Missa de Montserrat corresponent al Diumenge IV durant l’any (cicle B), en la qual participa la comunitat benedictina de Montserrat, l’Escolania i els pelegrins del Santuari. Tota novetat sempre és sorprenent. Pot ser copsada de dues maneres: com una agradable imprevisió o com un destorb al propi estancament. En ella mateixa, la novetat no és bona ni dolenta, ni tampoc hauria de ser motiu de preocupació. Les coses cal apreciar-les pel seu valor intrínsec, independentment de si són noves o velles. I també la difusió de l’Evangeli. Bona Nova com és, d’ell mateix reclama un discerniment per part del qui ha d’acollir-lo. Per més fulminants que a voltes puguin ser les intervencions divines, mai ningú no es converteix si té el cor i la ment ensopits. Precisament aquesta mena d’ensopiment va impedir als oients de Jesús de relacionar-lo amb “el profeta com ell” que Moisès havia anunciat a l’antigor. Si alguna novetat tenia Jesús era la de no acontentar-se amb repetir, com feien els mestres de
