Close

Carrers

Divulgatius Homenatge als carrers i places que configuren el nostre paisatge urbà, a través de la història dels seus carrers i de les seves històries humanes.

País: España
Idioma: Catalán / Valenciano
Contenido: Reportajes
Tema: Historia
URL: http://www.xiptv.cat/carrers

Episodios disponibles para ver online

Carrer Major de Lleida
Tradicionalment el Carrer Major és aquell que neix a l'ajuntament, però la majoria de ciutats catalanes incompleixen la norma, i Barcelona ni s'hi apropa. El seu carrer Major és en plena zona Franca. Si hem de parlar d'un carrer Major amb totes les de la llei, qui s'ho mereix és Lleida. Comerç, llegendes i curiositats es troben en aquest carrer.
Carrer de Sants
Som al carrer de Sants de Barcelona, el carrer comercial més llarg d'Europa. Fa dos quilòmetres i mig, i pequè us en feu una idea, és més llarg que els Camps Elisis de París. En canvi, no és el punt amb més moviment comercial de la ciutat. Les grans cadenes es fan un lloc entre les botigues de tota la vida, que es neguen a desaparèixer.
La plaça de la bogeria de Gavà
La plaça de la Bogeria de Gavà és un dels racons més estimats per la ciutat, a més de conservar el nom popular de sempre tot i els intents de rebatejar-la. De totes maneres, no sabeu els problemes que hem tingut per arribar-hi! Ni GPS, ni mapes localitzen la plaça. Tampoc té placa, així que pels que la vulgueu visitar s'ubica entre el Carrer Sant Nicasi i Sant Pere.
Puerto Rico, esquilets i putes a Manresa
A Manresa, la capital del Bages, rebategen els carrers de paraula. Si un carrer s'ha conegut d'una manera tota la vida, doncs s'en diu independentment del que posi a la placa. Hi hem trobat tres casos ben peculiars: La plaça de Puerto Rico (ja veieu que no és només un país); el Carrer dels Esquilets i el Carrer de les Putes, amb perdó.
Amposta i els dos carrers franquistes
Els carrers Ruiz de Alda i Garcia Morato d'Amposta no es dediquen precisament a dos personatges que han lluitat pel bé de Catalunya. Aquests carrers es dediquen a dues persones que van ser fidels al règim franquista. Però el problema va més enllà dels noms. No s'han canviat perquè a la majoria dels veïns els rebufa el nom que portin. Potser tot el problema ve per una enquesta mal explicada...
Barcelona rebatetjada
Durant el franquisme les autoritats locals van canviar noms de carrers i places per posar noms més predilectes pel règim. 35 anys després dels 35 anys de dictadura, només en queda el record. Per això hem anat a la ciutat amb més carrers, Barcelona, acompanyats de qui més se'ls coneix, un taxista. Us sonen els noms de Infanta Carlota, Menéndez i Pelaio o Calvo Sotelo?
General Prim
La plaça Prim de Reus és, des de sempre, una plaça amb una forta activitat comercial. El quilòmetre zero de Reus és ple de comerços i de bancs, dels de seure i dels de treure diners. Però l'atractiu de la plaça el trobem amb el seu anfitrió, l'estàtua del General Joan Prim. És un més de la família. Hi celebren els títols culés, el disfressen per Carnaval... No pot ser tot tan bonic, no?
Francesc Macià
Quedar a Francesc Macià de Vilanova i la Geltrú significa trobar-se sota l'escultura que presideix la Rambla Principal. La Rambla havia portat el nom del president, però el 1939 es va canviar per Rambla Caudillo. Ara ja no porta aquest nom, però tampoc el de Macià. Per això els vilanovins li van dedicar una avinguda més modesta al carrer que creua amb la Rambla Principal.
Josep Irla
La història també l'escriuen els herois petits. Aquest és el cas de Josep Irla, el president de la Generalitat no empresonat, no assassinat, no ovacionat a Sant Jaume. Al seu poble, Sant Feliu de Guíxols, li dediquen molt més que una estàtua, i és un passeig amb les millors vistes sobre el nucli i el mar. A Sant Feliu, Irla és el profeta de la seva terra.
Tarradellas
Fins ara, l'avinguda més llarga de Catalunya que s'ha dedicat al President Josep Tarradellas és a l'Hospitalet. Si aquesta ciutat tenia predilecció per Tarradellas, el primer president de la democràcia tenia predilecció per un lloc més tranquil: Poblet, a la Conca de Barberà. Al tornar de l'exili, Tarradellas va trepitjar l'únic carrer i la única plaça del monestir de Santa Maria per fer entrega de tot el seu arxiu personal. Va ser un acte carregat de simbologia.
Lluís Companys
Lluís Companys és l'únic president amb dues vies dedicades en un mateix municipi. Concretament a Tornabous, a la comarca de l'Urgell. Companys, va néixer en un dels seus nuclis, El Tarròs. En aquell temps eren 200 habitants. Ara, només 50. Companys va morir descalç perquè volia tocar la terra, potser pensant en el terreny agrícola que el va veure néixer.
La plaça més petita d'Europa
Al centre de Girona diuen que hi ha la plaça més petita d'Europa, la Plaça dels Raïms. I de fet, hem estat una bona estona per trobar-la. S'hi arriba i es marxa per un únic carrer, que té el mateix nom de la plaça. No és tot. Aquesta plaça encara amaga un secret més.
El carrer dels tres llampecs
Un, dos, i tres llampecs, cada 8 segons. Aquesta és la freqüència de llum del far de Vilanova i la Geltrú. D'aquí el nom del carrer dels Tres Llampecs, situat rere el far. Un carrer que veu la llum tot el dia. Al matí, del sol, i a la nit, els rajos del far.
Rupit
Hem anat fins a Rupit per trepitjar el carrer més peculiar de Catalunya, el Pont Penjant. Per tant, un pont amb categoria de carrer. Però un cop allà hem descobert que de curiositats, a Rupit, n'hi ha moltes més! Només cal obrir bé els ulls.
Carrer de la guitarra de Tarragona i el carrer de l'Ajuntament de Terrassa
A Tarragona hem descobert el Carrer de la Guitarra, un carrer sense números, però amb una porteta i un timbre! A veure qui ens rep... I al final del carrer, descobrim una font coneguda per un nom un xic malsonant. A Terrassa, també tenen un carrer amb una sola porta, sense número i sense nom. Un carrer molt concorregut i que passa pel mig de l'Ajuntament!
Els carrers més curiosos de Barcelona
Convertir els barcelonins en turistes a la pròpia ciutat. Aquest és l'objectiu de l'Edu fent les rutes per la ciutat. Mai ho arribarem a conèixer tot, però sempre és positiu voler saber més. Què hi havia al carrer dels tres llits? Què té de peculiar el call jueu? Quin carrer es va salvar de la pesta a la ciutat?
Carreró de les bruixes de Cervera
A Cervera hem visitat un punt de trobada misteriós i esotèric, el Carreró de les bruixes. Segons la llegenda, abans s'hi trobaven les bruixes les nits de lluna plena per posar en comú els seus encanteris. Un indret idoni per fer volar la imaginació. I és que d'aquí, ha nascut la festa de les bruixes, l'Aquelarre.
Vic i el seu mercat
Anem a una de les places més famoses de Catalunya. La plaça Major de Vic, on cada dimarts i dissabte s'hi fa el mercat català més popular. El que més crida l'atenció és que la plaça més cèntrica de Vic mai s'hagi asfaltat. Segur que aquest mercat n'ha vist i viscut de tots colors!
Plaça Sant Pere de Berga
La plaça de Sant Pere de Berga és el lloc més popular del poble, lloc de trobada i de multituds. Si home, per entendre'ns, és la Plaça de la Patum. També s'havia conegut per la Plaça Cremada, però no precisament pels petards i el foc de la festa. Per cert, com deuen sonar els petards a 6 metres sota terra? I el cor d'un patumaire a punt de saltar els plens?
La plaça vella de Terrassa
La plaça de l'ajuntament de Terrassa, plaça de la Raval, no existeix. És un eixamplament del carrer Raval de Montserrat. Però els terrassencs poden sentir-se orgullosos de la Plaça Vella, punt de reunió, trobada i expressió cultural. Pels Minyons de Terrassa ha estat lloc d'èxits castellers, per això el seu vincle sentimental amb aquesta plaça és tan gran.
Canaletes
Icona blaugrana. Tothom sap que la font de Canaletes és punt de trobada de culers per celebrar els títols del seu club. Però sabeu quin és l'origen d'aquestes celebracions? Els tertulians que s'hi troben cada dia per comentar les jugades dels partits sembla que ho tenen ben clar. Fa anys que queden en aquest punt de la Rambla.
Fabricació de plaques i rajoles dels carrers
Cada poble i ciutat decideix com vol que siguin les plaques dels seus carrers. De metall, de ceràmica, grogues, grises... En l'originalitat hi ha el bon gust. Al casc antic de Súria, al Bages, totes les plaques es fan artesanalment. Però no tenen únicament això. Les rajoles de les seves voreres també són autòctones!
Carrer d'Espolsa-sacs
D'on ve el nom de carrer d'Espolsa-sacs? A Barcelona, els veïns i comerciants de la zona del carrer Comtal han volgut recuperar la història i identitat del seu carrer. I el que és més important, que tothom qui passegi per allà sàpiga perquè es diu així. I si s'ha de fer... es fa bé! Tot de ceràmiques artesanals parlen dels seus carrers.
Carrer Barcelona de Granollers
Després dels noms de personalitats, el més habitual a Catalunya és batejar els carrers o places amb nom de ciutat. I la ciutat més utilitzada, Barcelona. Hem anat fins a Granollers per conèixer el seu carrer Barcelona, amb més de 2.000 anys d'història. Però encara hi ha més. Sabíeu que tota la ciutat té el títol de Carrer de Barcelona? Qüestions reials...
Camarles, poble de números
La 5a avinguda de Nova York ens queda un pèl lluny, però no tant el Carrer Cinc de Camarles, al Baix Ebre. Per decisió d'un antic ajuntament, hi ha cinquanta carrers a aquest poblet de 2.000 habitants amb nom de número. Imagineu-vos el trasbals del carter! Per sort, la casa número tretze del carrer tretze no existeix.

Otros programas de reportajes >


Otros programas de xip/tv (Cataluña) >