Close

Tecnologia per complaure el paladar

Canal: xip/tv (Cataluña)
Programa: Càpsules de ciència
Título: Tecnologia per complaure el paladar
Descripcion: L'estudi genètic de les llavors de les plantes segueix sent la línia d'investigació principal de l'empresa Llavors Fitó. Germán Anastasio-Ramón, responsable d'investigació en millora genètica de Llavors Fitó, se centra en la recerca de característiques genètiques dels tomàquets, un vegetal molt consumit al nostre territori i base de la cuina mediterrànea.
Fecha publicación: 02-03-2015

URL:
http://www.xiptv.cat/capsules-de-ciencia/capitol/tecnologia-per-complaure-el-paladar

Otros vídeos de Càpsules de ciència en xip/tv (Cataluña)

Del laboratori a la societat
Al nostre país, les universitats i els centres de recerca són els principals focus generadors de coneixement. Per altra banda, l’empresa s’encarrega de materialitzar aquest coneixement en nous productes. Grans infrastructures com els parcs científics i tecnològics permeten establir ponts entre investigació i empresa. Al seu torn, actuen com pols d’atracció de nou talent i fomenten una recerca més diversa i competitiva. És gràcies a aquesta transferència cultural, que el coneixement beneficia la societat.
Agricultura molecular contra la sida
Paul Christou va venir a viure a Catalunya fa més de 10 anys. És cap del Laboratori de Biotecnologia Vegetal de la Universitat de Lleida i treballa en el projecte europeu Pharma Plant, que busca remeis contra la sida amb plantes transgèniques.
Donants vius
El Cap de la Unitat de Transplantaments de l'Hospital Clínic, és considerart com una de les eminències a nivell de l'estat espanyol en el transplantaments d'`rogans, i concretament del fetge. Fou l'encarregat de realitzar el primer transplantament de fetge en adult d'un donant viu a Espanya l'any 2.000, i ha operat amb èxit esportistes d'elit com ara l'ex jugador del F.C. Barcelona, Eric Abidal. -Juan Carlos García Valdecasas, Cap de la Unitat de Trasplantament Hepàtic de l'Hospital Clínic
Refinant la farmàcia
Un fàrmac és molt més que un principi actiu. Incorpora altres elements que tenen com a finalitat facilitar la seva producció a escala industrial o possibilitar la reacció química que en facilitarà la seva assimilació. La química és essencial per assegurar aquests processos, i en la mesura del possible, per millorar-los. -Miquel Àngel Pericàs, Director de l'ICIQ
Retinopatia diabètica: La ceguesa de la diabetis
El Dr. Rafel Simó ha desenvolupat la major part de la activitat investigadora en el si del grup de recerca en diabetis i metabolisme de l'hospital Vall d'Hebron. Aquesta variant de la diebetis, la retinopatia diabètica, n'esdevé la seva especialitat.
Els límits de la genètica en xarxa
Arcadi Navarro dirigeix l'equip de genòmica de l'Institut nacional de Bioinformàtica. Les seves línies de recerca estan orientades cap a la genòmica comparativa, evolució molecular, genètica poblacional i bioinformàtica. -Arcadi Navarro, Cap del Grup de Recerca Genòmica Evolutiva de la UPF
El somni de la regeneració cel·lular
La reprogramació cel.lular i la investigació amb cèl.lules mare com a teràpiua, en alguns casos s'ha vist frenada per qüestions ètiques. La recent clonació de cèl.lules mare d'un embrió humà ha reobert polèmiques, però s'ha donat un pas endavant en la medecina regenerativa, i ha tornat a plantejar el dilema de la nova medecina reproductiva. -Thomas Graf, Cap del Programa de Diferenciació Cel·lular i Càncer del Centre de Regulació Genòmica
La història escrita en el paisatge
Josep Maria Palet. Des de que els humans som una espècie sedentària, no hem parat de transformar l’entorn. El que avui ens envolta respon als canvis acumulats al llarg de la Història. Per això el paisatge també forma part del nostre patrimoni cultural. Ara, més de la meitat de la població mundial viu en grans ciutats, l’activitat al camp disminueix i tot plegat posa en risc el medi ambient. L’arqueologia del paisatge estudia l’evolució d’aquestes transformacions i permet prendre mesures per conservar i protegir part de la nostra cultura.
El codi genètic dels nostres avantpassats
Carles Lalueza-Fox planteja qüestions cau en l'estudi de l'evolució genètica com ara l'aparició del llenguatge i el pensament simbòlic. Ho fa en casos de neandertals o l'hipotètic encreuament d'aquests homínids amb l'homo-sapiens.
La ciència de la complexitat
Ricard Solé. Els científics han estat capaços de recrear en ordinadors entitats tant diferents com cèl.lules, malalties, cervells o climes; tot això a la recerca de lleis que expliquin el seu funcionament. La capacitat de construïr mons virtuals i, fins i tot, dissenyar al laboratori sistemes vius sintètics, obre la porta a la possibilitat d'esbrinar com es comporten, com es van formar i com evolucionaran.
Microorganismes: el gran exit dels més petits
Ricard Guerrero, catedràtic de microbiologia de la UB. Els primers éssers vius de la Terra foren els bacteris i els primers ecosistemes, els tapissos microbians, comunitats de diferents espècies lligades per relacions tròfiques. D'aquells ancestres han evolucionat tots els ecosistemes i éssers vius que coneixem. Avui, els microorganismes colonitzen tots els racons del planeta, fins i tot l’interior del cos humà i demés animals. A més del seu èxit evolutiu, els microorganismes juguen una importància cabdal per la vida i per la biosfera.
Tecnologia i evolució humana
Eudald Carbonell, director de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social). Quan podem parlar de tecnologia humana? Ja al principi de la prehistòria? L'inici del comportament tecnològic dels homínids té grans conseqüències per al desenvolupament social dels primats humans i en la seva adaptació al medi natural.
Investigar la vida al límit
Carles Pedrós-Alió, investigador de l'Institut de Ciències del Mar-CSIC. Tot i tenir en comú els canvis extrems en la radiació solar, les baixes temperatures i la formació de gel a l'hivern, els microorganisme marins de l'Àrtic i l'Antàrtida presenten profundes diferències. Pedrós-Alió també evidencia el caràcter únic de les comunitats bacterianes que poblen l'oceà Àrtic, no només en comparació amb l'Antàrtida, sinó també amb la resta d'oceans.
Els nostres avantpassats europeus
Jordi Agustí, investigador de l'IPHES, ha centrat la seva investigació en l'evolució de les comunitats de petits mamífers dels períodes Neogen i Quaternari, en relació amb els canvis ambientals i climàtics que han tingut lloc en els darrers 10 milions d'anys. Tot plegat per entendre millor l'origen de l'evolució de l'espècie humana.
Aliments segurs
El Dr. Rodriguez Jerez, Investigador Principal de Biorisc, Centre de Recerca en Governança de Risc de la UAB, fa anys que dedica una part de la recerca que ha fet a la seguretat alimentaria. El seu grup d'investigació intenta controlar les contaminacions microbiològiques que es poden produír durant la cadena de producció dels aliments: des dels seus components i ingredients bàsics, fins que arriba a l'envàs i es deposita a les botigues.
Els nous aliments
El naixement de l’agricultura i la ramaderia despertà la necessitat de conservar els aliments. Des de les primeres tècniques, com el fumat o la salaó, el processat dels aliments ha evolucionat per tal d’abastar una població humana de creixement exponencial. Els nous mètodes d’avui porten al mercat aliments llestos per ésser menjats sense que perdin les seves propietats. Són nous productes que responen als hàbits d’una societat cada cop més exigent i atrafegada. Olga Martín, Cap del Grup de Recerca de Noves Tecnologies per al Processament d'Aliments de la UdL.
Porcs més saludables
Joan Estany, Catedràtic de Producció Animal de la UdL La variant més activa d’un gen fa que els porcs tinguin un greix més saludable, menys abundant i una carn més apreciada pel consumidor. Identificar aquest gen en els individus de les granges possibilita la seva selecció i encreuament. És el procés que es coneix per millora genètica. En una comunitat com Catalunya, la principal en Espanya en quant a producció del sector porcí, aquesta millora pot tenir importants beneficis econòmics i contribuir a una dieta més sana.
La revolució verda de la biotecnologia
Pere Puigdomènech, director del CRAG (Centre de Recerca en Agrigenòmica de la Universitat Autònoma de Barcelona). Un pas important en l'esforç en la biologia de plantes es dedica en aquests moments a l'obtenció del genoma de vegetals d'interès humà. El coneixement dels genomes vegetals ajuda en la seva modificació per fer que la planta s'adapti millor a nous entorns, i augmenti la seva productivitat.
La nova música
Els seus interessos de recerca se centren en entendre, modelar i generar senyals musicals amb models computacionals, amb un equilibri entre recerca bàsica i aplicada, i aproximacions tant de disciplines científiques/tecnològiques, com humanístiques. Ha dissenyat el projecte CompMusic dedicat a la promoció d'aproximacions multiculturals a la recerca en tecnologíes musicals. -XAVIER SERRA, Cap del Grup de Recerca de Tecnologia Musical de la UPF
Tecnologia que trenca barreres
Des dels nostres orígens, els humans hem creat tecnologia per adaptar-nos i sobreviure millor al nostre entorn. La evolució tecnològica que vivim avui, basada en la informació, la comunicació i la intel.ligència artificial, ofereix noves possibilitats a col.lectius amb dificultats motrius per viure en el món actual. En J. Palacín i el seu grup de recerca de la UdL treballen en tecnologies dissenyades per ajudar les persones discapacitades a adaptar-se a les noves tecnologies. -JORDI PALACÍN, Cap del Grup de Recerca en Robòtica de la UdL.
El làser: pura llum
La llum que veiem amb els nostres ulls es compon d’ones electromagnètiques. La llum blanca que ens arriba del Sol conté ones de freqüències, direccions i fases molt variades. Però des dels anys 60 del segle passat, hem après a produir feixos de llum compostos per ones de mateixa freqüència i fase. Són feixos purs que donen lloc al que avui denominem llum làser i que els trobem en multitud de dispositius que utilitzem diàriament. El repte ara és el d’obtenir llum làser d’alta intensitat. Luis Roso, Director Centro Láseres Pulsados de Salamanca.
Màquines intel·ligents
Quins mites cauran quan les intel.ligències artificials processin la vasta quantitat d'informació que hem acumulat? La investigació es focalitza en diverses subàrees ben definides dins l'àmbit de la intel.ligència artificial, mantenint un adequat equilibri entre la recerca bàsica i aplicada, la formació de doctors i la transferència de tecnologia. -Ramón López de Mántaras, Director de l'Institut d'Investigació d'Intel·ligència Artificial del CSIC.
L'art amb ulls de científic
Des que un artista executa una obra fins que aquesta arriba a les galeries, la peça recorre un llarg camí que pot haver estat ple d'entrebancs. Al CAEM de Lleida, els investigadors en art hispà i europeu del periode tardomedieval i modern fan una feina de veritables detectius per entendre la història de cada peça, esbrinar la seva autoria, data, com va ser feta i estimar-ne els valors socials, culturals i econòmics. -Ximo Company, director del Centre d'Art d'Època Moderna (CAEM) - UdL
Biomassa: Energia renovable de proximitat
Cremar combustibles fòssils retorna a la superfície diòxid de carboni amagat dins l’escorça terrestre des de fa milions d’anys. Aquest gas accentua l’efecte hivernacle i el canvi climàtic actual. Cremar biomassa és una alternativa als hidrocarburs fòssils. El carboni que s’allibera ja és present a la superfície i prové de matèria orgànica de proximitat, com ara la fusta dels nostres boscos. Optar per aquesta font renovable d’energia, redueix el consum de petroli i gas, i contribueix a frenar l’escalfament global. -Joan Ibars, soci fundador de GEMMA, Gestió i Medi Ambient
La química es torna verda
Xavier Hijós, director tècnic d'Axeb Biotech. En un món on la població humana creix imparable, el desenvolupament sostenible és imprescindible si volem conciliar les nostres activitats amb la conservació de l’entorn natural. En aquesta línia, la indústria química adopta una nova filosofia. Una tendència que contempla un procés de producció més intel·ligent, més eficient, més respectuós amb el medi ambient, i on els productes finals també han de tenir el mínim impacte ambiental. És el nou paradigma de la química verda.