Close

Catalans al món

"Catalans al món" dóna les opinions particulars de persones anònimes d'origen i/o ascendència catalana establertes en un país estranger.

País: España
Idioma: Catalán / Valenciano
Contenido: Reportajes
Tema: Viajes
URL: http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/catalans-al-mon/fitxa-programa/ultims-programes/137152042/

Episodios disponibles para ver online

26/09/2018 - "El Canadà - El Regne Unit"
La primera amfitriona del programa d'avui és l'Stéphanie, d'Ottawa, una canadenca que acaba de fer una gestació subrogada. En Pou intentarà desxifrar els motius que poden portar una dona a tenir un fill per a algú altre. També coneixerem l'Ian, el seu fill de 7 anys, i el Diego, el seu gos. Amb l'Stéphanie, en Pou visitarà un dels parcs per a gossos més grans del món, farà els deures a la classe de l'Ian i haurà de demostrar la seva punteria en el llançament de... destrals! I després de passar uns dies al Canadà, en Pou viatjarà fins a la capital del Regne Unit. Allà descobrirà que viure a Londres i canviar de barri cada setmana és possible. L'hi explicarà en James, un londinenc que treballa d'arquitecte, que és "marine" a la reserva i que viu flotant pels canals de Londres. Però el gran mèrit d'en James no és que s'entreni amb botes militars i una motxilla de deu tones, ni que ens ensenyi un cementiri victorià com si fos casa seva, sinó que es va construir tot sol l'embarcació on a
02/05/2005 - "Jordi Capdevila (Filipines)"
El neguit del Jordi per conèixer el que hi havia més enllà de les nostres fronteres el va portar a voltar pel món. Ha viatjat per Llatinoamèrica i per Europa, treballant en petites feines tant per a entitats com per a empreses privades relacionades amb la cooperació internacional. L'any 2000 va col·laborar amb les Nacions Unides en la reconstrucció de Kosovo (s'ha de pronunciar esdrúixola i amb essa sorda) i això va fer que, posteriorment, el Banc Asiàtic de Desenvolupament el convidés a Manila per treballar en projectes de desenvolupament en països asiàtics. El Jordi i la seva dona voldrien tornar a Catalunya durant una temporada, tot i que troba que viure a l'estranger és una experiència massa enriquidora per ignorar-la, i no la pensen desaprofitar.
26/04/2005 - "Josep Coll (Noruega)"
En Josep tenia una maleta vella i va dir un bon dia: ja és hora de fer-la servir! Això és el que explica als amics, però en realitat se'n va anar a Noruega perquè ja estava fart de la repressió franquista. Poc temps després d'arribar-hi es va casar amb la seva professora de noruec, i a partir d'aquí es va anar obrint camí en el món del turisme. De fet, dues terceres parts de la seva vida les ha passat a Noruega. En Josep es considera afortunat de viure en aquesta societat tan oberta i avançada, però quan parla de Catalunya no pot evitar emocionar-se.
18/04/2005 - "Tomàs González (Austràlia)"
En Josep tenia una maleta vella i va dir un bon dia: ja és hora de fer-la servir! Això és el que explica als amics, però en realitat se'n va anar a Noruega perquè ja estava fart de la repressió franquista. Poc temps després d'arribar-hi es va casar amb la seva professora de noruec, i a partir d'aquí es va anar obrint camí en el món del turisme. De fet, dues terceres parts de la seva vida les ha passat a Noruega. En Josep es considera afortunat de viure en aquesta societat tan oberta i avançada, però quan parla de Catalunya no pot evitar emocionar-se.
05/04/2005 - "Sergi Jujol (Malàisia)"
En Josep tenia una maleta vella i va dir un bon dia: ja és hora de fer-la servir! Això és el que explica als amics, però en realitat se'n va anar a Noruega perquè ja estava fart de la repressió franquista. Poc temps després d'arribar-hi es va casar amb la seva professora de noruec, i a partir d'aquí es va anar obrint camí en el món del turisme. De fet, dues terceres parts de la seva vida les ha passat a Noruega. En Josep es considera afortunat de viure en aquesta societat tan oberta i avançada, però quan parla de Catalunya no pot evitar emocionar-se.
21/03/2005 - "Jordi Casals (Àustria)"
La passió per la música i les ganes de viure l'experiència de passar una temporada fora de Catalunya van portar en Jordi fins a Viena ara fa cinc anys. A la capital austríaca, en Jordi hi va estudiar Direcció d'Orquestra i Direcció Coral, i una vegada finalitzats els estudis intenta obrir-se camí professional en el món de la música. En Jordi sempre s'ha sentit molt ben acollit per tots els austríacs i s'ha adaptat perfectament a la ciutat de Viena, fins al punt que assegura que no tindria cap problema per quedar-s'hi per sempre, tot i que encara no sap exactament si és això el que vol.
18/03/2005 - "Puri Ochoa (Austràlia)"
La Puri era professora de primària a Benicàssim, Castelló, quan va tenir l'oportunitat d'anar a treballar de mestra a Austràlia. A casa la notícia els va sorprendre molt, però s'ho van mirar com una aventura i també com una inversió lingüística per a les filles. El viatge era el mateix any dels Jocs Olímpics de Sydney, així que durant l'estiu no es van apartar del televisior per saber com era Austràlia i conèixer com vivia la gent d'allà. D'això ja en fa 4 anys i es pot dir que avui estan totalment integrats al país, encara que enyoren molt la mar Mediterrània, les Falles i les Festes Majors de l'estiu.
08/03/2005 - "Josep M. Niubó (Austràlia)"
En Josep M. treballa com a consultor de comerç internacional a les oficines que té el COPCA a Sydney. Hi va arribar tot just fa un any, i en aquest poc temps ja ha après un munt de coses sobre Austràlia. El que l'ha captivat més ha estat el caràcter obert i hospitalari de la gent, molt diferent del britànic. I també ha quedat molt impressionat per la natura australiana, que és plena de contrastos. En Josep M. assegura que l'experiència de viure a l'estranger et fa valorar més el que has deixat endarrere. Però diu que encara no li ha arribat l'hora de tornar a casa.
21/02/2005 - "Manel Morales (Àustria)"
En Manel sempre s'ha sentit atret per la música; de petit va ser escolà de Montserrat i, precisament, va ser un frare de Montserrat qui li va recomanar que si volia estudiar música se n'anés a Viena. Ara fa dos anys que en Manel estudia Direcció i Composició a la Universitat de Música de Viena i per damunt del nivell acadèmic destaca l'activitat musical que es viu a la ciutat. En Manel està encantat amb l'ambient que es respira a Viena i amb la gent que hi ha conegut, i des d'Àustria continua somiant de poder dirigir una gran orquestra algun dia.
05/02/2005 - "Carolina Mari (Noruega)"
En Manel sempre s'ha sentit atret per la música; de petit va ser escolà de Montserrat i, precisament, va ser un frare de Montserrat qui li va recomanar que si volia estudiar música se n'anés a Viena. Ara fa dos anys que en Manel estudia Direcció i Composició a la Universitat de Música de Viena i per damunt del nivell acadèmic destaca l'activitat musical que es viu a la ciutat. En Manel està encantat amb l'ambient que es respira a Viena i amb la gent que hi ha conegut, i des d'Àustria continua somiant de poder dirigir una gran orquestra algun dia.
11/01/2005 - "Germà Emilio Fernández (Togo)"
Un altre món és possible. Això és el que va pensar el germà Emilio quan va sentir fa anys una cançó de Lluís Llach que deia "heu d'anar més lluny". En aquells moments era professor de castellà a La Salle Congrés, a Barcelona, i, com altres germans, va deixar el Primer Món per dedicar-se a l'ensenyament a l'Àfrica. Però, quan el 1984 va arribar al Togo, es va adonar que les necessitats de la població eren més bàsiques: hi havia pobresa i malnutrició perquè faltaven els coneixements i les eines necessàries per cultivar la terra. De manera que els germans de La Salle i una comunitat local van adquirir terrenys, van fundar el Centre de Formació Agrícola de Togoville i van crear una cooperativa perquè els pagesos de la zona poguessin ser autosuficients.
21/12/2004 - "Pilar Gausà (Malàisia)"
Un altre món és possible. Això és el que va pensar el germà Emilio quan va sentir fa anys una cançó de Lluís Llach que deia "heu d'anar més lluny". En aquells moments era professor de castellà a La Salle Congrés, a Barcelona, i, com altres germans, va deixar el Primer Món per dedicar-se a l'ensenyament a l'Àfrica. Però, quan el 1984 va arribar al Togo, es va adonar que les necessitats de la població eren més bàsiques: hi havia pobresa i malnutrició perquè faltaven els coneixements i les eines necessàries per cultivar la terra. De manera que els germans de La Salle i una comunitat local van adquirir terrenys, van fundar el Centre de Formació Agrícola de Togoville i van crear una cooperativa perquè els pagesos de la zona poguessin ser autosuficients.
30/11/2004 - "Santiago Preckler (Equador)"
Un altre món és possible. Això és el que va pensar el germà Emilio quan va sentir fa anys una cançó de Lluís Llach que deia "heu d'anar més lluny". En aquells moments era professor de castellà a La Salle Congrés, a Barcelona, i, com altres germans, va deixar el Primer Món per dedicar-se a l'ensenyament a l'Àfrica. Però, quan el 1984 va arribar al Togo, es va adonar que les necessitats de la població eren més bàsiques: hi havia pobresa i malnutrició perquè faltaven els coneixements i les eines necessàries per cultivar la terra. De manera que els germans de La Salle i una comunitat local van adquirir terrenys, van fundar el Centre de Formació Agrícola de Togoville i van crear una cooperativa perquè els pagesos de la zona poguessin ser autosuficients.
15/11/2004 - "Heike Keilhofer (Alemanya)"
L'any 1989 la Heike va venir a Barcelona per estudiar castellà. Ja sabia que a Catalunya es parlava el català, però es pensava que era una llengua molt minoritària. Va estar un any vivint al barri de Les Corts fins que va tornar a Alemanya, però les amistats que va fer durant la seva estada a Barcelona han fet que el lligam de la Heike amb Catalunya sigui molt fort: va estudiar català a Alemanya, és fundadora del Centre Cultural Català de Colònia, ve tres o quatre vegades l'any a Catalunya i es considera una catalana adoptiva.
18/10/2004 - "Josep Vargas ( Tailàndia)"
En Josep fa anys que volta per tot el món treballant per millorar les condicions sanitàries de les regions més necessitades. Després d'haver passat per països de l'Àfrica i del Carib, en Josep ja fa dos anys que viu a Bangkok, la capital de Tailàndia, i desenvolupa la seva feina a diferents països del sud-est asiàtic. De l'Àsia en destaca l'amabilitat dels seus habitants i la bona harmonia que transmeten, i reconeix que a tots els països on ha viscut s'hi ha sentit bé, però enyora la seva filla, que viu a Barcelona, i l'estil de vida mediterrani que pot fer quan torna a Catalunya.
05/10/2004 - "Ismael Nieto (Alemanya)"
Fa tretze anys que l'Ismael va decidir marxar a Alemanya per aprendre'n l'idioma i per viure una temporada a l'estranger. La seva intenció era estar-s'hi uns dos anys, però per diverses raons ho ha anat allargant fins ara. Durant aquest temps l'Ismael ha combinat estudis i feina, però ara que ja ha acabat la carrera de Filosofia comença a plantejar-se el retorn a Catalunya. El que més troba a faltar és el contacte amb la seva família i el sol. Segons l'Ismael, el clima condiciona molt el caràcter de les persones i és per això que defineix els alemanys com a freds i reservats.
27/09/2004 - "Eduard Carbonell (Perú)"
A l'època de la postguerra de la Guerra Civil espanyola, l'Eduard va marxar de Catalunya per anar a treballar a Arequipa, la segona ciutat més important del Perú. En un principi només s'hi havia d'estar quatre mesos, realitzant una instal·lació tècnica tèxtil, però a l'Amèrica del Sud l'Eduard va conèixer la que avui és la seva dona, i aquests quatre mesos s'han convertit en quaranta-set anys. El Perú és avui la seva terra, allà és on es va casar i on van néixer les seves filles, però tot i així l'Eduard no deixa d'enyorar Catalunya, una enyorança que més que fer-lo patir diu que li dóna més ganes de viure.
17/09/2004 - "Marta Salvat (Àustria)"
Fa set anys la Marta se'n va anar a Viena amb la intenció d'estar-s'hi sis mesos per aprendre alemany. Però la ciutat la va captivar completament; les àmplies zones verdes, la tranquil·litat que s'hi respira i l'extensa oferta cultural de Viena van fer que de seguida se sentís integrada a la capital austríaca i decidís anar allargant l'estada. Després de perfeccionar l'alemany, la Marta va estudiar romàniques i més tard polítiques a la Universitat de Viena. Ara fa un parell d'anys que treballa en un organisme internacional que té la seu a Viena i a més ha creat una empresa d'ensenyament d'idiomes i traduccions.
28/04/2004 - "Sílvia Guerra (Equador)"
Fa set anys la Marta se'n va anar a Viena amb la intenció d'estar-s'hi sis mesos per aprendre alemany. Però la ciutat la va captivar completament; les àmplies zones verdes, la tranquil·litat que s'hi respira i l'extensa oferta cultural de Viena van fer que de seguida se sentís integrada a la capital austríaca i decidís anar allargant l'estada. Després de perfeccionar l'alemany, la Marta va estudiar romàniques i més tard polítiques a la Universitat de Viena. Ara fa un parell d'anys que treballa en un organisme internacional que té la seu a Viena i a més ha creat una empresa d'ensenyament d'idiomes i traduccions.
17/04/2004 - "Joan Cornet (Xina)"
Fa tretze anys que l'Ismael va decidir marxar a Alemanya per aprendre'n l'idioma i per viure una temporada a l'estranger. La seva intenció era estar-s'hi uns dos anys, però per diverses raons ho ha anat allargant fins ara. Durant aquest temps l'Ismael ha combinat estudis i feina, però ara que ja ha acabat la carrera de Filosofia comença a plantejar-se el retorn a Catalunya. El que més troba a faltar és el contacte amb la seva família i el sol. Segons l'Ismael, el clima condiciona molt el caràcter de les persones i és per això que defineix els alemanys com a freds i reservats.
25/03/2004 - "Núria Amorós (Uruguai)"
La Núria ha estat des de sempre vinculada a la cultura catalana. Aquesta catalana de tercera generació ha viscut tota la vida a l'Argentina, on participava activament en les activitats del Centre Català de Rosario. En un intercanvi dels casals del "con sud" va conèixer el que avui és el seu marit, un uruguaià i se'n van anar a viure a la capital, Montevideo. D'això ja en fa tres anys i, malgrat el procés d'adaptació al nou país, ha continuat la tasca que feia la seva mare a l'Argentina: encarregar-se de l'esbart dansaire. D'altra banda és la secretaria del casal i també coordina les relacions de l'entitat amb Catalunya.
28/02/2004 - "Eva Soms i Meritxell Figueras (Xina)"
La Núria ha estat des de sempre vinculada a la cultura catalana. Aquesta catalana de tercera generació ha viscut tota la vida a l'Argentina, on participava activament en les activitats del Centre Català de Rosario. En un intercanvi dels casals del "con sud" va conèixer el que avui és el seu marit, un uruguaià i se'n van anar a viure a la capital, Montevideo. D'això ja en fa tres anys i, malgrat el procés d'adaptació al nou país, ha continuat la tasca que feia la seva mare a l'Argentina: encarregar-se de l'esbart dansaire. D'altra banda és la secretaria del casal i també coordina les relacions de l'entitat amb Catalunya.
24/02/2004 - "Pare Toni (Camerun)"
La Núria ha estat des de sempre vinculada a la cultura catalana. Aquesta catalana de tercera generació ha viscut tota la vida a l'Argentina, on participava activament en les activitats del Centre Català de Rosario. En un intercanvi dels casals del "con sud" va conèixer el que avui és el seu marit, un uruguaià i se'n van anar a viure a la capital, Montevideo. D'això ja en fa tres anys i, malgrat el procés d'adaptació al nou país, ha continuat la tasca que feia la seva mare a l'Argentina: encarregar-se de l'esbart dansaire. D'altra banda és la secretaria del casal i també coordina les relacions de l'entitat amb Catalunya.
14/01/2004 - "Montserrat Mestre (Rep. Dominicana)"
Un dels aspectes que més han agradat a la Montse de la República Dominicana és la calma i tranquil·litat que respira la gent d'aquí, i el bon humor que hi ha en la vida diària. Tant ella com la seva mare i el seu germà fa pocs anys que s'han instal·lat a Santo Domingo i han engegat un petit negoci d'importació de vins espanyols. En aquest petit paradís de sol i platja ha descobert la importància de gaudir del present sense amoïnar-se pel futur.
07/01/2004 - "Fina Gironell (Suïssa)"
En Josep tenia una maleta vella i va dir un bon dia: ja és hora de fer-la servir! Això és el que explica als amics, però en realitat se'n va anar a Noruega perquè ja estava fart de la repressió franquista. Poc temps després d'arribar-hi es va casar amb la seva professora de noruec, i a partir d'aquí es va anar obrint camí en el món del turisme. De fet, dues terceres parts de la seva vida les ha passat a Noruega. En Josep es considera afortunat de viure en aquesta societat tan oberta i avançada, però quan parla de Catalunya no pot evitar emocionar-se.

Otros programas de reportajes >


Otros programas de TV3 (Cataluña) >