Autonomia, llibertat... una de les coses que, segurament, amb més insistència ens demanen els nostres fills a mesura que es fan grans. Podríem dir, sense equivocar-nos massa, que fer-se gran vol dir precisament això... I tots els pares i mares sabem que, progressivament, ens toca donar-la, aquesta llibertat. Una vegada tallat el primer cordó, l’umbilical, en queda un altre (posem-li el nom que vulguem) que, poc a poc, anirem tallant també. Fer-ho amb cura, ni massa poc a poc ni massa de pressa, tenint en compte com és i com actua el nostre fill, donant-li sempre l’oportunitat de fer-se gran, és el nostre repte. No podem parlar de llibertat sense parlar de responsabilitat. Dues cares de la mateixa moneda. Què fem, per fomentar la responsabilitat dels fills? En quines edats podem deixar-los fer unes coses i les altres? Quines oportunitats ens dóna la vida de cada dia per fer-ho? I quins obstacles ens posa? Busquem fills cada vegada més responsables i, en conseqüència, cada dia més autòno
