Close

Mancomunitat, 100 anys

Mancomunitat de Catalunya 100 anys és un projecte audiovisual que rememora el paper i l’obra de la Mancomunitat de Catalunya amb motiu del centenari de la seva fundació (1914/2014), que se celebra el 6 d’abril. El treball repassa el llegat polític i social d’aquesta institució.

País: España
Idioma: Catalán / Valenciano
Contenido: Reportajes
Tema: Historia
URL: http://www.xiptv.cat/mancomunitat-100

Episodios disponibles para ver online

VOL. IX L’herència (Lleida)
Els actuals presidents de les diputacions de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona valoren en una entrevista l’obra de la Mancomunitat a la seva demarcació.  Cada televisió local emetrà l’entrevista que correspongui a la seva demarcació.
VOL. IX L'herència (Girona)
Els actuals presidents de les diputacions de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona valoren en una entrevista l’obra de la Mancomunitat a la seva demarcació. Cada televisió local emetrà l’entrevista que correspongui a la seva demarcació.
VOL. IX L’herència (Barcelona)
Els actuals presidents de les diputacions de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona valoren en una entrevista l’obra de la Mancomunitat a la seva demarcació.  Cada televisió local emetrà l’entrevista que correspongui a la seva demarcació.
VOL. IX L’herència (Tarragona)
Els actuals presidents de les diputacions de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona valoren en una entrevista l’obra de la Mancomunitat a la seva demarcació. Cada televisió local emetrà l’entrevista que correspongui a la seva demarcació.
VOL.VIII Una gran obra amb pocs recursos
La important acció de la Mancomunitat es va veure limitada pels recursos econòmics de què disposava. Al principi es va nodrir de les aportacions voluntàries de les quatre diputacions mancomunades i més tard va haver de recórrer als emprèstits. La institució va aprovar un servei de crèdit agrari i també la Caixa de Crèdit Comunal per facilitar el finançament dels ajuntaments.
VOL. VII La modernitat arriba al camp
La Mancomunitat va engegar una política de modernització de l’agricultura i la ramaderia, dos àmbits que l’Estat tenia completament abandonats. Així, va introduir models de producció existents a d’altres països d’Europa per augmentar el volum de les collites. Per dirigir aquesta posada al dia va crear l’Escola Superior d’Agricultura.
VOL. VI Una ciència capdavantera
L’aposta de la Mancomunitat per garantir l’accés al coneixement es va concretar en la construcció de biblioteques. També va dur a terme accions per escampar la formació científica i cultural, i va convidar a visitar Catalunya grans pensadors internacionals com Albert Einstein.
VOL. V Dignificar el malalt
La Mancomunitat va posar en marxa les primeres actuacions en l’àmbit sanitari i d’assistència social, i va dirigir una especial atenció a la maternitat, els malalts mentals i els pobres. També va difondre protocols per evitar la propagació de malalties com la tuberculosi i el paludisme, que estava molt estesa, per exemple, a les Terres de l’Ebre.  Aquest capítol mostra alguns dels edificis que han quedat d’aquest llegat, com el manicomi de Salt, el balneari de Caldes de Montbui, la Casa de la Caritat i la Casa de la Maternitat, ambdues últimes a Barcelona.
VOL. IV Un país més culte i format
L’Estat gestionava l’ensenyament de manera rígida, freda, a cop de reials decrets, reials ordres i circulars. La Mancomunitat recull l’obra impulsada per la Diputació de Barcelona durant la presidència de Prat de la Riba i aposta per una política educativa de qualitat. Així, ofereix una àmplia oferta dividida en vuit grans àmbits: ensenyament superior, normal, primari, tecnoindustrial, comercial, artístic, popular i professional. El capítol mostra els edificis escolars que la institució va construir a La Masó(Alt Camp), Sant Llorenç Savall  (Vallès Occidental) i Els Torms (Garrigues).
VOL. III La cultura, essència del noucentisme
La Mancomunitat va promoure la construcció d’una gran xarxa d’institucions culturals. L’Institut d’Estudis Catalans, l’Institut del Teatre, la Biblioteca de Catalunya i les Biblioteques Populars són alguns dels exemples més destacats en aquest àmbit. Aquesta eclosió coincideix amb la introducció del mètode Montessori com a filosofia pedagògica a les escoles. El capítol visita les biblioteques de Valls, Pineda de Mar i el Vendrell, i entra a la Biblioteca de Catalunya, que conserva el funcionament ideat fa cent anys. També repassa el llegat intel·lectual i artístic de figures com Eugeni d’Ors i el dramaturg Adrià Gual, que van desenvolupar la seva obra a recer d’aquest moviment cultural.
VOL. II: Una llengua per vertebrar Catalunya
El catalanisme polític en què es va forjar la Mancomunitat es va associar de manera clara amb el catalanisme cultural. El català es va convertir en l’eix vertebrador d’aquest entorn nacional i Pompeu Fabra en l’artífex d’aquest canvi. Fabra, lingüista i enginyer químic, va escriure diversos tractats que han estat fonamentals per a l’estudi i el correcte ús del català: Gramática de la lengua catalana, Normes ortogràfiques i Diccionari ortogràfic.
VOL. I: Aixecar un país
La Mancomunitat es va proposar acabar amb l’aïllament dels municipis. Per això va construir 1.700 quilòmetres de carreteres. També va fer arribar el telèfon a 500 pobles de Catalunya, gràcies a l’extensió de 5.500 quilòmetres de línies i de la instal·lació d’una centraleta telefònica a 372 pobles. La primera central automàtica es va instal·lar a Balaguer el 1924. Tot i les dificultats, la Mancomunitat va engegar projectes en l’àmbit dels ferrocarrils i d’obres hidràuliques.

Otros programas de reportajes >


Otros programas de xip/tv (Cataluña) >