Hi ha qui sosté, amb fermesa, que després de la roda, la impremta i la penicil·lina, el millor invent de la humanitat són els avis.
I ja pot ser que, ben mirat, tinguin força raó. Els avis arriben on no arribem els pares, ens permeten anar a treballar quan els petits estan malalts, es relacionen amb els nostres fills amb una tranquil·litat que, sovint, nosaltres no tenim, els ensenyen coses útils que a nosaltres no se’ns acudiria mai ensenyar-los i, a més, saben projectar en ells la mateixa estimació que senten per nosaltres.
Som molts els pares i mares que demanem ajuda als avis. L’estil de vida actual, ràpid, estressant de vegades, ple d’obligacions, ens hi obliga. I gairebé sempre trobem en els avis una resposta positiva. D’altres vegades, però, no és per necessitat, que els demanem ajuda, sinó per comoditat. Així podem sopar a fora amb els amics els divendres al vespre... oi que això també és veritat?
Sigui com sigui, una bona part de les famílies hi confiem molt, en els avis. B
