“En els pitjors moments, és quan es revela el més valuós de l’ésser humà” , així explica la guerra el fotògraf Gervasio Sánchez que amb 30 anys de professió al darrere no ha deixat mai de tenir molt present el compromís amb les víctimes. Entre molts dels premis que ha rebut hi ha el Premi Nacional de Fotografia el 2009 i, com confessa a Noms Propis, també “el somriure d’aquells que he retrobat després d’un conflcte”.
I si al 1983 va començar el seu activisme, entrant a Amnistia Internacional, actualmente amb 56 anys continúa protestant davant d’autoritats, directors de diaris i ciutadans perque no caiguin en el cinisme que els fa mirar cap una altra banda quan irromp la tragèdia humana que significa la guerra. Potser per aquesta raó, després d’haver-se dedicat a fotografiar seguint la tendència mediática, va optar per canviar de rumb i enfocar el seu objectiu en el que passa després, en el “postconflcte”. Així va nèixer el projecte “Vidas minadas”, on hi porta treballant 20 anys :”A m
