Close

Carrers

Divulgatius Homenatge als carrers i places que configuren el nostre paisatge urbà, a través de la història dels seus carrers i de les seves històries humanes.

País: España
Idioma: Catalán / Valenciano
Contenido: Reportajes
Tema: Historia
URL: http://www.xiptv.cat/carrers

Episodios disponibles para ver online

Fills il·lustres de Reus
L’humorista Andreu Buenafuente, el president del Parlament Ernest Benach, o el periodista Carles Francino són algunes de les personalitats vives que han sortit de Reus. Però la llista de personatges reconeguts comença de molt abans. De fet, Reus és la ciutat amb més fills il·lustres per càpita.
Profetes a Martorelles
El carrer de Calvo Sotelo de Martorelles, al Vallès Oriental, ha deixat de dir-se així. D’acord, la placa encara hi és, però quan la nova surti del forn hi posarà Mercè Rodoreda. De totes maneres, Martorelles volia posar-hi un altre nom: Montserrat Pujolar. Què va passar? Hi hem anat per esbrinar-ho.
Enric Pubill lo Parrano
Poc després de morir, Lleida va dedicar un carrer a Enric Pubill Lo Parrano, un veritable profeta a la seva terra. Un artista de cap a peus que va promoure el garrotí de Lleida arreu del territori. I no només això. Lo Parrano va aconseguir unir gitanos i paios a les celebracions gràcies al garrotí.
El carrer del Vals i la llum
Som al que es convertirà en el primer carrer-museu de Catalunya, el carrer del Vals de Manresa. De moment no és accessible a tothom. Només en tenen claus els veïns i el Joan, actor i guia de la Manresa Desconeguda. És un carrer subterrani i encara que costi de creure, aquest era el carrer principal de l'època, on vivien els més adinerats dels segle XII i XIII.
Joaquim Costa i el Rosari de l'Aurora
Us heu preguntat mai d’on ve l’expressió “això acabarà com el Rosari de l’Aurora”? Doncs el seu origen prové del carrer Joaquim Costa, antic carrer de Ponent o de les Barricades, en ple barri del Raval de Barcelona. Per la forma com s’utilitza l’expressió, el que va passar en aquest carrer no va acabar precisament bé, els veïns van començar a a llençar coses des dels balcons de les seves cases...
Tropes franquistes a Balaguer
El gran esforç històric dels últims anys s'ha centrat en fer un exercici de memòria sobre el franquisme. A Balaguer, que va ser la tercera ciutat catalana ocupada per les tropes nacionals, recordem com es va viure l’entrada dels grisos pels actuals carrer de la Botera, Major i carrer del Barri Nou per fer-se amb el control del nucli urbà i arribar al centre de poder de la ciutat, la Plaça del Mercadal, seu de l'ajuntament.
Carrer de les Mosques de Girona
Al carrer de les Mosques de Girona, en ple casc antic de la ciutat, coneixem les llegendes de Sant Narcís. Una d’elles explica que fa uns anys, els francesos van voler profanar la tomba de Sant Narcís però no ho van aconseguir perquè un eixam de mosques els va devorar. Avui, són els francesos qui les devoren a elles: el famós xocolater de Girona, Frederic Faure, les ha fet de xocolata.
La plaça de Sant Jaume
La plaça de Sant Jaume, de Barcelona, és recordada per molts pel “ Ja sóc aquí” de Josep Tarradellas. Avui és la plaça més segura de Catalunya, Mossos d’Esquadra i Policies Locals es saluden cada matí amb el dubte sobre què hauran de fer si hi ha una manifestació, perquè és la plaça on s’hi celebren més manifestacions del país. I més victòries, per això també és un dels llocs on hi passen més turistes al llarg de l’any, uns 50 milions. Els comerços de la plaça de Sant Jaume hi han viscut molts dels millors i pitjors moments de la plaça.
Camí dels Bons Homes
Hem anat a Gòsol i Bagà, dues poblacions per on van passar els càtars fa set segles fugint de la Inquisició. Bé, potser no som exactament al mateix punt, perquè la versió turística del Camí dels Bons Homes s’ha modernitzat amb l’objectiu de donar vida als pobles de la Cerdanya i de l’Alt Berguedà. Si voleu fer el camí, a poc a poc, i amb bona lletra.
Inundacions del 62
Terrassa és ciutat de rambles i rieres, unes cobertes i d’altres no. L’ésser humà ha hagut d’aprendre a conviure amb la natura però més d’un cop la natura ha portat episodis tràgics, com la rierada de Terrassa de l’any 1962. L’aigua va voler seguir el seu curs natural de milions d’anys, amb totes les conseqüències.
Camí ral de Mataró
La creu de terme de Mataró indica el punt on va néixer la ciutat, i, just pel costat, hi passa el Camí Ral. Era el camí reial de l’Edat Mitjana, que unia pobles i ciutats. Les primeres carreteres van seguir-ne els traçats originals. De fet, el Camí Ral de Mataró era per on va passar la N-II fins el 1957, quan es va construir vora el mar, i per on passa actualment. Imagineu-vos els colapses de cotxes que hi havia!
Vies ramaderes, Balaguer
Des de temps immemorials, pel carrer Urgell de Balaguer hi han passat ramats d'ovelles. Sortien pel Pont Vell en direcció al Pirineu, o a la inversa, segons si anaven o tornaven de la transhumància. Els pastors ja no van a peu a la muntanya però si volguessin passar el ramat pel mig d’aquest carrer de Balaguer hi tindrien tot el dret.
Tarraco
Tarragona no ha canviat ni el nom ni l’itinerari de la via per on els cotxes ja passaven fa segles, la Via Augusta, la calçada romana que connectava Roma amb Cadis. Tarraco, ciutat romana per excel·lència, amaga altres racons insòlits que a vegades costen de trobar tot i ser a la vista. Us recomanem que obriu bé els ulls.
Les Escodines, recuperem l'identitat
Les Escodines és la zona de fora muralla més antiga de Manresa. Després de dècades de degradació, el barri ha començat a recuperar la seva identitat. El primer pas per revitalitzar el barri: recuperar els noms originals de les cases de pagès que ja hi havia abans dels carrers.
Barris miners: Súria i Sallent
Som a una de les últimes colònies industrials de Catalunya, La Botjosa, a Sallent. Les queixes del barri no arriben enlloc, perquè l’empresa propietària de la colònia és a Madrid. Un lloguer de 10 euros l’any no serveix de res si els carrers estan en mal estat. A Súria, el barri miner de La Colònia pertany a la química Solvay. A diferència de Sallent, els carrers suriencs mantenen la vida i el bon humor.
La Beguda Alta
Els carres i places de la Beguda Alta pertanyen a tres municipis i tres comarques diferents. Per això pot ser que al llarg d’un dia, els veins d’aquesta població passegin per un carrer que pertany a Sant Esteve Sesrovires, al Baix Llobregat, facin un cafè en un bar de Masquefa, a l’Anoia, i conversin amb un amic a Sant Llorenç d’Hortons, a l’Alt Penedès. Quin embolic per explicar el poble d’on ets!
Carrer de la Unió de Vilanova i la Geltrú
Fa 150 anys, l’actual carrer de la Unió de Vilanova i la Geltrú era el torrent de la Pastera. L'aigua feia de frontera natural entre dos pobles, Vilanova de Cubelles i La Geltrú. Finalment van quedar units per aquest punt després d’unes obres de 50 anys! Segur que més d’un s’hi va jubilar...
Mira-sol, manca d'asfalt
Sant Cugat és una ciutat modèlica, una de les de millor qualitat de vida d’Europa, però no tots els seus veïns poden gaudir del mateix estatus. Mira-sol és una de les zones que porta 50 anys reclamant el mateix: que asfaltin els seus carrers! Sembla que 5 dècades de pols, fang i queixes no són suficients perquè els facin cas.
El carrer segons el fotògraf
La fotografia és l’art d’immortalitzar instants en la vida dels altres. És el testimoni del pas del temps i d’allò que ja no hi és. Hem anat a Mataró per conèixer un fotògraf que transmet la passió per la professió als alumnes del seu curs. Els acompanyem a la seva primera sortida nocturna pels carrers de Mataró.
Dalí, amor per Cadaqués
Salvador Dalí és el pintor més conegut pel seu art surrealista i la seva personalitat extravagant. Qui sap, potser els aires de Cadaqués el van influir mentre s’inspirava i pintava els racons més emblemàtics del poble. Què hauria estat Dalí sense Cadaqués o Cadaqués sense Dalí?
El meu carrer, de Joan Manuel Serrat
El Carrer del Poeta Cabanyes, al Poble Sec de Barcelona, és fosc i tort, té regust de port i nom de poeta. Serrat fa un homenatge al seu carrer, al lloc on va néixer, amb aquesta cançó: “El meu carrer”. Han passat anys, però l’esperit del carrer, del barri i de la cançó enganxa com el primer dia.
La plaça del poeta Jacint Verdaguer
La plaça del poble de Folgueroles, a Osona, es va dir aixi fins fa 102 anys. No calia buscar un nom més concret perquè era la única que hi havia. El 1908 la plaça es va batejar amb el nom de Jacint Verdaguer i se li va dedicar un monument. Va ser un fet històric: aquell dia 3.000 persones d’arreu dels països catalans es van trobar a la plaça.
Salvador Espriu i el mite de Sinera
Som a Sinera, que llegit a l’inrevés és Arenys, concretament de Mar. Aquest va ser el nom sota el qual Salvador Espriu va mitificar el seu poble, el seu barri i el seu carrer. Els aires de tota la seva obra poetitzen un poble que encara el recorda. Passejar pel seu paradís perdut ens ha permès tocar de més a prop els seus poemes.
Passatge American Lake de Gavà
El 1921 es va construir a Gavà un parc d'atraccions que va fer història, l'American Lake. Un complex espectacular amb un casino, el llac... Avui només en queda una torre, quatre arbres i el camí d'entrada al parc, un passatge que porta el seu nom. Tot està urbanitzat però la zona amaga un secret. Vist des de l'aire els tres carrers que hi ha tenen forma de lletra C, A i B. Per què?
Places Catalunya
A 30 km de la Plaça Catalunya més gran del país, la de Barcelona, hi ha la més petita, la plaça Catalunya de Granolllers. Sembla una cruïlla de dos carrers, però és una plaça cèntrica i molt transitada. Un terme mig el trobem a la plaça Catalunya de Girona, construida sobre el riu. La plaça Catalunya de Manresa, construida per una reivindicació veïnal, també és un terme mig, però no és al centre de la ciutat.

Otros programas de reportajes >


Otros programas de xip/tv (Cataluña) >