De bon matí el vent, el vent imparable, com una veu llarga i fina que xiula i que vol entrar a la caseta. I la noia contenta, emocionada, amb la panxa grossa, una alegria de panxa.
I fregar-se la panxa, tranquila, taral·lejar una cançó, asseguda al llit al costat del noi, encara adormit i sota l'escalfor del sol que entra per la finestra. Una petita il·lusió de calma i de pau.
La noia surt de la caseta, surt a trobar-se amb el vent, a sentir-lo, confiada i abrigada amb una manta, abraçada potser a si mateixa. El vent remou l'ambient i omple l'espai de sons, de vida, d'una remor constant.
Davant de la caravana del noi estrany, sota un raig de sol, amb una certa decisió. La noia truca a la porta. Mentrestant, el vent insisteix, despreocupat, i agita les branques dels arbres i en mou i en fa volar les fulles.
I els llavis vermells, abans que res. I com un dimoni, com un monstre, el vent que juga a emportar-s'ho tot, gairebé també la llum. El noi i la noia se n
