Quan les coses es compliquen, sovint mirem cap el passat. Els dies de tormenta són moments on, quan s’és nen, el que ve més de gust és anar corrent cap el llit, fotre’s baix les mantes, resguardar-se en un fons que sembla enorme… i sentir-se protegit. Tot era més senzill quan erem petits. I quan les cames ens tremolen davant problemes, inquietuds, pors… torna la necessitat, el desig de sentir a algú més gran que nosaltres que, senzillament, estigui present.
