Deixar-se caure amb el cos cansat i desganat, i el cap ple d'idees gelades, encara adormides. El cos a terra, dues vegades. I fer-ho com un joc, íntim, com un caprici de desmai en començar el dia.
La noia observa els moviments del noi estrany, un soroll arreu. I se n'allunya, se n'amaga. El seu mal és ara una taca de sang que li puja d'entre les cames. Un mal vermell a la punta dels dits, un senyal, el rastre d'una ferida oberta.
Una pila de fulles seques al costat del carretó, una sospita. I una petita foguera que encara crema, ja a les últimes. I el fum, els fums. El noi que fuma reposadament al marge de tot, al sol, al marge dels moviments de la noia, lluny d'ella.
I pentinar-se, o només tocar-se els cabells, i reconèixer-se encara sota la veu i la cançó, sota la música de la gravadora, en un interludi, una fuga, amb una mirada que se'n va, que se n'ha anat. I la cinta de casset desfeta sobre el gel de la piscina, muda.
Una alegria de movi
