El primer dia de la setmana. El vent que bufa i que xiula. La Noia. Els cabells a la cara, els camps que es mouen, que ballen. La cama coixa i el cel que observa. I les campanades i la porta de l’església tancada. I una pregària que es diu endins. I l’aigua del riu, que baixa clara, i una migdiada damunt la gespa, sota l’ombra dels arbres. I el vent que parla, que diu molt, que ho diu tot. I el sol crema i travessa els núvols i fa la llum. Escriure una carta, resar, fer memòria i anar-se’n a dormir.
