La vida, sobre això no hi ha cap dubte, ens dóna cops. De vegades, ens ho fa passar molt malament. I podríem dir, sense ser massa exagerats, que de la nostra capacitat de sortir-nos-en bé en depèn en part la nostra felicitat. Traumes, situacions tristes, davallades emocionals... de ben segur que els nostres fills hi hauran de passar, d’alguna manera o una altra. Sabran fer-ho? Tindran eines per tirar endavant i recuperar el benestar? Molts pares i mares hi pensem, en això: com podem transmetre’ls aquestes eines i donar-los la força necessària per superar tot allò que els passarà a mesura que es facin grans? Ja fa temps que la neurociència estudia això que en diem, avui, resiliència. És a dir, la nostra capacitat de sobreposar-nos a situacions adverses. Segurament hi ha persones més resilients que d’altres, que suporten millor la pressió. I, com gairebé sempre, la pregunta que ens fem els pares és: podem educar, aquesta capacitat? Potser podem aprofitar situacions quotidianes per “enfor
