Perdre per guanyar és la condició indispensable per a merèixer l’altre món, i també el món present. És la lògica comprensible només a partir de l’actuació del Crist i dels seus màrtirs, la mateixa que ha d’orientar el pensar i l’obrar de qualsevol deixeble de Jesús. Tot el que som o tenim no ens ha estat donat per a guardar-ho gelosament o aferrar-nos-hi, sinó per a compartir-ho. Tot el que ens envolta, tot el que veiem i palpem, començant pels lligams familiars no són pas objectes per a apropiar-nos-en, al contrari, formen part de l’obra destinada al Crist gloriós i, juntament amb ell, són l’ofrena de la humanitat al Pare.Lectura primera: 2 R 4,8-11.14-16aLectura segona: Rm 6,3-4.8-11Evangeli: Mt 10,37-42
