Close

Paraxenos

Canal: xip/tv (Cataluña)
Programa: Rest
Título: Paraxenos
Descripcion: En aquest primer capítol els somnis del Quique transcorren durant un dia complet en el seu pis, des que surt el sol fins la nit, passant per cadascuna de les fases d'un dia normal. Al llarg d'aquest dia i de manera progressiva, el Quique va patint canvis mentre unes capes d'elements adhesius van cobrint parts del seu cos dificultant el moviment i impedint que el personatge pugui realitzar qualsevol acció. Una cosa tan simple com fer-se un cafè és impossible per al nostre protagonista.
Fecha publicación: 30-01-2011

URL:
http://www.xiptv.cat/rest/capitol/paraxenos

Otros vídeos de Rest en xip/tv (Cataluña)

Making off
Capítol que tanca la sèrie i que recull una petita mostra de tot el que ha vsicut l’equip de Key Project i en Quique Guijarro durant els dies de rodatge. Realitzat a mode de breus flashos visuals, el capítol demostra que ha estat un projecte en el que tot l’equip ha gaudit, inclús en els moments més complexos. Sobretot per al Quique, per tots i cadascun dels personatges en els que s’ha submergit per donar vidar als nostres malsons.
Kyvos
No poder controlar el que succeeix en els somnis és una sensació desesperant. Somiar que vas desapareixent poc a poc sense poder fer res per evitar-ho és terrorífic. El Quique és un personatge fantàstic, irreal i ple de poder. Té una mirada desafiant i creu que està per sobre del bé i el mal. Està en un espai molt net, de línies pures i minimalistes. Progressivament, la silueta del Quique va desapareixent i la seva mirada va canviant... Ha perdut.
Phobos
Capítol dedicat a les fòbies. Aquelles que no es manifesten en el dia a dia però es convereteixen en el pitjor mal son mentre dorms. Phobos és un curt surrealista que pretén que l’espectador no entengui res del que està veient. Amb els seus moviments, amb la sobreimpressió d’imatges, les ilustracions i els sons, el protagonista ha de transmetre l’angoixa que pateix una persona quan somia.
Agnoctem
Hi ha moltes persones afectades d’angoixa nocturna. Són episodis breus però que afecten el dia a dia de qui les pateix. Aquesta vegada l’acció transcorre a modus de bucle. El Quique pateix constantment angoixa nocturna, des de plans diferents. Hi ha un rellotge que indica el moment exacte en el que patirà cada episodi, sempre a la mateixa hora. Però hi ha un moment en què el rellotge marcarà un minut després de l’hora en què apareix l’angoixa. Aquesta vegada el Quique no s’ha despertat, ni es despertarà.
Enith
Com seria si poguéssim compartir els somnis amb una altra persona i trobar-se en el món oníric intencionadament? El Quique i la seva parella dormen plàcidament i intenten comunicar-se en els seus somnis, trobar-se i compartir el somni conscientment per poder crear les seves fantasies en el món oníric. Una constant recerca dels dos personatges que van recorrent aquest món irreal, perseguint-se i intentant trobar-se constantment.
Duo Conscientia
La divisió de la ment als somnis. Què passaria si es pogués gravar aquesta divisió? El Quique es queda adormit i la pantalla es divideix en dos. A un costat, veiem la seva manera de dormir real, amb els típics moviments inconscients que tenim mentre dormim. A l’altra costat, veiem la cara del Quique amb els ulls tancats mentre sobre la seva pell es projecten imatges aníriques, del món fantàstic i surrealista en que es troba mentre està dormint.
Funus
El Quique està immòbil, sembla una vetlla. Amb els ulls tancats, només veurà obscuritat, esquitxada d’imatges lluminoses, ataronjades; formes de persones que s’apropen per veure’l per última vegada. Comença a sentir-se un soroll, que s’intensifica a mesura que augmenta la freqüència de les imatges lluminoses, fins a confondre’s amb altres sons distorsionats. Al mateix temps, van apareixent imatges incoherents de moments viscuts pel protagonista, moments feliços que trenquen el ritme de les seqüències lluminoses. De sobte, tot s’atura.
Flouh
Fugir, escapar, amagar-se. La nit, la ciutat. Sempre hi ha un moment en el que necessites escapar, poder trobar-te en un altre lloc. Perquè tot el que t’angoixa mentre doms es materialitza en una bèstia negra que et persegueix. El Quique fuig per la ciutat, de nit. De manera subjectiva, la càmera mostra edificis, llums, asfalt mentre el persegueix una bèstia negra, materialitzada en un Jeep de grans dimensions.
NYXTA
El Quique porta alguns anys patint episodis de narcolèpsia, fins al punt que ha arribat a confondre la realitat amb els somnis. Amb els anys, la seva ment ha desenvolupat una estratègia: cada vegada que entra en vigília, la seva ment crea una realitat parel·la en la que ell continua fent les seves activitats quotidianes fins el moment en que el seu cos desperta.
Paralytos
Per a una persona acostumada a veure el que l’envolta, trobar-se de sobte amb una minusvalia que no el permet saber què passa al seu voltant és el seu pitjor malson. S’encén un potent focus de llum. Veiem el Quique assegut i lligat. La llum el molesta i obre els ulls. El petit cercle de llum del focus només il·lumina uns pocs centímetres al seu voltant. Tot el que hi ha darrere el cercle són penombres. S’escolten sorolls. No està sol. Hi ha alguna cosa amagada a la foscor. Siluetes i objectes s’apropen a la llum que envolta la cadira però no es deixen veure clarament. La por el desespera. No es pot deixar anar. Els sorolls augmenten. Intenta fugir. I cau. Al terra, veu aparèixer alguna cosa entre ls ombres, se li acosta i li xiuxiueja alguna cosa.
Aequus Libra
Falta d’equilibri, caure. Ansietat perquè ets incapaç de mantenir-te en peu. Quantes vegades hem somiat que caiem al buit? Mostrem el Quique intentant caminant però cada vegada que aconsegueix fer un pas, cau. Prova d’aixecar-se però torna a caure, com si el terra es mogués sota els seus peus. El Quique torna a intentar-ho vol caminar recte però és com si estigués pujant una pendent. Després de caure innumerables vegades, es rendeix davant la seva pròpia imoptència, descobrint que aquesta vegada cau al buit...
Inductio
El Quique, després de percebre els obstacles de la realitat quotidiana que bloquegen la seva total expansió psíquica, cau en un somni, anímicament perdut: una visió accelerada del carrer amb el personatge caminant entre ombres i esperpents de la realitat. Mentre el seu cos entra poc a poc en un estat oníric, la seva força i poder neuronal van despertant de la mateixa manera (representat com un ser androgin, misteriós i irreal) i de forma simètrica en la dimensió del pensament i els somnis, una dimensió obscura i experimental.
Inductio2
El Quique, després de percebre els obstacles de la realitat quotidiana que bloquegen la seva total expansió psíquica, cau en un somni, anímicament perdut: una visió accelerada del carrer amb el personatge caminant entre ombres i esperpents de la realitat. Mentre el seu cos entra poc a poc en un estat oníric, la seva força i poder neuronal van despertant de la mateixa manera (representat com un ser androgin, misteriós i irreal) i de forma simètrica en la dimensió del pensament i els somnis, una dimensió obscura i experimental.