No pensen ni es plantegen un futur. Han d'assumir el pas del temps, els diferents rostres del temps, la pèrdua de la bellesa de la joventut. Han viscut èpoques de guerres, de tristesa i felicitat. Són sense dubte, la memòria del temps. Per a una persona que ha superat els 100 anys, el temps simplement passa i ells s'asseuen tranquil·lament a veure'l passar. No corren, no s'apuren, gaudeixen del que els passi gairebé sense buscar‐ho. Ja han fet tot el que podien fer a la vida i ara només els queda esperar i viure, només viure.
De la mà del Dr. Moissès Broggi, un innegable referente de la societat catalana, coneixerem com es veu el mon després de més d'un sigle de vida.
