La falta de referents porta al Gaston a plantejar-se la trama que es pot amagar sota els versos, una i altra vegada. El suposat diàleg esdevé confús segons l’hora en que és observat. El sentit de cada paraula varia, així com ho fa la llum del sol que entra per la finestra. I si els rajos reflexats ballen, per què no es poden bellugar els sentiments d’en Toni i de la Clara? Com podem arribar a entendre el que pensaven en tot moment el nostres protagonistes?
