Natura, sentit de país, pietat popular, vida monàstica s’agermanen en una lloança única al Creador sostinguda per la mirada serena de Maria que ofereix el seu Fill a tots els qui venen a venerar-la. Els anys i la fe d’un poble han creat el santuari de la Patrona dels catalans. A Montserrat tothom s’hi troba a casa. Però també, seguint el ritme de la vida social i de l’evolució de l’Església, Montserrat va prenent cada moment de la història el rostre que li assegura la missió de ser un fogar d’oració i de fe cristiana. Per això, com tot santuari, Montserrat ha de parlar a l’esperit i al cor dels homes. Aquests han de poder-hi trobar el sentit de la pròpia vida, el gust mateix per la vida a partir de l’experiència de la presència i de l’amor de Déu. Això serà possible si el Montserrat de tots és acollidor de la varietat de persones que hi acuden, procedents de llocs i de situacions humanes ben diverses. I és que la realitat dels santuaris –de Montserrat, en el nostre cas- ha obtingut act
