El Roger era un noi normal. Acabava de fer divuit anys. Era una mica patós, encara que els estudis li anaven més o menys bé. Com la vida, també li anava més o menys bé. De lluny, tot semblava funcionar; un jove més caminant per la ciutat sense preocupar-se molt. Però al Roger sí que li preocupava una cosa i era trobar la seva utilitat.