El mar o la mar: el risc i l’atracció repartida entre dos gèneres: el masculí i el femení. Tots dos imprescindibles, tots dos complementaris. Abans el mar era dels homes i la terra de les dones, una frontera infranquejable que ha marcat el devenir d’homes i dones de sal. Avui, la nostra barca navega cercant dones de mar, aquelles que no senten el cant de les sirenes...
Tradicionalment, en les societats pescadores, els homes tenien el paper central a la mar i les dones dominaven la vida a la terra. Aquests àmbits d’actuació marcaven el caràcter de les seva gent, però també determinava la repartició de tasques.
L'antropòleg Eliseu Carbonell ens desgrana el paper de les dones en el seu darrer treball: 'Les dones i el mar'. A la portada, una foto prou significativa d’un caràcter femení forjat a través de les feines de la mar que calia fer a terra i, tot, combinat amb l’ineludible rol de mares. A partir de la dècada dels 60, la industrialització arriba al món de la pe
