Catorze anys després de començar les primeres reformes a Ciutat Vella, el districte havia viscut una transformació profunda. Es van enderrocar centenars d'edificis, es van crear espais nous com ara la Rambla del Raval i milers de persones van canviar els seus habitatges vells per pisos nous cedits per l'administració. L'Associació de Veïns en Defensa de la Barcelona Vella van denunciar la destrucció de l'estructura medieval de la Barcelona antiga i de nombrosos monuments catalogats com a historicoartístics, especialment al barri de Santa Caterina i al Raval. Els responsables de l'ajuntament afirmaven que la intervenció massiva i la política d'enderrocs era necessària per oxigenar els barris de Ciutat Vella, crear places públiques i eliminar centenars d'habitatges insalubres i impossibles de rehabilitar. Les associacions crítiques deien que una política menys destructiva i més rehabilitadora hauria tingut els mateixos efectes sense eliminar la Barcelona medieval i una part del patrimoni
