Missa de Montserrat corresponent a la Solemnitat de Crist Rei (cicle A), en la qual participa la comunitat benedictina de Montserrat, l’Escolania i els pelegrins del Santuari. Una pauta molt consoladora per a endevinar una situació de la qual cap de nosaltres no té experiència: el Déu amb qui ens hem de trobar se’ns presenta amb el rostre humà amb què el Senyor s’ha volgut apropar al màxim a nosaltres. És Jesucrist, el nostre germà gran, fet en tot igual com nosaltres excepte en el pecat. Ell és el qui ens ha de jutjar, tal com diem en el Credo. Serem jutjats per l’amor, no per les idees que tinguem sobre l’amor. Tampoc no serem jutjats per l’embranzida final, si és que la mort no ens agafa sobtadament. Els justos de la paràbola demostren una gran naturalitat: ja no es recorden d’haver acomplert obres de misericòrdia. És així com ens valora el Senyor, és així com ens aprecia, com ens estima –que tot vol dir el mateix: que arribem a respectar tant el desvalgut que sapiguem trobar-hi Déu
