Som a l’any dos mil milions, o més. En el seu viatge infinit, la humanitat troba una estranya forma d’energia. Veu imatges del seu propi passat, del planeta Terra, de les persones que el van habitar al llarg de milers d’anys. Tota la història del planeta. És possible, doncs, la immortalitat? Però al acostar-s’hi, tot s’esvaeix. Es tractava de les imatges emeses per tots nosaltres, en forma de llum. Una immortalitat efímera, una vana quimera.
