Aitona, vista des del cel, sembla l'escuma d'una ona que l'oceà de La Plana de Lleida estavella contra els espadats de la Serra Grossa, de l'altiplà de la Llitera, que separen les conques del Cinca i el Segre i parteixen amb rectilínia precisió el dibuix del mapa, la línia de visió, segregant el verd de l'ocre, la primavera de l'hivern. Terra fronterera, tant física com espiritual: pròxima a Aragó, Aitona va ser l´última vila on hi perduraren els moriscos. Un magnífic paisatge per admirar des del 'gratacels'.
