Missa de Montserrat corresponent a la Solemnitat de la Immaculada Concepció de la Mare de Déu (cicle B), en la qual participa la comunitat benedictina de Montserrat, l’Escolania i els pelegrins del Santuari. En contemplar Maria, tenim la sensació d’atansar-nos a un Paradís perdut. Perdut i silenciós, perquè això d’haver existit sense pecat des del primer instant de la vida ha de produir una immensa solitud. La raça humana es va multiplicant, i sempre passa, amb una terrible nostàlgia, pel costat d’aquesta nena que simplement no ha pecat ni pecarà. Tots la sentim nostra, molt nostra, però tan diferent de nosaltres! I ens sembla que no pot ser això, que si és dels nostres no l’hem de trobar llunyana, i si la hi trobem vol dir que no és prou nostra. Els cristians tindrem eternament mala consciència de no saber si hem tractat bé Maria. És tan silenciosa que ens passa per alt. És tan gran que la volem glorificar a la manera humana i fem el ridícul. Entremig tenim sortosament l’enyorança d’u
