Close

Carrer de Sants

Canal: xip/tv (Cataluña)
Programa: Carrers
Título: Carrer de Sants
Descripcion: Som al carrer de Sants de Barcelona, el carrer comercial més llarg d'Europa. Fa dos quilòmetres i mig, i pequè us en feu una idea, és més llarg que els Camps Elisis de París. En canvi, no és el punt amb més moviment comercial de la ciutat. Les grans cadenes es fan un lloc entre les botigues de tota la vida, que es neguen a desaparèixer.
URL:
http://www.xiptv.cat/carrers/capitol/carrer-de-sants

Otros vídeos de Carrers en xip/tv (Cataluña)

que fan país
Una bona forma per fer pàtria és recordar les dates més importants pel país, i un dels millors mètodes per recordar-les és al carrer, exposades a les seves plaques
rebatejats
Al llarg de l'últim segle, no només ens hem dedicat a batejar carrers i places. També a rebatejar-los. Hem canviat el nom de carrers perquè qui ha manat ho ha decidit així o bé perquè el nom oficiós ha eclipsat l'oficial, o bé, és clar, perquè el nou titular de la placa s'ho mereixia més que l'anterior. Sigui com sigui, el panorama del rebateig no deixa ningú indiferent. Avui ens divertirem...
de presidents
La millor forma de retre homenatge a aquelles persones que han fet obres importants per un país és dedicar-los un carrer o una plaça. I precisament per això les ciutats i pobles tenen vies dedicades a aquells que ens han governat. Avui recorrem Catalunya a la recerca de plaques amb els noms d'aquells que ens han manat. Ciutadans de Catalunya, ja som aquí.
simpàtics
Visitem alguns dels carrers més curiosos a Barcelona, Rupit, Granollers...
Profetes de la terra
En aquest capítol visitarem carrers que porten el nom dels seus il·lustres locals.
Carrer de la memòria
Els carrers i places del país han estat testimonis de fets històrics importants. Han viscut en primera persona trobades de presidents, batalles que han dirigit el poble català cap un costat o altre, o inclús han escoltat durant segles com els feien protagonistes de la llegenda més famosa de la ciutat. Episodis més bonics que d’altres, que converteixen els nostres carrers en miralls del passat.
Conviure al carrer
Si ja és difícil conviure amb els de casa, imagineu-vos amb els veïns de tota una ciutat! I més encara en un país mediterrani, o sigui, de fer vida al carrer. Per això els governs han intentat buscar solucions per garantir la bona convivència entre tots els ciutadans. A l’opinió pública a vegades ens costa comprendre certes lleis, però tot és per un bé comú. A Vic hem conegut un veí que es pren amb bon humor la normativa.
Camí de lluny
Anirem fins a Tarraco, les vies ramaderes a Balaguer, el carrer Sant Climent de Súria, a la riera de Terrassa i al camí dels Bons Homes.
Extramurs
Aquesta setmana anirem fins a Mira-sol, al carrer de la Unió de Vilanova i la Geltrú, a la beguda Alta, als barris miners de Súria i Sallent i a les Escodines.
La plaça de l'artista
En el capítol d'avui visitarem: Salvador Espriu i el mite de Sinera La plaça del poeta Jacint Verdaguer 'El meu carrer' de Serrat Dalí i el seu amor per Cadaqués El carrer segons el fotògraf
Qüestió de mida
La mida no és el més important a la vida, com a mínim si parlem de carrers. Una plaça amb un gran nom pot ser petita i abandonada, un carrer curt i estret pot ser el més famós de la ciutat. Les comparacions no tenen raó de ser, i, per demostrar-ho, avui compararem, analitzarem mides i coneixerem carrers que no tenen res a veure amb que en diu el seu nom o el seu passat.
Punts de Trobada
Pels carrers i places hi passem, arribem i marxem de casa, passegem, mirem aparadors. Però també hi quedem per fer tertúlia, per fer-hi celebracions culturals, manifestacions de protesta, intercanvis comercials. Avui visitem punts de trobada, llocs on típicament, i moltes vegades sense buscar-ho, s'hi troben regularment veïns, visitants, ... I criatures de tota mena...
El nom del carrer
Moltes ciutats bategen els seus carrers per l'element que hi ha o hi ha hagut. El nom popular és el que mana. Si a un carrer hi havia una fàbrica de gas, doncs l'han anomenat Carrer del Gas. El Carrer de la fruita, perquè hi havia una distribuidora de fruita. I el de la bomba.... no patiu! La bomba era d'aigua, per apagar els incendis.
La plaça del Bo-bo de Monistrol de Montserrat
Som a la plaça més estimada de Monistrol de Montserrat, la plaça del Bo-bo, just el dia que fa honor al nom de la plaça, el 20 de gener, Sant Sebastià. Voleu saber d’on ve el nom? Per viure sans i estalvis haureu d’acompanyar-nos en aquesta història. Que la salut us acompanyi, si Déu vol.
Passeig sindical per Via Laietana
Sortir al carrer és la millor forma per fer-nos sentir, perquè el món sàpiga que som com som, pensem com pensem i no som els únics que ho fem. La unió fa la força, diuen. I el lloc on Catalunya busca més unió és la Via Laietana de Barcelona, on quasi cada dia hi ha manifestacions. Avui no és una excepció.
Cervera, ciutat institucional
El 1359, al carrer Major de Cervera hi va néixer la institució més representativa de la nació catalana, la Generalitat. Però aquesta ciutat no es conforma amb això. El 1714 Felip V va abolir totes les institucions catalanes (inclosa la Generalitat) i va tancar les universitats, però en va crear una de nova a Cervera. Casualitat? I què en sabem de l’episodi bèl·lic més curt de la història? Aquesta ciutat en té la resposta.
Les bases de Manresa
El 1892, el catalanisme polític signava el primer document de drets i deures de Catalunya davant d’Espanya. 118 anys més tard, la ciutat on es va celebrar dedica una via urbana a aquesta fita: l’avinguda de les Bases de Manresa.
Les dates als carrers de Calaf
Una bona forma de fer país és recordar-ne les dates més significatives, i un dels millors mètodes que ha trobat Catalunya és exposar-les a les plaques dels seus carrers. A Calaf hi hem conegut un autèntic perseguidor de dates, l’Antoni, amb qui hem quedat a la plaça... Dels Arbres.
Graffitis de Terrassa
Art o marranada? Tradicionalment veïns i grafiters no han tingut bona relació. Uns que pinten d’amagat i els altres que ho denuncien. L’art del grafit ha proliferat els últims anys, i per això Terrassa ha buscat una solució: adaptar espais públics dels carrers perquè els grafiters s’hi puguin expressar sense amagar-se.
Colònies de gats a Badalona i els coloms de la plaça Catalunya
Els humans no som els únics que correm pels carrers de la ciutat. A la majoria de places del país els coloms conviuen sobretot, amb els turistes. I plaça de Catalunya de Barcelona és un dels pocs llocs on es permet alimentar aquestes bestioles. Els gats també intenten adaptar-se a l’entorn urbà. Badalona és una de les ciutats amb més colònies de gats que intenten conviure pacíficament amb nosaltres.
Bicicletes, pilotes i skates
Darrere d’una diversió al carrer sol haver-hi una llei que prohibeix aquest entreteniment. Els espais per anar en bicicleta, jugar a pilota o fer skate a Calella són limitats. És difícil trobar l’equilibri entre els veïns que passegen i els nens que volen jugar a pilota o que fan skate a la plaça. La solució idònia encara no ha arribat.
Lleis de Vic
Com podem garantir la bona convivència entre els veïns d’un carrer? El govern de Vic va establir una regulació de 404 normes ciutadanes de bons costums, però la jugada no li va sortir del tot bé. Qui compleix la norma de “no xiularàs al carrer” o “no rentaràs fruita a la font”?
La llei de la Rambla
Quina és la llei de la Rambla de Barcelona? Hem anat al carrer de la ciutat comtal on més individus incompleixen més lleis: coloms, motoristes, paradistes, trilers... Per sort encara hi queden defensors de la llei que pregonen les bones maneres entre els que han de conviure en aquest carrer.
La popularitat de Santpedor
A la plaça major de Santpedor hi ha un monument que homenatja a Isidre Lluça, o sigui, al Timbaler del Bruc. L’estàtua reivindica les arrels d’un personatge històric a la frontera de la llegenda. I per llegenda històrica la de Pep Guardiola. De moment li dediquen el camp de futbol de Santpedor, però qui sap si l’acabaran fent Sant!
Nova plaça a Badalona
Al centre de la tercera ciutat més gran de Catalunya, Badalona, s’hi construeix el que serà la plaça més gran de la ciutat, i, a sota, una gran estació de metro. Però com batejaran aquest nou espai? Les dues grans propostes són dos il•lustres locals: l’Alcalde Xifré i Pompeu Fabra.