En aquest capítol, en Gaston proposa tancar els ulls i tornar-los a obrir. Llavors, repetir el mateix recorregut de cada dia, cap a la feina, per exemple. I observar les mateixes coses, les façanes, les persones que ens podem anar creuant pel carrer… però aquest cop, contemplar-ho tot més detingudament. Potser així, allò insignificant esdevingui rellevant i allò inadvertit resulti centre d’un nou horitzó.
