Close

Raval 14

Divulgatius Sèrie documental situada en un edifici d’un carrer marginal de la ciutat vella i que mostrarà a cada capítol les particularitats de la gent que hi viu, persones amb la seva història particular que els allunya dels estereotips.

País: España
Idioma: Catalán / Valenciano
Contenido: Reportajes
Tema: Sociedad
URL: http://www.xiptv.cat/raval-14

Episodios disponibles para ver online

Capítol 13
Ha arribat el final de Raval 14. Tots els veïns es reuneixen a casa la Maria Lluna per dinar, compartir i recordar. Ja es coneixen, ja són amics… S’acaba una sèrie, però comença una amistat.
Capítol 12
El futur és una il·lusió i una preocupació: il·lusió per veure créixer els fills, però preocupació per com seran, il·lusió pels viatges, però preocupació per si els podrem pagar, il·lusió per la vida, per totes les coses bones i preocupació per tot allò que ens és desconegut. Què passarà a Raval 14 en el futur?
Capítol 11
A Raval 14 s’està preparant el gran final, l’eclosió de la convivència: un dinar de tots els veïns. Veïns i veïnes es posen a fer pastissos, truites, pollastre arrebossat, tot per poder tenir plegats una estoneta compartida.
Capítol 10
La vida és un joc en el que sempre et sembla que el de davant sap quines són les regles. I la Maria Lluna, jugant amb la Bea i l’Almídes, intenta descobrir els passos que han donat per arribar on són i aprendre quines cartes ha de tirar en el futur. Amor, cerca espiritual i realitat són els elements amb els que juguen aquestes dones tant diferents i alhora amb tantes coses en comú.
Capítol 9
Què fa l’Antonio en el seu temps lliure? Què fa l’Almides i el Fran? Què fa la Bea quan no treballa? I la Maria Lluna? Cada una de les persones de Raval 14 dedica les seves hores mortes a reviure-les amb les coses que més els agraden. A l’Antonio li encanten les ciències ocultes i busca esperits a casa la Maria Lluna, a canvi, ella li tira les cartes del Tarot. A la porta del costat, el Fran, l’Almides i la Bea juguen una partida de bitlles a la Wii i la Marcelina ha aconseguit per fi arreglar la televisió i veure la telenovel.la. Contra gustos, no hi ha res escrit.
Capítol 8
La Bea i el Fran es coneixen des de fa 13 anys i fins i tot han compartit pis, junts han vist com l’escala canviava i descobria nous personatges. La millor la Carmen, que tot i ser gran i sense recursos, els convidava a truita de patates, a croquetes o a paella. A la Consuelo en canvi, menys trascendental, no li funciona el mòbil i el Julio, com cada dia, passeja a la Perla, la seva gossa.
Capítol 7
Naixem, creixem, ens multipliquem i morim… Aquest és el nostre destí, segons l’Antonio, una línea horitzontal buida que només s’omple si ens preguntem les coses i creem la línea vertical. Segons ell, la ment és poderosa, som déus en potència, immortals en esència… Però què passa quan algú a qui estimes es mor?
Capítol 6
La Bea i la fotografia són conceptes indisolubles i recórrer el barri buscant quin és el millor enquadrament… Tot i així, no vol treballar com a fotògrafa: “si a alguien no le gusta tu fotografia, és como si no le gustaras tú”. Ella ja fa temps que va decidir caminar a favor de la seva tranquil.litat i simplificar la seva vida el màxim possible. Això fa reflexionar a la Maria Lluna, treballant i lluitant en el camp audiovisual, potser seria millor deixar-ho i mirar cap a un altre cantó a canvi de la felicitat, o no…
Capítol 5
El Raval 14 està ple de vida: L’Almídez juga amb la Play que li va regalar la seva germana, el Fran fa un pastís amb kiwis, el Julio busca a la Pepi i la Consuelo queda amb la Maria Lluna per dissabte al matí. Cada un amb la seva vida, cada un amb les seves contratrietats, cada un amb les seves esperances, cada un com cada persona en el món, buscant la manera de ser feliç.
Capítol 4
La Bea té un gos i el Fran, també. La Pepita té un gat blanc. Els animals de companyia tenen aquest nom per una raó concreta, i és que fan companyia a les persones que estan soles o que en un moment determinat s’han sentit suficientment soles com per adoptar-los. A vegades, també, funcionen com a nexe, com a element comú entre les persones creant llaços i rutines. I així funciona a Raval 14.
Capítol 3
La Maria Lluna té 30 anys i cap certesa, no creu en déu, no té diners, no té parella ni fills… On queda la felicitat de somriure profident que venen als anuncis de televisió? Ni ella, ni la majoria de la seva generació tindran la possibilitat de tenir una casa en propietat i potser tampoc una professió… El Fran està a l’atur des de fa dos anys, i després de tantes voltes, com confiar en els polítics que parlen de l’estatut i del canvi climàtic sense fer res al respecte i obviant el que és realment important? Li costa ser optimista…
Capítol 2
La Maria Lluna espera al replà del principal que passin els veïns. Passa la Bea que ja fa més de 20 anys que viu a l’escala, ha compartit el pis amb molta gent, i alguns s’han quedat a viure a l’edifici, com l’Antonio. L’Antonio coneix el barri des de jove i ha vist com ha anat canviant, abans li agradava, ara diu que és “una Torre de Babel”. La Bea fa un pastís, l’Antonio una infusió... i mentrestant es descobreixen les seves aficions, algunes que s’abandonen i d’altres que sorprenen.
Capítol 1
Primer dia de descobriment al Raval 14, la Maria Lluna fa poc que viu al barri i vol conèixer els seus veïns de l’escala. L’Almídez passa una estona amb el seu fill: “¿qué será del Marc?”. Ella va decidir deixar-ho tot i venir a Espanya a treballar, un camí molt més dur del que ella s’esperava. La Pepi, en canvi, rega les plantes i recorda com va ser la seva infància a la casa on ara s’ha quedat sola. Queden pocs veïns… però encara li agrada el barri, tot i que no li agrada que la vinguin a visitar: “encara que ho tinguis tot net i arregladet, dóna sensació de pobresa”.

Otros programas de reportajes >


Otros programas de xip/tv (Cataluña) >