El Quique, després de percebre els obstacles de la realitat quotidiana que bloquegen la seva total expansió psíquica, cau en un somni, anímicament perdut: una visió accelerada del carrer amb el personatge caminant entre ombres i esperpents de la realitat.
Mentre el seu cos entra poc a poc en un estat oníric, la seva força i poder neuronal van despertant de la mateixa manera (representat com un ser androgin, misteriós i irreal) i de forma simètrica en la dimensió del pensament i els somnis, una dimensió obscura i experimental.
