Les cortines de la porta de la caseta, com una gran teranyina. Tocar-les, escoltar-les, enredar-les, embolicar-s'hi en una combinació de moviments sostinguts. I anar-se despertant.
La noia es tanca a la caravana petita, al marge de tot. Una cantarella per ofegar els mals de cap, per apagar les veus que molesten, com un impuls estèril per desfer-se d'un dolor que la travessa.
La noia fuma una cigarreta i mira a càmera, a la porta de la caseta, ja a fora i rere les cortines. Una certa seguretat en aquest gest. I inventar-se un combat d'esgrima amb el noi, davant de la piscina, per a la piscina.
Prendre's la pastilla. I entretenir-se amb una lona que cobreix una caravana; descobrir-hi un món. I arrossegar la cinta de casset per terra mig desfeta. La noia escolta i crida l'aigua des d'un pont. I mira el riu passar, el veu marxar.
El noi i la noia al cotxe, de sobte, com un crit, just després d'una crisi. I els vidres entelats, un ofec. I ja a la caset
