Close

Moments

"Moments", el programa de TVE Catalunya que repassa fets, històries i aspectes de la vida social i cultural de Catalunya,

País: España
Idioma: Español
Contenido: Reportajes
Tema: Historia
URL: http://www.rtve.es/alacarta/videos/moments/

Episodios disponibles para ver online

Les joguines
Moments us convida a tornar a la infantesa a través del món de les joguines. Són tant antigues com la humanitat i fins al segle XIX eren artesanals. Els joguets de llauna es poden considerar com els primers de fabricació industrial. Però al llarg dels temps se n’han fet amb tot tipus de materials fins arribar als de plàstic que es remunten a la dècada dels 50.
Telèfons
A Graham Bell la invenció del telèfon li va donar força maldecaps. Des d'aquell instrument sense una sortida comercial clara als mòbils de cinquena generació del futur pròxim hi ha hagut un recorregut que podrem seguir en el programa "Moments". Catalunya, gràcies al seu desenvolupament econòmic i científic, va ser porta d'entrada del telèfon a Espanya. La Mancomunitat va estendre la xarxa pel país de manera que, als anys 20 del segle passat, Catalunya tenia la densitat d'aparells telefònics més alta de la península (juntament amb el País Basc). Es va passar de les centraletes manuals a les automàtiques, dels radioenllaços i el cable coaxial al satèl·lit, de la transmissió de veu a la transmissió de dades. La tecnologia mòbil i les Tecnologies de la Informació i la Comunicació obren un món de possibilitats, com podem veure al "Moments". Ens il·lustra en aquest recorregut el professor Àngel Calvo, del Departament d'Història i Institucions Econòmiques de la Universitat de Barcelo
L'escola a Catalunya durant el franquisme
 Amb el franquisme a les aules arriba la por, la ignorància, la censura, l'aïllament, el rebuig a les coses que venen de l'estranger... Neix així una nova escola, basada en concepcions tradicionals i que només es regia per la religió catòlica; és una escola autoritària, jeràrquica, patriòtica, i més preocupada per tenir un col·lectiu de mestres obedients a la ideologia del nacionalcatolicisme que no uns professionals ben preparats i amb ganes i energia per fer la seva feina. En definitiva, infantesa i adolescència marcada per molts records. M. Teresa Feu, mestra i formadora de mestres, ens farà reviure de manera molt particular tota aquella època en la que nens i nenes anaven a classes separades, les aules eren fredes i només hi havia un llibre amb el que estudiar. La disciplina era estricta i els mestres feien por. Es vestia l'uniforme, es resava el rosari, es cantava l'himne nacional i s'anava a Missa. Geografia i Història s'aprenien de memòria i a les nenes se les instruïa per a
Els mercats
 Els mercats han estat presents en les nostres ciutats des de l’antiguitat i més enllà de ser llocs per aconseguir aliments també han estat indrets per a socialitzar i trobar-se. A Catalunya l’afloriment dels mercats arriba al segle XIX, quan les parades de queviures a l’aire lliure passen a ser edificis construïts de valor arquitectònic. El Born, La Boqueria o el Mercat de Sant Antoni tenen tots més de cent anys i constitueixen una mostra evident del que representen aquests edificis. El mercat de Sant Antoni, per exemple, va prendre de referència el model de construcció del de Les Halles a París. Serà a partir dels anys 50 del segle XX, segons les imatges dels noticiaris de l’època, que els mercats tradicionals toparan amb la innovació d’una fórmula diferent per a comprar i vendre: els supermercats.  Una prova que els ciutadans superaran uns anys més tard, perquè davant de les veus especulatives que demanaven enderrocar-los, va prevaldre  el seny de conservar-los. Com diu la histor
Els barrets
Aquest diumenge dediquem el Moments a recordar un trosset de la historia dels barrets. Comencem amb imatges de començaments del segle XX, una època en que tothom duia capell: barret de copa els senyors, uns models enormes les dames i gorra els obrers. Recordarem, també, l’època daurada dels “canotiers”, una mena de barrets de palla que van compartir rics i pobres. Veurem que amb l’arribada dels automòbils les senyores abandonen les grans pameles i triomfa el “clochè”, una mena de casquet que permetia conduir sense perdre’l. Dins del programa també destaquem els curiosos reportatges sobre barrets que feia el NODO des dels anys 40.  Tampoc ens oblidem del moment en que la gent decideix anar amb el cap destapat i que fa que s’ensorrin les barreteries. A Barcelona n’hi havia arribat a haver més de 40. Només n’han sobreviscut dues. Precisament a una de elles, a la Barreteria Obach, hem fet les presentacions. La botiga ja te 90 anys i el seu actual propietari, l’Antoni Obach, te moltes co
La història dels guants
Els guants són una peça de roba que sempre ha estat associada a un complement més del vestir, ja fos per una raó de fred o,  senzillament,  d’elegància. L’origen és difós i no hi ha dades concloents però el que sí hi ha constància és que el faraons de l’Antic Egipte en portaven. El programa Moments d’aquesta setmana mostra, en unes imatges de cinema de l’any 1922,  com la trobada del sarcòfag de Tutankamon va descobrir al món que la mòmia va ser enterrada amb guants. La historiadora Eulàlia Morral, des del Museu Tèxtil de Terrassa, especifica que l’esplendor d’aquesta peça va arribar al segle XIX, sense treure importància a l’ús que es va fer en les cerimònies litúrgiques, com ho demostren uns guants de bisbe del segle XVII que Raül Díaz se atrevirà a treure d’un calaix del museu. De totes maneres, més enllà de la protecció o l’elegància, els guants també han tingut un significat bén diferent. L’escena de la pel•lícula Gilda als anys 40, on la protagonista es treu els guants,  ha esta
El món de les joguines
Aquest diumenge Moments us convida a tornar a la infantesa a través del món de les joguines. Són tant antigues com la humanitat i fins al segle XIX eren artesanals. Els joguets de llauna es poden considerar com els primers de fabricació industrial. Però al llarg dels temps se n’han fet amb tot tipus de materials fins arribar als de plàstic que es remunten a la dècada dels 50. De joguines n’hi ha de tot tipus i formes. Perque un objecte, sigui el que sigui, es pugui convertir en un joguet tan sols cal la imaginació d’un nen i poca cosa més. Els jocs i les joguines milloren el caràcter i la capacitat cognitiva, estimulen la creativitat i ajuden en el desenvolupament d’activitats físiques i mentals que són necessàries per la vida futura.  Al reportatge mostrem curioses imatges de joguets de totes les èpoques que ens serveixen per il•lustrar els interessants comentaris de l’Imma Marín, assessora pedagògica, de José Corredor-Matheos, que és historiador i poeta i de Josep. M. Joan que
"Els Pastorets"
A Catalunya, aquestes dates no serien tan entranyables sense els "Pastorets", les representacions teatrals que combinen el naixement de Jesús, la lluita del bé i del mal entre àngels i dimonis, i diverses històries i diàlegs entre pastors que rememoren el primer Nadal. Aquests espectacles, estructurats en diferents parts, són un gènere teatral popular que per arrelament, tradició i capacitat de convocatòria es considera un clàssic entre les manifestacions dramàtiques autòctones.   L'origen dels "Pastorets" es remunta a les representacions escèniques medievals de tema nadalenc medievals que s'escenificaven a l'interior de les esglésies. Els primers texts daten del segle XV però no és fins a finals del XIX i principis del XX que les representacions agafen embranzida, sobretot amb la posada en escena del text de Federic Soler "Pitarra", "El bressol de Jesús o En Garrofa i en Pallanga".   Des d'aleshores han sigut nombrosos els autors que han escrit la seva pròpia versió dels "Pastore
L'escoltisme
Milers d’infants i joves participen, cada cap de setmana, en tota mena d’activitats organitzades pels gairebé dos-cents caus escoltes federats que hi arreu de Catalunya. Aquesta és, sens dubte, la cara més visible del moviment escolta i guia al nostre país, però la proposta educativa dels agrupaments no es limita només als caps de setmana o a les vacances. Rere tot plegat, hi ha una tasca educativa que dura tot l’any. Una tasca que duen a terme prop de 4.000 caps que, de manera voluntària i entusiasta, dediquen part del seu temps lliure a transmetre els valors de l’escoltisme, l’esperit de compromís i les ganes de transformar la societat a les generacions més joves. Perquè no hi ha cap dubte que el cau és una escola de formació. Una escola on s’aprenen coneixements però, sobretot, actituds i aptituds. Una escola que ensenya tot un seguit de valors que esdevenen referents vitals de tots els escoltes. L’apassionant història de l’escoltisme i el guiatge comença l’any 1927, quan Josep Mari
El món dels pentinats
El “Moments” que dediquem al món dels pentinats comença amb unes imatges d’animals que il.lustren l’afirmació: “El valor social de la bellesa es basa en un instint que compartim amb els animals”, i és en aquest poder de seducció per atraure a la parella que els cabells juguen un paper decisiu. La història dels pentinats dels cabells propis –i no de perruquers-  pren consistència al segle XIX,  un perruquer francés li fa un tall de cabells original a una cortesana de nom: Titus. Aquell pentinat de cabells curts, destriats i amb metxes, completament actual al segle XXI, va ser  l’inici d’un dels negocis més sòlids en la cultura occidental. Probablement aquest primer tall de cabell juntament amb l’invent d’un tint a base d’una composició química, que se li ha atribuït al també francès Eugène Schuller –després L’Oreal- hagin estat els prolegòmens d’aquesta història que el capítol d’avui fa un repàs per totes les modes i estils que tant dones com homes han anat seguint sempre que les guerr
Gauche Divine
Gauche divine significa en francès “l’esquerra divina”, i d’aquesta manera va definir l’escriptor Joan de Segarra el moviment que els anys 60 va néixer a Barcelona. En principi, eren intel•lectuals i artistes provinents de la burgesia catalana que motivats per la situació social i política d’aquells anys plantaven cara al règim franquista de maneres singulars. Segons l’exmodel Teresa Gimpera, exponent d’aquella “tribu”, no solament s’aplegaven per a divertir-se a l’entorn de locals com el Bocaccio o La Cova del Drac sinó que podien protagonitzar altre tipus de manifestacions,  com la que va tenir lloc a Montserrat el desembre de 1974 en motiu dels presos polítics, processats a Burgos i condemnats a mort. Gimpera explica aquest grup esquisit  a Moments:  “En Oriol Regàs va portar menjar als tancats de Montserrat, però el va portar de Via Venetto”.  També Jorge Herralde, editor barceloní,  descriu el moviment com “una forma de vida desinhibida i  insolent”, com insolents són les imatges
Història de la catifa a Catalunya
Aquest capítol del programa “Moments” està dedicat a conèixer des de diferents vessants la història de les catifes a Catalunya. Aquest objecte, que dóna comfort i decora l’interior de les cases europees des del segle XVIII,  va arribar de l’orient, on, com explica la dissenyadora Nani Marquina, és on neix la cultura de la catifa des d’un passat molt remot. Per a perses i mesopotàmics, les catifes eren “les cases dels nòmades”, encara que també són l’element indispensable en les mesquites musulmanes.  A Catalunya, la primera fàbrica de catifes que es va obrir va ser a Sant Cugat als anys 20, on Tomàs Aymat, que havia après l’ofici a París, va dedicar la seva vida a confeccionar encàrrecs per a palaus i institucions tant locals com internacionals. Andreu Dengra, del Museu de Sant Cugat, mostra a “Moments” l’única foto existent de la catifa que va tenir la primera Generalitat de Catalunya. Aquesta catifa, que va desaparèixer l’any 1939, sense haver-se  tingut cap noticia del seu destí, e
Festa Major
“Sense ball, no hi ha festa”, explica l’etnòleg Salvador Palomar que, a més, afegeix que “sense festes majors, l’espècie humana ja faria anys que s’hauria acabat”. La festa major ha estat tradicionalment el punt de trobada perquè tant a pobles com a ciutats es fes una treva durant uns dies i la pau i la concòrdia s’instal•lés entre les gents.  Des que es té coneixement és l’any 1150 que hi ha a Catalunya el primer ball de diables. En aquest capítol de Moments, es recuperen arxius valuosos com  les imatges de cinema de la Festa de la Mercè de l’any 1912 o també les imatges de NODO de 1952 de les festes de Roda de Ter. Gegants i capgrossos, guarniments i envelats, i sempre el foc per a purificar.Les festes majors, tal com es vivien al seu inici,  han estat recuperades a partir de l’arribada de la democràcia als anys 70. Van ser els ajuntaments després de 1978 que van fer que els ciutadans ocupessin els carrers. De fet va ser aleshores quan a Barcelona es va fer el primer correfoc, una tr
Les revetlles de Sant Joan
 La revetlla coincideix amb el solstici d'estiu i sens dubte el foc n'és el gran protagonista. Però també ho són el sol, l'aigua, les bruixes i les herbes remeieres. A la nit més curta de l'any no hi pot faltar una mica de coca, cava i música per ballar fins la matinada. Però la veritable banda sonora de la celebració són els petards i coets que en cap moment deixen de sonar.Per presentar el programa, Raül Díaz ha anat a la plaça del Raspall del barri de Gràcia de Barcelona, al Masnou i a Canyelles on Pirotècnia Igual hi té la fàbrica.El programa entrevista l'antropòleg Josep Fornés, tot un expert de les costums i tradicions de la nit de Sant Joan. També ens acompanya Manel Joseph, cantant de l'orquestra Plateria que ens explica les seves vivències d'anys i anys cantant per la revetlla. I Mario Igual, responsable de "Pirotècnia Igual", una de les empreses del sector més importants del país. Amb ell veurem imatges de petards i castells de focs de tots els temps.Primera emissió 19&6/2014
Trens cremallera
Els cremalleres de Montserrat i de Núria són dos símbols ben peculiars de la nostra història. Aquesta setmana Moments puja en aquests trens per recordar alguns dels seus aspectes més destacats.Començarem el programa a Monistrol. Allà ens trobarem amb l'Enric Gil i el David Blasco, dos membres de l'Associació d'amics del cremallera de Montserrat. Amb ells farem memòria de la inauguració de la línia i de l'accident mortal que hi va haver l'any 1953, entre altres aspectes.Per altra banda, visitarem la Vall de Núria pujant amb el seu cremallera. Antoni Blanch, president de l'Associació d'amics del cremallera de Núria ens recordarà com va ser l'estrena de la línia i la vinculació existent entre aquest transport i el món de l'esquí. Els cremalleres de Catalunya és un reportatge de David Gallach i Pepa Pérez. Primera emissió març 2013Segona emissió 14/6/2015
La Patum de Berga
Aquesta setmana volem recordar de quina manera hem viscut la Patum al llarg de diferents dècades. De la mà d'Albert Rumbo, historiador i gerent del Patronat Municipal de la Patum, recordarem quins són els inicis d'aquesta festa i quina és la simbologia d'alguns del elements més característics. El programa s'ha desplaçat fins a Berga per visitar la Casa de la Patum, on es troben exposades les diferents figures que cobren vida al llarg de tota la festa. La Patum de Berga és un reportatge de David Gallach i Jordi Renú. 1era emissió - 2/06/2013
La Primera Comunió
Aquest diumenge “Moments” va de Primera Comunió. A través de curioses imatges de totes les èpoques el programa s’acosta a aquesta festa amb la que els catòlics celebren la primera vegada que reben l’Eucaristia. Un ritu que es remunta al segle XII però que és durant el segle XX quan es consolida com una cerimònia molt rellevant dins del catolicisme. El reportatge parla de tot el que envolta la Primera Comunió. A més dels aspectes religiosos com ara la cerimònia i la catequesi també mostra el vestits de comunió de moda a cada època, els àpats familiars, els regals típics i sobretot les fotografies del moment que gairebé tothom conserva tota la vida. En aquest capítol de Moments intervé Enric Termes, delegat de catequesi de l’Arquebisbat de Barcelona i Ignasi Miranda, director del programa “La Missa” de TVE a Catalunya. Raül Díaz, que també és autor del reportatge, presenta el programa des de la Basílica de Sant Josep Oriol de Barcelona. El realitzador és Jordi Renú i el productor Salvado
Literatura catalana
El programa “Moments” d’aquesta setmana, aprofitant la proximitat de la diada de Sant Jordi, ret homenatge a les lletres catalanes tot fent un cop d’ull pels principals protagonistes de la Literatura de tots els segles.  Des de “Tirant Lo Blanc” fins a Benet i Jornet. Aquest capítol començarà pel que es considera “la música de la literatura” que és la poesia. Els arxius ens faran viatjar per recitals musicats d’Ausias March, Salvat Papasseït o Salvador Espriu. Les entrevistes tant de Muriel Casals, presidenta d’Omnium Cultural, com dels professor de la Universitat Pompeu Fabra, Enric Gallen, faran un repàs per la prosa i el teatre a Catalunya.  Destaca el material recuperat dels anys 70 de Josep Plà amb Carles Sentís o de Mercè Rodoreda amb Joaquin Soler Serrano.  El professor Gallen remarca com tant la Rodoreda com la Catarina Albert, Víctor Català, van ser  dones originals i ambicioses. Aquest petit document és un resum d
Tradicions de Setmana Santa
Aquest diumenge “Moments” s’avança a la Setmana Santa quan el programa cedeix el seu petit espai a les celebracions religioses que La 2 emet en directe des del Vaticà. L’espai us convida a recordar imatges antigues d’algunes de les tradicions típiques d’aquesta Setmana tant especial. Comencem pel diumenge de Rams, una festa religiosa que els que tenim una edat relacionem amb la palma i el palmó i un vestit de mudar nou. També viatjarem al passat per contemplar moments de varies de les nostres processons: alguna continua sent molt popular com és el cas de la de Verges. I acabarem l’espai amb el dolç costum de regalar la mona de Pasqua als fillols.En aquest capítol de “Moments” col•laboren Francesc Massip professor de la universitat  Rovira i Virgili i Josep Albà del Departament de Cultura de la Generalitat.
Botigues i botiguers
Lligades a la història de les nostres ciutats hi estan les nostres tradicionals botigues. La botiga ha estat n lloc de socialització, sobretot femenina: s’hi comprava, s’hi feia conversa, s’hi trobaven les veïnes, s’hi recomanaven producte nous, o s’hi intercanviaven receptes de cuina. Un veritable centre d’intercanvi d’idees. Aquest diumenge a “MOMENTS” ens acostem al món de les “Botigues i els Botiguers”.Emparat en la credibilitat i la confiança que li atorgava la clientela, el botiguer –o la botiguera- aconsellava a cadascú segons les seves necessitats i els seus gustos: el comerciant no enganyava i, a més, la relació comercial que s’establia entre ambdós era sagrada: es pagava puntualment i es servia amb consciència en el pes, en la mesura, en la qualitat o en el preu. A partir dels anys 60 van irrompre a les nostres vides els autoserveis, supermercats, hipermercats  i grans centres comercials que han transformat els nostres hàbits de consum. Poc a poc, aquestes noves àrees comerci
La història de les nostres Galeries d'Art
Està documentat que la primera sala va obrir a finals del segle XIX i al carrer de Petritxol de la ciutat de Barcelona. Aquest carrer de la part més antiga de la ciutat era on s’hi havien establert els artesans que feien els marcs per als quadres que podien adquirir les famílies benestants de l’època. I precisament va ser al 1877 que una d’aquestes botigues, la del senyor Parés, va combinar aquesta activitat amb la de penjar obres a les parets de la sala. Aquesta va ser la primera galeria d’art que hi va haver a Espanya. Segons imatges de l’època que podem apreciar en aquest programa,  s’hi arribaven a fer cues davant de la Sala i en especial en les primeres exposicions dels pintors Ramon Casas, Santiago Russinyol i l’escultor Clarassó.                                                 El programa avança en el temps i compta amb una imatges de 1926 que recullen  la tertúlia de l’Hotel Colón on diversos personatges, entre 1920 i 1930, es reunien amb Lluis Plandiuria, un dels col•leccionis
El món de la fotografia a Catalunya
Aquest diumenge MOMENTS queda ben retratat. I és que el  programa fa un cop d’ull al món de la fotografia a Catalunya  des dels seus orígens fins a l’era digital. Tot comença el 1839 quan  Ramon Alavern va fer la primera foto. D’aleshores ença la nostra historia fotogràfica és plena de destacats professionals. El programa en cita alguns com Agustí Centelles que va fotografiar com ningú la Guerra Civil. Més cap a l’actualitat també ens aturem en l’obra de Francesc Català Roca, de Xavier Miserachs o de la Colita. El reportatge, de Montse Mompo, compta amb la col•laboració del fotògraf César Ordoñez i d’Eduard Bertran, director del Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya. El programa que presenta i dirigeix Raül Díaz està realitzat per Jordi Renú i produït per Amalia León.
Carnaval
 Coincidint amb el diumenge de Carnaval, aquesta setmana el programa “Moments” també es disfressa. Gracies al cinema es conserven imatges de Carnestoltes molt antigues. En veurem de molt interessants i curioses de començament del segle XX. El reportatge també recorda el primer Carnaval de la democràcia, el dijous gras o l’enterrament de la sardina. Es tracta d’una festa que convida a moure-us al ritme de la música en rues i carrosses. Nosaltres us convidem a gaudir-ne còmodament asseguts al sofà.
El món científic i tecnològic català
 El “Moments” d’aquest diumenge el dediquem al món científic i tecnològic català que sempre ha estat molt inquiet. Catalunya ha destacat per l’entusiasme alhora d’importar els avenços que han anat sorgint arreu del món: el tren, l’electricitat o les radiografies en són només alguns exemples. Però a més d’importar, aquí també hem tingut molt bons científics. Si mirem al passat, els períodes més brillants van ser durant la il•lustració i principis del segle XX. Moments on trobem grans noms com els germans Salvador o Narcís Monturiol. Però ens hem de remuntar a l’edat mitjana per trobar el primer gran savi català, Ramon Llull.Ens acompanyen en aquest capítol dedicat a la ciència i la tecnologia la divulgadora científica, Núria Pérez  i Francesc González Sastre de l’Institut d’Estudis Catalans. Per presentar el programa Raül Díaz visita Cosmocaixa de Barcelona, un lloc molt didàctic per obrir la ment al món del coneixement científic. 
Grans Nevades
Amb l’arribada de les primeres nevades d’aquest hivern el programa “Moments” vol recordar les tempestes de neu més importants que han afectat a Catalunya. Sens dubte la més sonada i recordada és la del Nadal de 1962 que va deixar bloquejada Barcelona i moltes altres ciutats catalanes. A la capital, els tramvies es van haver de quedar al garatge i alguns barcelonins ho van aprofitar per esquiar pel carrer de Balmes i el passeig de Gràcia. Ens comenta la gran nevada Josep Maria Cadena que llavors, ara fa cinquanta anys, tot just començava a treballar de periodista. El director del programa, Raül Díaz, presenta el programa a la plaça Reial, un dels punts que recullen les impactants imatges que se’n conserven.

Otros programas de reportajes >


Otros programas de RTVE >