Sobre la relació entre famílies i escola se n’ha escrit molt. Amb raó, segurament, perquè és una relació important. Pares i mestres, pares i professors, són els dos principals encarregats d’educar una criatura, i no tindria sentit fer-ho cadascú per la seva banda. Tindria tan sentit com si dos arquitectes responsables del disseny d’un edifici treballessin sense parlar-se. O com si dos navegants d’una canoa fessin anar els rems sense estar pendents l’un de l’altre. I, tanmateix, encara hi ha famílies que hi parlen poc, amb el mestre. I mestres que hi compten poc, amb les famílies. Fer equip amb l’escola és cabdal. No es tracta d’estar d’acord en tot, ni callar quan tenim queixes. Es tracta de col·laborar, de ser-hi presents, de buscar solucions als problemes i d’avançar junts. D’això, en sortirà un fill/alumne més integrat a l’escola, amb més benestar i, de ben segur, amb millor rendiment acadèmic.