Missa de Montserrat, 17 de desembre
Missa Conventual de l'Abadia de Montserrat.

>


Otros programas de xip/tv (Cataluña) >