Maite Muns Cabot ens presenta un estoig amb dos llibre de poemes: 'Matèria congènita" i 'Tot lament és fang'. Són poemes que exhorten a viure sense cap convicció absoluta, poemes que conviden a la negligència, aquella que permet viure la poesia per fer-la existència, moment a moment, sense admetre cap altre sacrifici que aquell que permeti la seva lliure expressió. Per a l’autora, cal fer present la paraula, treure-la de qualsevol amagatall nociu, arrencar-la del silenci que mai resol res, ni ha fet feliç ningú, ni ha alliberat cap esclau. Matèria congènita i Tot lament és fang és l’ús de la paraula per fer-la arma carregada que participa en el duel entre el destí i la natura. En el fons, tots confiem en una treva.