Missa de Montserrat corresponent al Diumenge III de Quaresma (cicle B), en la qual participa la comunitat benedictina de Montserrat, l’Escolania i els pelegrins del Santuari. Quan Pere va declarar que Jesús tenia paraules de vida eterna constatava el gir copernicà produït al llindar del Nou Testament. Enfront dels signes prodigiosos que els de la llei de Moisès volien i en oposició amb la racionalitat pagana, el misteri de la creu capgirava els esquemes de la humanitat. La irrupció de Déu en la història va abatre els murs d’un temple que empresonava la presència de la divinitat i va assenyalar que tota construcció aixecada harmoniosament no podia tenir altre fonament que el cos del Ressuscitat. A empentes i rodolons, cada home fa l’aprenentatge d’aquesta escala de valors. Jesús, que coneix l’interior de cadascú, és l’únic que sap fins a quin punt la fe és desperta de debò o bé es veu entelada encara per una petició de signes prodigiosos. La llei de Moisès, el decàleg, condueix cap al C
