És indubtable que, entre els deures del cristià, no és pas poc important el de professar la fe veritable en Déu. I convé que el Déu objecte de la fe i impulsor de l’esperança i de la caritat sigui realment el que s’ha revelat als homes, i no un ídol fabricat per aquests. L’acceptació de l’amor diví és el gran repte llançat a l’home damunt la terra. I com que és un amor que no exclou ningú, porta aquell que l’accepta a mostrar envers els germans unes atencions semblants a les que Déu té envers ell. La sociabilitat cristiana és la continuïtat de la vida trinitària; perquè, al capdavall, la presència de Déu enmig del seu poble és copsada a través del sagrament del germà.Lectura primera: Ex 34. 4b-6,8-9Lectura segona: 2 Co 13,11-13Evangeli: Jn 3,16-18
